Text del 2006
La visió empresarial també pot tenir un vessant científic.
.
L’aposta per la investigació és una opció de futur per a moltes empreses catalanes formades per científics i professionals compromesos amb la recerca i la generació de nou coneixement. Oryzon Genòmics és una empresa de genòmica funcional amb un objectiu clar de treball en recerca. “La finalitat d’Oryzon és la de construir una plataforma tecnològica versàtil que permeti identificar, de manera sistemàtica, les relacions existents entre els gens i les seves funcions. Volem Identificar gens que permetin fer diagnòstic precoç de malalties i dissenyar nous fàrmacs, i que millorin la salut de la gent”, explica el seu director, Carlos Buesa Arjol.
Oryzon és un model d’empresa dedicada a la recerca, un model encara rar a Catalunya. Iniciatives com aquesta comencen a dibuixar un panorama diferent de la recerca privada catalana. El projecte d’Oryzon Genòmics va néixer fa pocs anys en un entorn universitari. Carlos Buesa i Tamara Mas, investigadors de centres públics, van portar endavant una idea, la de crear una empresa on realitzar investigacions genòmiques per elaborar productes que milloressin la salut de la gent i la seva qualitat de vida. “A finals dels 90, a l’Estat espanyol no existien empreses biotecnològiques. Afortunadament, el sector ha canviat i això s’està traduint en un reconeixement d’aquest camp i en més suport per part de les universitats i de les institucions públiques.”
Carlos Buesa és llicenciat i doctor en biologia. Després d’una primera recerca postdoctoral a la Universitat de Barcelona en un programa de malalties hereditàries infantils, va ser becat per la Unió Europea per realitzar un postdoctorat a Bèlgica sobre recerca en desenvolupament neuronal i migració neuronal, “uns processos importants en la formació del sistema nerviós. Vaig estar-hi dos anys i mig. Fruit de les troballes del meu grup de recerca es va produir un spin-off entre universitat i empresa que va ser el punt d’inspiració per intentar aplicar aquella iniciativa a Catalunya. Reincorporat a la UB com a investigador de la Facultat de Farmàcia, començo a donar voltes a la possibilitat de crear una empresa. La visió empresarial també pot tenir un vessant científic. No hi ha una disjuntiva sinó una complementarietat. Als països mes desenvolupats del món, com Anglaterra i els Estats Units, la recerca d’alta qualitat es fa indiferentment a universitats de prestigi i a empreses capdavanteres. Aquest origen plural de la recerca d’alt nivell hi està molt ben assumit.”
Aquells investigadors catalans tenien unes idees que pensaven que eren interessants des del punt de vista científic; per això van decidir que la manera més ràpida de desenvolupar-les era en el marc d’una iniciativa empresarial. “Vam tenir la sort que el vicerector de recerca de la UB, el doctor Rubiralta, havia apostat per incentivar sinergies entre universitat i empresa. La Fundació Bosch i Gimpera i el CIDEM van ser dos punts de suport per endegar el nostre projecte. La doctora Tamara Mas, cofundadora i directora científica, va tenir un paper central en la tasca de convenciment científic sobre la solidesa del projecte. Vam incorporar un economista a l’equip, José M. Echarri, i entre els tres vam muntar en equip interdisciplinari per transmetre un missatge equilibrat als diferents agents externs. Després d’un temps de funcionament, es va aconseguir la confiança d’una societat d’inversors professionals.”
Oryzon va néixer el 2001 com un spin-off de la Universitat de Barcelona i del Centro Superior de Investigaciones Científicas –CSIC-. Des d’aleshores es troba ubicada al Parc Científic de Barcelona. “Va ser un treball de posada en marxa pioner durant el qual vam trobar-nos amb moltes dificultats; per exemple, les d’una legislació que no estava pensada per fer compatibles la dedicació a una empresa i a la universitat, a més de la problemàtica de trobar finançament. Hem passat per un creixement ràpid que ens ha portat a ser aproximadament 40 científics qualificats avui. El finançament inicial per part de NAJETI Capital s’ha vist consolidat amb el suport de noves ajudes financeres com les d’ENISA i del CDTI. L’empresa es divideix en les divisions de Genòmica, Proteòmica, Biologia Molecular i Bioinformàtica, que ofereixen diferents tipus de serveis genòmics i biotecnològics i investigació subcontractada a empreses farmacèutiques, biotecnològiques, hospitals i centres públics de recerca. Tot això ho fem treballant per introduir-nos en un nou camp, la nova revolució tecnològica, la de la nanobiotecnologia. Podem oferir una nova finestra terapèutica, que no està sent explorada, si som capaços d’actuar sobre la cèl·lula cancerosa amb l’ús de la nanobiotecnologia acoblada als marcadors primerencs que trobem i al diagnòstic precoç.”
Oryzon Genòmics basa el seu model de negoci en el gene discovery, que consisteix a aplicar mètodes d’investigació massiva de la funcionalitat dels gens d’un determinat organisme amb l’objectiu de patentar les aplicacions genètiques desenvolupades. “La divisió de Nous Desenvolupaments en Diagnòstic Molecular utilitza les més avançades tècniques genòmiques, protenòmiques i bioinformàtiques, fet que ens ha permès situar-nos en els camps del càncer de còlon i del càncer de pulmó dins de l’oncologia i en els de l’Alzheimer i la demència de cossos de Lewy en neurodegeneració.”
Una de les seves grans satisfaccions és veure que el seu equip està generant allò intangible, el coneixement, i que “moltes idees arriscades, quan es treballen des d’un punt de vista pluridisciplinari, tenen una potencialitat i realment són una llavor per a la innovació del futur.”
L’empresa farmacèutica nodreix de recursos l’empresa biotecnològica. “A canvi, nosaltres proporcionem productes o programes de desenvolupament. Hem treballat amb diverses empreses farmacèutiques catalanes amb programes de desenvolupament, però el nostre projecte estrella és Oncnosis, realitzat amb Laboratorios Ferrer Internacional, que implica nou companyies més i 20 organismes públics de recerca. És un projecte multidisciplinari centrat en el diagnòstic molecular del càncer que busca noves dianes terapèutiques. Durarà quatre anys i té un pressupost global de 30 milions d’euros, una envergadura similar a la dels projectes que es poden fer als Estats Units o a Europa.” Tant per als seus propis projectes com per als externs, Oryzon ha desenvolupat eines biològiques innovadores i uns nous mapes de gens. El grup bioinformàtic ha desenvolupat Orymold, una nova plataforma informàtica amb una gran capacitat integradora.
La biologia és molt complicada i malgrat el que s’ha avançat en els darrers anys encara se’n saben poques coses. Hi ha camp per a moltes investigacions i per a moltes empreses com Oryzon Genòmics. La competitivitat en aquest cas és positiva. Com més potencial investigador, més possibilitats de generar beneficis i millores en el camp de la salut. “Com a país hem de començar a creure en nosaltres mateixos: tenim una riquesa econòmica, hi ha un coneixement i un potencial per fer moltes coses. S’ha de ser optimista i cal lluitar per convertir els somnis en realitat.”