Dr. Miquel Rubí Capaceti
Dr. Miquel Rubí Capaceti
PC, 18è VOLUM. Recerca Científica

MIQUEL RUBÍ CAPACETI

GRUP DE FÍSICA ESTADÍSTICA – DEPARTAMENT DE FÍSICA FONAMENTAL – UNIVERSITAT DE BARCELONA

Text del 2006

“L’estudi de les propietats dels sistemes complexos és un dels reptes intel·lectuals amb els quals s’enfronta el pensament científic modern”

El doctor Miquel Rubí Capaceti, catedràtic del Departament de Física Fonamental de la Universitat de Barcelona i cap del Grup de Física Estadística dels Centres Especials de Recerca de la Universitat de Barcelona, explica la seva precoç inclinació per la física. “Quan tenia 14 anys vaig rebre la primera classe de física i, just en aquell moment, vaig decidir que volia ser físic. Més endavant, mentre feia la carrera, en conèixer les diferents especialitats, vaig decantar-me, concretament, per la física estadística.”

Tot i la dificultat de fer una definició que sintetitzi l’essència de la física estadística, el doctor Rubí exposa que: “és una matèria interdisciplinària, el camp de treball de la qual són els sistemes constituïts per moltes partícules o, en general, per moltes entitats, com és el cas dels sistemes complexos. Dins de l’àmbit de les ciències físiques, un sistema complex es forma per diferents unitats que hi interaccionen fortament d’una manera cooperativa, és a dir, amb l’existència de diversos efectes que intervenen en el seu comportament i el determinen. La física estadística introdueix una metodologia i s’ocupa d’extreure informació d’aquests sistemes amb el coneixement de les propietats dels seus components. Per exemple, un gas té una pressió, una temperatura i ocupa un cert volum, i aquests paràmetres globals són el resultat de totes les interaccions de les partícules que, en xocar amb les parets i entre si, intercanvien energia. Aquesta ciència és susceptible d’aplicar-se a diversos àmbits, com la biologia, la química, l’economia, etc. Actualment, l’estudi de les propietats dels sistemes complexos és un dels reptes intel·lectuals amb els quals s’enfronta el pensament científic modern.”

Sobre les aplicacions de la física estadística, el doctor Rubí explica: “La força de la física estadística rau en el fet que treballa amb sistemes que inclouen des d’una cel·la biològica a un conjunt còsmic. Una de les propietats més importants d’aquests sistemes és que tenen fluctuacions o variacions que fan que s’allunyin d’un comportament regular. En els sistemes grans, les fluctuacions són petites i menyspreables, en els petits aquestes són grans i per això juguen un paper molt important en el comportament del sistema. La física estadística s’ocupa de fer un escrutini d’aquests fenòmens per inferir-ne un comportament global del sistema i poder estudiar les seves propietats.”

Sempre orientada cap a la recerca, la trajectòria acadèmica i professional del doctor Rubí s’ha desenvolupat a cavall entre la Universitat Autònoma i la Universitat de Barcelona. “Els meus primers passos foren a la Universitat Autònoma de Barcelona, on vaig obtenir la plaça de professor titular de física. Posteriorment, als 34 anys, vaig guanyar la càtedra de Física Fonamental de la Universitat de Barcelona, institució en la qual continuo la meva tasca docent i investigadora.”

Després de fer el doctorat al Grup de Termodinàmica de Processos Irreversibles, a la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona, Miquel Rubí se’n va anar a Holanda, per tal de dedicar-se a la física estadística i les seves aplicacions. “Em vaig traslladar a Holanda perquè desitjava canviar de tema i dedicar-me a la física estadística. Llavors, hi havia grups d’investigació molt competents i coneixia gent que em recomanava que hi anés. Vaig anar-hi amb una beca i després em van fer un contracte i vaig començar a treballar amb investigadors amb els quals encara col·laboro en el terreny de la recerca. L’any 1980 vaig cursar el postdoctorat a l’Institut Lorentz, a la Universitat de Leiden i, després d’un any i mig d’estada, vaig tornar a Barcelona.”

Pel que fa a la recerca, el doctor Rubí creu que a la societat catalana encara li falta l’empenta final. “Tot i que el progrés experimentat a Catalunya ha estat notable, cal un impuls definitiu que ha de venir de la mà de les inversions i del canvi associat de les estructures de les institucions científiques. Si comparem les inversions que fem en recerca amb les que s’hi destinen als Estats Units, la diferència és remarcable. Els projectes de la National Science Foundation tenen, com a mínim, un zero més que els nostres. També és molt important la flexibilitat de les institucions a l’hora de cooperar amb les indústries, crear empreses i desenvolupar aplicacions. En el camp de la biologia, els nord-americans estan posant en marxa departaments que integren físics, biòlegs, químics, etc., i ho fan d’una manera molt senzilla, mentre que aquí ens costaria molt fer-ho, perquè tenim una estructura massa rígida.”

Invertir diners públics i potenciar un programa de becaris són passos positius, però no suficients. “Als bons investigadors cal seguir-los la pista i donar-los oportunitats perquè s’estableixin, creïn grups independents i puguin fer recerca capdavantera al nostre país. A Catalunya hem de créixer en nombre d’investigadors, hem de consolidar els especialistes i hem de tenir grups forts que puguin ser líders internacionals.”

El Grup de Recerca de Física Estadística reuneix 18 persones, entre els professors permanents, els investigadors, els col·laboradors i els estudiants de doctorat. Una de les aplicacions que desenvolupa té relació amb el camp de la genètica. “Treballem amb investigadors del Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York. Analitzem els mecanismes físics de les molècules d’ADN, i com aquests mecanismes físics poden influir en la transcripció genètica i en els processos de replicació genètica. La molècula de l’ADN forma una mena de llaç i aquest plegament és un procés físic, el qual analitzem. Estudiem l’energia que es necessita per plegar-ho i les característiques de la molècula.”

Les directrius que orienten els projectes i els màsters que desenvolupa la Facultat de Física Fonamental provenen del Pla de Bolonya de la Comunitat Europea, però aquesta normativa es conjuga amb una certa autonomia dels centres. “Des de les facultats, els professors proposem màsters per adaptar-los al Pla de Bolonya, però els podem escollir, és una tasca i una responsabilitat de cada facultat, dels departaments i dels investigadors que hi treballen. També és un factor molt important la iniciativa del professor que imparteix l’assignatura. Perquè, a partir d’un programa determinat, la manera d’explicar-lo és molt diversa. El professor s’ha d’adaptar als continguts, però és lliure d’introduir-hi variacions i punts d’innovació.”

El doctor Rubí ha rebut nombrosos honors i premis durant la seva trajectòria professional: l’any 2003 li van atorgar la medalla Onsager de la Universitat de Trondheim, de Noruega, pels seus treballs de processos irreversibles. El mateix any, la Fundació Alexander von Humboldt li va concedir el prestigiós premi von Humboldt de la Societat de Física Alemanya. Actualment, dirigeix la prestigiosa Conferència de Sitges de Física Estadística. “La Conferència de Sitges de Física Estadística, que se celebra bianualment des del 1969, és una tradició a la Universitat de Barcelona. L’any 2006 se’n farà la vigèsima edició, amb la biofísica com a eix central.”