Text del 15-10-2010
M’he especialitzat en el tractament i la intervenció de peus i turmells. En l’última dècada hauré operat prop de 4.000 peus, xifra que m’aporta una bona casuística de les patologies, les opcions terapèutiques i les problemàtiques més freqüents.
El meu principi bàsic d’actuació és la sentència llatina primun non noscere: primer de tot no fer mal. Això significa realitzar el menor nombre possible d’intervencions o, el que és el mateix, operar només quan sigui indispensable.
Tot i la importància de la tecnologia en medicina, la nostra és una activitat humanista. Ser metge significa partir sempre d’un compromís amb el malalt i considerar-lo com un tot. Som cos i ànima, i el trastorn d’un d’aquests elements desequilibra l’altre.
De vegades els metges no podem ser més càlids perquè els malalts ens perceben des de la distància llunyana de l’expert que ha de guarir-los. A més, cal que continguem les nostres emocions perquè no ens obnubilin la praxi.
El traumatòleg Eduard Babot i Andreu, amb més de 30 anys d’experiència professional a la zona del Maresme, combina l’exercici al sector privat i públic. “Als matins exerceixo a l’Hospital de Mataró, uns ens exponent del Consorci Sanitari del Maresme; a les tardes, ho faig des de la meva consulta privada a la mateixa localitat. M’agrada la meva feina i hi dedico, per voluntat i passió pròpies, moltes hores, sempre des d’una concepció humanista i integral de la medicina i tenint en compte les singularitats de tots els pacients.”
Desenvolupar la medicina en una institució de les mides de l’Hospital de Mataró determina la praxi i la filosofia mèdiques. “En primer lloc, treballar a una localitat com Mataró condiciona positivament la meva tasca, perquè sovint em trobo els meus pacients fora del centre hospitalari o de la consulta. Aquest contacte regular i espontani determina que els pacients esdevinguin rostres definits i no només parts del cos tractades. A més, les dimensions de l’Hospital de Mataró faciliten moltíssim la nostra tasca perquè hi ha un contacte proper i directe entre tots els professionals que hi estem implicats i, si bé no hem de patir les traves burocràtiques dels macrohospitals, hi podem dur a terme el mateix tipus d’intervencions i formar-hi futurs nous especialistes.”
Malgrat que es dedica a la traumatologia en general, en els últims 10 anys el doctor Babot s’ha especialitzat “en el tractament i la intervenció dels peus i els turmells. En l’actualitat estic operant uns 500 peus l’any i espero poder arribar a intervenir-ne més de 700 properament. El nombre d’intervencions que practico ha anat creixent. Vaig començar amb unes 150 fa una dècada, però la millora de les tècniques i l’adquisició progressiva d’habilitat i experiència ha possibilitat que les meves xifres s’hagin incrementat exponencialment. En total, calculo que en l’última dècada hauré operat al voltant de 4.000 peus, xifra que me n’aporta una bona casuística de les més freqüents patologies, opcions terapèutiques i problemàtiques. Aquests coneixements els comparteixo amb els meus companys a través dels articles que publico i de les ponències que exposo, fonamentalment als congressos de la Societat de Traumatologia. Encara avui la intervenció podal més freqüent continua essent la de galindons, provocada en molts casos per un calçat inadequat, la qual cosa explica que, majoritàriament, el sexe intervingut sigui el femení. Tot i que és una operació força freqüent, i que es realitza en aproximadament mitja hora, comporta riscos anatòmics evidents per a les pacients, raó per la qual només s’ha de portar a terme si, a més de la deformació estètica, es produeix un considerable dolor. Aquesta cirurgia significa no només modificar l’estructura de l’os deformat, sinó també tabular la resta de dits per tal de reestructurar l’anatomia sencera del membre. I val a dir que, sempre que es produeix una modificació anatòmica tan dràstica, a la llarga pot arribar a comportar més o menys molèsties funcionals.”
En aquest sentit, a les operacions “el meu principi bàsic d’actuació és la sentència llatina primun non noscere, és a dir, primer de tot no fer mal. Aquesta màxima es tradueix a realitzar el menor nombre possible d’intervencions o, el que és el mateix, a operar únicament quan és indispensable per garantir la mobilitat i/o la capacitat de càrrega de la zona afectada. La cirurgia és el sistema més adient i efectiu per corregir determinades patologies traumatològiques, però només s’ha de fer quan és la via més eficaç, o l’única, de corregir la problemàtica. A més, per tal que la intervenció sigui realment efectiva, cal seguir en tots els casos un protocol estricte d’actuació que planifiqui curosament el preoperatori, la cirurgia i el postoperatori. D’aquí que, en el meu equip, els professionals que acompanyen el pacient en el seu procés de curació siguin sempre els mateixos; aquesta estabilitat proporciona una major garantia en la recuperació i detecció d’incidències, perquè poden observar i adonar-se ràpidament de qualsevol canvi i, per afegitó, dóna més confort i serenor al pacient.”
La traumatologia és una de les especialitats mèdiques més lligada a l’evolució d’altres disciplines cientificotècniques, ja que, durant els últims anys, “els progressos i els avenços en enginyeria han permès millorar el pronòstic i la intervenció de moltes lesions i patologies òssies.”
Però, per molt que hagi avançat la tècnica, “la nostra és una activitat humanista. L’exercici de la medicina sempre ha de partir d’un compromís amb el malalt i de la seva consideració com un tot. Som cos i ànima, i el trastorn d’un d’aquests elements trastoca l’equilibri de l’altre; de la mateixa manera les diverses parts del nostre organisme estan interconnectades i no podem considerar mai una patologia de forma aïllada i només des de la perspectiva científica. A la nostra consulta acudeix un malalt que té un problema traumatològic que afecta la seva qualitat de vida en conjunt. No és pas només un peu o una mà malalts.»
Aquesta concepció integral de la medicina es tradueix en un compromís professional que comporta “escoltar en tot moment atentament el pacient per tal d’entendre quin és el seu patiment i el veritable abast de la seva lesió. Parant esment a les seves paraules, molt sovint també podrem arribar més ràpidament i eficientment al tractament idoni de la seva patologia, perquè cada afectat n’ha de rebre en relació amb les seves circumstàncies. Saber escoltar atentament el pacient és sobretot reflex de l’empatia que tots els facultatius hauríem de sentir envers les persones que sol·liciten el nostre ajut a fi de guarir-se. Hem d’intentar posar-nos a la seva pell en tot moment i avançar-nos a les seves pors i preguntes.”
La traumatologia no és tan sols el modus vivendi del doctor Eduard Babot, sinó la seva passió; una passió que té la sort de poder compartir amb la seva esposa. “Veritable ànima mater de la meva consulta privada, la meva dona n’és a més la instrumentista durant les intervencions. L’atenció als pacients no seria la mateixa sense el seu acompanyament psicològic i la seva calidesa a l’hora de preparar-los per a una intervenció o per assistir-los d’una patologia delicada. Georgina aporta als pacients el caliu i la humanitat que nosaltres de vegades no sabem, o no podem, transmetre perquè els malalts ens perceben des de la distància llunyana de l’expert que ha de guarir-los. Val a dir que, tot i la importància de no descuidar mai el vessant humà, els metges hem de mantenir el cap fred i les emocions contingudes perquè no obnubilin la nostra praxi. Gràcies a la meva muller, en els moments previs a les intervencions els pacients se senten compresos, cosa que els calma les lògiques preocupacions i pors davant la incertesa d’un quiròfan. Georgina ha tingut –i té– un paper primordial en el meu exercici professional, que m’ha permès ajudar altres persones a restablir, o com a mínim, a recuperar parcialment la qualitat de vida perduda.”
