Dr. Daniel Marín de la Cruz
Dr. Daniel Marín de la Cruz
PC, 21è VOLUM. Estètica corporal i equilibri emocional

DR. DANIEL MARÍN DE LA CRUZ

DOCTOR MARÍN CIRURGIA PLÀSTICA I MEDICINA ESTÈTICA / INSTITUT SANT JORDI – DOCTOR MARÍN

Text del 19/04/10

Un bon físic no és un aval per aconseguir la felicitat, però contribueix a equilibrar la balança de les emocions.

Els cirurgians plàstics no som mags; l’estructura òssia de cada individu ens marca unes pautes i uns límits dins dels quals hem de moure’ns obligatòriament.

Hi ha persones a les quals, per molt que els facis, mai se sentiran a gust amb elles mateixes; primer de tot, el que haurien de fer és visitar un psicòleg.

La cirurgia del rostre és la meva especialitat: m’apassiona. Com que allò que fas a la cara es veu molt, és la més delicada i exigent. I cal tenir una certa habilitat artística; la naturalitat és sempre l’objectiu.

Agradi o no, la societat actual viu de la imatge. Com més s’ajusti un individu als cànons de bellesa imperants, més possibilitats té d’arribar allà a on es proposi.

La consulta del doctor Daniel Marín de la Cruz, metge especialista en cirurgia plàstica, estètica i reparadora, i fundador de l’Institut de Cirurgia Plàstica i Medicina Estètica, podria donar prova de la relació entre l’estètica corporal i l’equilibri emocional. “Un bon físic no és un aval per aconseguir la felicitat, però contribueix a equilibrar la balança de les emocions.”

Pel seu despatx han passat centenars de persones disposades a embellir alguna part del seu cos. “La majoria de pacients es troben millor després de la intervenció quirúrgica, els puja l’autoestima i s’obren més al món que els envolta. Ara bé, els cirurgians plàstics no som mags, no podem fer-ho tot. L’estructura òssia de cada persona ens marca unes pautes i uns límits.”

Dones amb poc pit o persones amb una deformitat al nas són l’exemple més evident que la seva mirada vers al món ha canviat després de passar per les mans d’un cirurgià plàstic; “fins i tot, caminen més dretes i es tornen més obertes.”

Ara bé, el pacient ha de decidir entrar a un quiròfan pensant només en ell mateix: “Ens hem trobat parelles que han acudit al nostre Institut perquè la dona s’operés els pits. Poc després de la intervenció, la pacient comenta que s’ha separat i revela que es va operar per tornar a atraure l’atenció del marit. La relació, però, va continuar sense funcionar. Operar-se per salvar un matrimoni és un greu error. Com ho és fer-ho sense saber que un canvi d’imatge no és suficient per superar un desequilibri psicològic profund. El problema és que els metges ens assabentem després, al principi no ens ho diuen. Em costaria molt operar algú si sabés que ho fa per motius erronis.”

L’ètica deontològica és essencial en un camp mèdic tan marcat per la moda. “Més val perdre un pacient que guanyar un judici. Quan algú et demana un nas com el d’una actriu famosa però la seva estructura òssia és una altra, li has de dir que no ho aconseguiràs. Si malgrat tot no ho entén, o no ho veu clar, prefereixo aturar el procés. Hi ha gent que per molt que li facis, mai se sentirà a gust amb ella mateixa i, primer de tot, el que haurien de fer és visitar un psicòleg.”

L’esperit de constància i millora ha deixat petjada en la trajectòria professional d’aquest especialista. “Sempre he volgut ser metge i em vaig sentir atret des d’un inici per la cirurgia plàstica.”

Després de llicenciar-se en Medicina i Cirurgia per la Universitat Rovira i Virgili, aconseguí plaça per realitzar l’especialització en la seva primera opció: l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebrón. “Allà em vaig formar cinc anys. Vaig tenir la sort de comptar amb bons mestres, que em permeteren passar moltes hores a quiròfan. Tinc molt bon record sobretot dels doctors Albert Guinot i José Manuel Collado. Foren anys durs, de guàrdies i de moltes hores sense dormir, però al final compensa.”

Després de passar un temps com a metge adjunt al mateix hospital, “em cridà el cirurgià plàstic Ramon Vila Rovira. Vaig treballar amb ell durant dos anys en els quals vaig aprendre molt.”

Quan finalment va poder desplegar les ales, fundà l’Institut de Cirurgia Plàstica i Medicina Estètica, on treballa amb un equip compost per una dotzena de professionals, entre els quals hi ha la seva dona, l’infermera Olga Garcia, directora executiva de l’Institut i responsable del Departament de Seguiment i Atenció al Pacient. “Té molta mà esquerra. Hi ha molts pacients que prefereixen primer parlar amb ella per resoldre qualsevol dubte.”

A més, el doctor Marín acut a altres consultes. “A la Clínica Sant Jordi del barri de Sant Andreu han engegat un servei de cirurgia plàstica i ens han demanat que hi formem part. També atenem pacients a Vic i a Blanes i a l’Institut Dexeus de Barcelona. D’altra banda, hem rebut una oferta de l’Hospital d’Amposta: volen que hi iniciem un servei de cirurgia plàstica.”

Les intervencions d’estètica tenen un alt component creatiu, potser més evident pel que fa a la cirurgia del rostre. “És la meva especialitat: m’apassiona. Com que allò que fas a la cara es veu molt, és la més delicada i exigent. El resultat de les intervencions ha de ser perfecte. I cal tenir una certa habilitat artística, per tal de no deixar, per exemple, uns ulls amb una expressió trista. La naturalitat d’uns ulls, un nas, uns llavis, del rostre en general, és sempre l’objectiu.”

Tanmateix, els coneixements científics són la part més essencial del procés. “Sempre he tingut ganes d’emprendre projectes, d’ampliar coneixements i, per això, adapto les tècniques de la meva clínica a les innovacions. La meva ambició no és econòmica, sinó espiritual, per créixer com a persona i com a professional.”

La seguretat en un mateix també contribueix en el camí de l’èxit. “Hi ha companys que no dormen després d’una intervenció. Jo acostumo a dormir tranquil. Sé que és molt difícil que cometem una errada però, fins i tot si es donés, estem allà per donar una resposta, una actitud positiva i lluitadora que he heretat dels meus pares.”

Els avenços tècnics en cirurgia plàstica “han permès reduir l’agressivitat de les intervencions i els resultats finals han guanyat en naturalitat.”

Ara bé, tot depèn de les demandes del pacient. “Si es vol fer un canvi molt radical, l’abast de la cirurgia és més gran. D’altra banda, a Amèrica del Sud la gent es decanta per l’exuberància. En canvi, a Catalunya, la gent valora la naturalitat i desitja que el postoperatori duri el menor temps possible per poder reincorporar-se a la feina aviat.”

Tècniques com la implantació de silicona als llavis han caigut en desús i està prohibit. “Tot i que hi ha professionals que les continuen oferint pel seu baix preu. Quan es començà a utilitzar no se sabia que, a mida que passen els anys, forma un teixit cicatricial granulomatós que provoca un volum extraordinari. Sortosament, en l’actualitat comptem amb tractaments innocus que permeten obtenir un volum discret i els llavis queden bonics, sensuals i carnosos, però de forma moderada.”

El protagonisme del làser també s’ha devaluat. “La depilació làser actualment s’ha popularitzat molt i, fins i tot, s’ofereix a les perruqueries. A més, tècniques com els rejoveniments de la cara amb làser provoquen una cremada que impossibilita al pacient durant uns quants dies. I hi ha qui no es pot permetre estar de baixa.”

Els professionals de la cirurgia plàstica tenen actualment els ulls posats en la recerca de cèl·lules ubicades al greix, amb potencial per regenerar teixits. “S’estan investigant molt. Arribarà un dia en què podrem practicar un augment de mames sense haver de recórrer a les pròtesis, gràcies a l’extracció de teixit d’alguna part del cos de la pacient.”

El doctor Marín gaudeix de la seva feina perquè sap que és un mitjà perquè moltes persones superin complexos i s’acostin a la felicitat. “Agradi o no, la societat actual viu de la imatge. Per triomfar laboralment i socialment és inevitable tenir una aparença acurada i, com més s’ajusti un individu als cànons de bellesa imperants, més possibilitats té d’arribar allà a on es proposi.”