15-03-14
Abans que res, és necessari elogiar llibres com el present, ja que atorguen l’oportunitat de difondre la tasca d’institucions com la que represento en el procés de recuperació cultural i econòmica de la nostra societat.
La Universitat Abad Oliba CEU és una innovadora institució acadèmica, la més jove de Catalunya, que fou fundada l’any 2003 seguint el models dels colleges nord-americans i oferta estudis de grau en Dret, Criminologia, Ciències Polítiques, Direcció d’Empreses, Economia, Màrketing, Educació Infantil i Primària, Periodisme, Relacions Públiques i Psicologia i diversos màsters i postgraus. Totes aquestes titulacions es caracteritzen pel seu vessant pràctic i pel seu permanent contacte amb el món empresarial; per aquesta raó, molts dels nostres professors compatibilitzen la docència amb les pràctiques i l’activitat professional per compte propi o exercida al sector privat o públic. A més, per possibilitar la inserció laboral de l’alumnat, l’horari lectiu de tercer i quart curs de grau és de tarda. En definitiva, la nostra és una proposta acadèmica adequada a les necessitats reals de formació dels estudiants del segle XXI.
A banda de la formació teòrica i de la interrelació amb el món laboral i empresarial, la nostra institució aposta per un ensenyament integral que se sintetitza en el lema de l’Abat Oliba: “Viam sapientiae monstrabo” (“Et mostraré el camí del coneixement”). Desitgem graduar homes i dones íntegres que siguin conscients del privilegi que han tingut en rebre una formació superior i de com han de retornar aquesta concessió a la societat des de la responsabilitat, donant el millor d’ells mateixos cada dia.
Pel que respecta al paper i la consideració de la universitat a l’Estat espanyol, no sempre es percep, ni es valora, la seva important dimensió dual. D’una banda, la universitat té una clara finalitat pràctica en formar els responsables (empresarials, educatius, intel·lectuals…) de la societat civil del futur, i, de l’altra, les universitats són organismes culturals de referència, que propicien corrents d’opinió.
Avui s’ha de treballar en la millora de la interrelació entre empresa i universitat per desenvolupar programes de recerca plegats i esdevenir així un país punter tecnològicament i científica. En línia amb l’anterior, és indispensable lluitar contra la influència dels mitjans de comunicació a l’hora de popularitzar uns determinats estudis universitaris. El nombre d’alumnes d’un grau hauria d’adequar-se a les possibilitats d’inserció laboral dels titulats i a les necessitats socials. Ara s’ha demostrat que el més convenient seria impulsar un model econòmic basat en la industrialització i vertebrat a partir de les pimes; caldria, per tant, reforçar les titulacions relacionades.
Quant les repercussions de la crisi en l’àmbit universitari són moltes i diverses. Per destacar-ne dues, podem esmentar la intensificació de la precarietat laboral dels investigadors, ja iniciada durant els anys de bonança, i l’emigració massiva dels graduats espanyols. Tanmateix, la internacionalització del nostre jovent, malgrat la seva condició forçosa, serà positiva sempre i quan la seva estada sigui transitòria i puguin retornar per aportar al país les experiències i els coneixements adquirits.
