28-02-2014
És un honor prologar una obra que posa a l’abast del lector el testimoni directe dels més de 200 empresaris i assessors catalans que marquen tendència i que generen opinió en aquests àmbits. Llegir aquestes reflexions és fer-se una idea cabal de com llegeixen el passat, com veuen el present i quina orientació i quines perspectives albiren per al futur com a líders empresarials del nostre país.
Des de la universitat coincidim amb moltes de les seves observacions i valoracions i estem convençuts que, en molts aspectes, des de l’empresa i la universitat hem d’anar plegats per acarar els reptes que el futur ens planteja com a persones i com a país. Hem entrat en una economia global, amb un desenvolupament tecnològic gairebé frenètic, amb una intercomunicació absoluta que dóna peu a l’emergència de competidors de seguida que un nou producte apareix al mercat. En aquest panorama, la recerca i la innovació agafen un paper primordial i creixent per al desenvolupament i el progrés de les empreses.
Però en un país com Catalunya, on la major part d’empreses són pimes i no es poden permetre departaments de recerca ben dotats, hem de trobar estratègies que ens facin estar a l’altura de les circumstàncies; en aquest cas, la solució passa per les universitats. Són les universitats les que tradicionalment formen el capital humà, en coneixement i en capacitats. També són tradicionalment elles les que generen coneixement, les que l’investiguen, el testen i el difonen. Ara, a més, se’ls demana que participin en el seu desenvolupament i en la posada al mercat, sigui en forma de productes, patents o idees, sigui a través d’empreses impulsades pels seus professors i estudiants, sigui transferint el coneixement a les empreses ja existents. Aquesta simbiosi és el nostre present i el nostre futur, i la universitat hi té un paper fonamental: té la clau de la formació i la investigació que han de generar innovació i que, seguint els trajectes empresarials i de transferència adequats, regeneraran la nostra economia.
Per complir amb aquest paper que la societat reclama, les universitats hem d’assumir una dimensió decididament emprenedora i dotar-nos de mecanismes àgils i versàtils de transferència de coneixement al teixit productiu del país.
Hi ha un tercer nivell que també ens implica a tots, empreses i universitats, i és la internacionalització. Avui qualsevol projecte mínimament ambiciós s’ha de pensar en clau global, i això ho han vist molt bé els nostres homes d’empresa, com aquest llibre reflecteix perfectament. Algunes empreses, les més dinàmiques, ja tenien la internacionalització com una de les seves missions; d’altres han sabut superar la crisi gràcies a una ràpida adaptació per orientar-se a l’exportació. Però qualsevol empresa que es plantegi ara, o que pretengui millorar resultats, ha de tenir la projecció internacional com un dels seus pilars fundacionals.
Catalunya està vivint la crisi més greu des de la postguerra, no solament econòmica, sinó social; una crisi que posa en qüestió quins valors ens han guiat fins ara i quins volem que ho facin d’ara endavant. Catalunya redibuixa el seu futur des de tots els àmbits: social, polític, econòmic, universitari, empresarial, cultural. Les reflexions d’aquest llibre formen part d’aquest esbós, i quedaran per a la història.
