Text del 2004
Una correcta atenció mèdica integral i individualitzada del jugador millora el rendiment esportiu.
L’esport obre noves perspectives en el terreny de la salut i de la prevenció. Qualsevol esportista, professional o no, ha de rebre l’assessorament i atenció mèdica de professionals especialitzats en medicina de l’esport capaços de conèixer els riscos i beneficis de l’activitat física basant-se en els conceptes de la prevenció. El doctor Eduardo Mauri és metge d’educació física de l’esport, una especialització força nova dins l’àmbit de la medicina que ha permès oferir al món de l’esport una atenció mèdica específica que contribueix en gran manera a preservar la salut dels esportistes. L’organisme de l’esportista que realitza un esforç físic té una resposta davant les situacions que proposa l’esport. Les exigències dels esportistes són importants, i més en l’esport d’alta competició, en què es busca el màxim rendiment. “La medicina esportiva ha de poder determinar amb precisió el límit entre les possibilitats de la persona i els danys que poden sorgir a partir d’una activitat inadequada. Això ha de concretar-se en la prescripció d’un entrenament adequat que sorgirà després d’un estudi minuciós de les condicions físiques, de l’avaluació correcta de les capacitats aeròbiques i anaeròbiques, d’una correcta alimentació i d’un estudi psicològic, entre d’altres”, explica el doctor Mauri, un amant de la medicina, disciplina a la qual ha arribat després d’una brillant trajectòria en el món del futbol professional.
La seva atracció per la medicina venia des de petit, però per circumstàncies diverses el seu primer contacte professional va ser amb el món de l’esport. “Vaig ser futbolista professional durant molts anys jugant en equips de primera divisió i de segona, on podia practicar l’esport que més m’agradava. És un món apassionant que vaig conèixer a través del meu pare, qui també va ser futbolista i entrenador de futbol. Van ser precisament els meus pares els que van insistir-me des de petit que el futbol s’acabaria un dia i que havia de preveure el meu futur professional. Sabia que volia realitzar una tasca que em permetés ajudar la gent i evitar-los patiments; la medicina era una bona manera de desenvolupar la meva vocació humanista. Sempre he procurat combinar la meva carrera esportiva, com a jugador professional al Sabadell, Granada i RCE Espanyol amb els meus estudis de medicina; intentant fer les dues coses el millor possible. Després d’acabar contracte amb l’Espanyol vaig rebre força ofertes per anar a equips de primera divisió, però vaig preferir quedar-me prop de Barcelona i fer l’especialitat en medicina de l’esport. Amb vint-i-vuit anys vaig fitxar pel Figueres, i poc després vaig prendre la decisió de retirar-me del futbol professional. No volia ser un metge vell quan arranqués en el món de la medicina.”
I afegeix: “El pare em deia que costava molt obrir-se camí a la vida, però que si lluitava assoliria els meus objectius. He lluitat com els meus pares em van indicar i he fet realitat dos somnis: jugar a primera divisió i, avui, fer les meves humils aportacions mèdiques al món de la medicina de l’esport.”
L’especialització en medicina de l’esport li va obrir les portes de centres esportius interessats en els seus coneixements mèdics i després en institucions esportives de prestigi. “Primer vaig entrar com a metge al Gimnàs Bonasport i més endavant vaig substituir un company al Centre Mèdic Teknon. Un dels meus mestres ha estat el doctor Ramon Cugat, màxim representant de l’especialitat i un referent per als professionals del nostre àmbit. M’ha ensenyat allò que no hi ha als llibres i sempre he rebut la seva ajuda desinteressada. Al final, circumstàncies de la vida m’han portat a poder treballar al seu costat.”
Avui Eduardo Mauri és el cap de servei mèdic del RCE Espanyol i forma part de l’equip del reconegut traumatòleg Ramon Cugat. “L’objectiu és fer una medicina preventiva que possibiliti que els jugadors estiguin el menor temps possible de baixa. Cal aconseguir una correcta atenció mèdica integral al jugador per millorar-ne el rendiment esportiu tenint en compte aspectes bàsics com la prevenció, el diagnòstic i el tractament efectiu de les lesions.”
La medicina de l’esport està encaminada a ajudar tot tipus d’esportistes. “Es pretén fer una medicina aplicada a l’esport amb les seves diferents especialitats, edats i circumstàncies. Els especialistes d’aquest camp hem de saber quins són els nostres límits per poder transferir un malalt a un altre especialista mèdic. La medicina de l’esport implica tenir coneixements sobre molts àmbits, com el de la nutrició esportiva, la suplementació, la recuperació i la rehabilitació; sempre sense interferir en la tasca d’aquests especialistes.”
En el marc de la consulta del Centre Mèdic Teknon, atén tant a esportistes com a persones que pateixen alguna lesió o dolor sense dedicar-se professionalment a la pràctica d’un esport. “La majoria dels esportistes són conscients que la seva malaltia o lesió pot ser molt ben entesa per un metge de l’esport. Traumatòlegs i metges de l’esport parlem un llenguatge comú, especial, tot i que el metges de l’esport establim un temps de curació diferent, això sí, adient al esportista, encara que potser a vegades comporti un cert risc. Partim de la idea que si a l’esportista li traiem l’activitat física possiblement li farem més mal que si li aconsellem dosificar-la o bé adaptar-la a les condicions de la lesió.”
Els metges de l’esport també aporten els seus coneixements en els gimnasos, com ho fa el doctor Mauri: “Tota persona que entra en un gimnàs ha de tenir una entrevista amb el metge, qui li farà unes proves i establirà una història clínica. A partir d’aquí se li fa un programa físic a mida que compleixi les seves expectatives. Treballo amb un preparador físic que, en funció del que he explorat, comprovat i intuït, organitza un programa de treball per a cada persona.”
Les lesions dels esportistes d’elit tenen una repercussió mediàtica cada vegada més important i això implica una gran pressió per als professionals mèdics. “El metge ha d’estar molt alerta de no equivocar-se amb la terapèutica de l’esportista lesionat tot i sabent que hi ha el risc que la patologia reaparegui. Hi ha pressions per fer-lo tornar a jugar; però no sempre podem assegurar una plena recuperació en terminis breus de temps. La medicina no és una ciència exacta. He pogut comprovar que els clubs que confien en els seus serveis mèdics obtenen equips més sans, amb menys lesions i més resistència física. El mèrit de la medicina esportiva és la prevenció. Moltes lesions s’eviten amb un equip de treball format per preparadors físics, entrenadors, rehabilitadors i especialistes d’altres camps…”
Els coneixements del món de l’esport fruit de l’experiència com a professional del futbol, units a una brillant trajectòria mèdica fent que esportistes de tots els nivells tinguin una atenció mèdica especialitzada i de qualitat, han convertit Eduardo Mauri en un destacat representant de la medicina esportiva d’aquest país.
