Text del 2005
Per poder atendre la gent gran com es mereix, possiblement una part de l’especialitat és dedicarà solament a la neurogeriatria.
El Dr. Carlos Oliveras Ley és metge neuròleg. Ha treballat en diversos centres sanitaris, però la seva tasca fonamental l’ha desenvolupada a l’Hospital Clínic i a l’Hospital del Mar. Actualment, dirigeix la unitat de trastorns del moviment a l’Hospital del Mar i s’ocupa de la vessant general de l’especialitat a la Clínica Teknon. “La neurologia és la part de la medicina interna que estudia, investiga i tracta les malalties del sistema nerviós central i perifèric. La gent no acostuma a entendre el significat d’aquesta especialitat. Moltes persones creuen que el neuròleg és el metge ‘dels nervis’, i no és ben bé així. Ens ocupem de les malalties degeneratives, inflamatòries, tumorals, traumàtiques i circulatòries del sistema nerviós.”
A causa d’aquesta confusió, els neuròlegs han d’atendre sovint casos propis del psiquiatre. “Molts pacients vénen a la consulta perquè pateixen petits problemes d’ansietat i consideren que no estan prou malament per anar a un psiquiatre. Per això, un bon clínic en neurologia ha de tenir també una bona base de psiquiatria.”
El Dr. Oliveras prové d’una extensa nissaga d’onze metges, set dels quals tenen relació amb la neurologia i la neurocirurgia. “El meu pare, el Dr. Carlos Oliveras de la Riva, va ser professor i cap de neurologia de l’Hospital Clínic durant molts anys. El seu cosí germà, el Dr. Isamat de la Riva, exercí de cirurgià a Barcelona i va ser durant molts anys cap de neurocirurgia de l’Hospital de Bellvitge. Per línia materna, destaquen dos germans de l’avi, el Dr. Adolfo Ley Gracia i el Dr. Emilio Ley Gracia, que van ser pioners de la neurocirurgia a Espanya. Adolfo treballava a Barcelona i Emilio a Madrid. En línia horitzontal hi ha la meva germana, Mariana, la qual treballa en la medicina ginecològica a Palma. Per línia descendent es trenca l’arbre genealògic, perquè cap dels meus tres fills és metge.”
De la unió de les dues branques familiars del Dr. Oliveras Ley, en van sorgir personatges de relleu en el món de la indústria, l’esport i la ciència mèdica. La família paterna, originària de La Rioja, és industrial i esportista. “La família Oliveras de la Riva es va traslladar a Catalunya moltes generacions abans. Es dedicava a la indústria tèxtil i tenia una empresa a Sant Hipòlit de Voltregà. Estava força relacionada en el món de l’esport a Catalunya. Dos oncles avis van ser fundadors i presidents de l’Espanyol. També van fundar l’equip d’hoquei sobre patins a Voltregà. Un dels oncles va ser president de la Federació Internacional de Patinatge i l’altre va introduir d’Anglaterra el reglament del tennis.”
La branca materna és canària i amant de la medicina. “La família Ley era una família molt nombrosa, originària de Canàries. En aquella època, eren unes illes mig oblidades a l’Atlàntic i qui volia destacar professionalment havia de venir a la península. Aquest va ser el motiu pel qual els dos oncles Ley cirurgians es van traslladar, l’un a Madrid i l’altre a Barcelona.”
Va fer la carrera i l’especialitat a la Facultat de Medicina de l’Hospital Clínic i, en acabar, s’hi va quedar treballant durant un temps com a metge adjunt del servei de neurologia. Aleshores, l’especialitat no tenia entitat pròpia. “S’hi vivia una situació una mica curiosa. Hi havia l’especialitat, però no existia dins la medicina pública. La cardiologia, la digestologia i altres especialitats mèdiques tenien els seus propis serveis, recursos i fons per a la investigació, però la neurologia estava sempre ficada dins de la medicina interna. L’única gran excepció era l’Institut Neurològic Municipal, que era tot un hospital dedicat a la neurologia, ubicat a Barcelona. Aquest Institut el va crear, l’any 1936, el Dr. Belarmino Rodríguez Arias i va ser un centre pioner a la seva època quant a atenció clínica, investigació i introducció de noves tècniques. Als anys setanta, el Dr. Subirana li va donar un gran impuls, perquè va aconseguir fons privats per construir un hospital monogràfic, de deu plantes, ubicat a l’Hospital del Mar.”
Després, va anar a l’Hospital del Mar, centre sanitari que s’ha convertit, segons diu, en casa seva, ja que fa vint-i-dos anys que hi treballa. D’acord amb la tendència a formar equips que es dediquin a temes concrets dintre de l’especialitat, es van crear diverses unitats: la d’epilèpsia, la d’esclerosi múltiple, la de trastorns circulatoris neurològics i la de trastorns del moviment, on fa quinze anys que treballa. “Quan els centres de control del moviment degeneren o es desajusten, provoquen moviments anormals o dificultats per coordinar-los. El pacient amb Parkinson seria un prototipus dels trastorns del moviment dels quals ens ocupem.”
La cirurgia funcional que s’aplica en el tractament dels trastorns del moviment és similar a la que es fa amb els malalts cardíacs amb la col·locació dels marcapassos. “Mitjançant la cirurgia funcional, col·loquem, sota la pell del malalt, un aparell per estimular determinats punts del cervell. Aquest aparell porta un petit cable que es fa arribar a un nucli concret del cervell. Un cop col·locat, des de fora podem donar la intensitat i la freqüència d’estímul que necessiti el pacient per fer desaparèixer o alleujar els símptomes. És una tècnica que es fa especialment bé als grans hospitals Barcelona i també en alguns centres sanitaris privats, com la Clínica Quiron i la Clínica Teknon.”
És una cirurgia mínimament agressiva, en la qual participa fins i tot el pacient. “Hi intervé el cirurgià, que fa l’operació, el neurofisiòleg, que localitza exactament el punt que s’ha d’estimular, i el neuròleg. Una part de l’operació es fa amb el pacient despert, sense anestesiar, el qual col·labora dient als metges com sent els símptomes.”
A la Clínica Teknon, les malalties més freqüents que atén a la consulta de neurologia general són trastorns relativament benignes. “Un percentatge molt elevat de les persones que vénen a la consulta neurològica són pacients amb distints tipus de cefalea. Altres trastorns habituals són els vertígens d’origen neurològic. D’altra banda, com a patologia més important, hi ha els pacients amb epilèpsia, els quals amb una medicació ben ajustada poden desenvolupar una vida normal.”
Una gran part de la neurologia està lligada a la geriatria. “És clar que cada vegada veurem més patologia neurològica associada a l’edat. Sorprenentment avui hi ha més neuropediatres que neurogeriatres, quan vivim en una societat en la qual cada cop hi ha menys nens i més ancians. Per poder atendre la gent gran com es mereix, possiblement una part de l’especialitat es dedicarà solament a la neurogeriatria.”
La neurologia avançarà pel camí de la genètica. “De moltes malalties degeneratives cerebrals, se’n sap en aquest moment quin és el gen defectuós i on està ubicat exactament. El pas següent serà solucionar el problema del gen danyós. Aquest progrés solucionarà moltes patologies que ara no tenen cap tractament. Es tracta d’un camp obert que revolucionarà la medicina en un futur no gaire llunyà.”
