Text del 2004
Fer recerca és posar-se al límit del coneixement, és descobrir allò que encara ens és desconegut.
El Dr. Jaume Reventós és metge i investigador en bioquímica i biologia molecular. Com a cap de la Unitat de Recerca Biomèdica de l’Hospital de la Vall d’Hebron, dedica la seva activitat professional a la investigació en biologia molecular del càncer. “La biologia molecular ha avançat espectacularment a partir del darrer terç del segle xx, quan es van descobrir nous aspectes de la biologia dels gens i de l’ADN. Aquests descobriments ens han obligat a reescriure gran part de la biologia i, en conseqüència, també de la medicina. No tracto directament amb pacients, però sempre faig la meva recerca sense oblidar que sóc metge i m’agradaria que tot allò que investiguem en el nostre grup s’acabés utilitzant per guarir malalts.”
El Dr. Reventós va decantar-se pels estudis de medicina perquè l’atreien la cura i l’atenció dels malalts però des de bon començament el va captivar la vessant intel·lectual, més profund, de conèixer el funcionament d’aquells mecanismes íntims que donen lloc a les malalties. A la Universitat Autonòma de Barcelona va conèixer un sistema docent molt bo des del punt de vista tècnic però mancat d’esperit humanitari i amb poca atenció vers la biologia. “Les universitats orienten els metges a convertir-se en tècnics de l’assistència mèdica que han de limitar-se a aplicar unes guies clíniques. Tot i que ara es té més en compte, fins fa ben poc no s’havia valorat massa la importància de la biologia en els processos mèdics, cosa que donava una visió incompleta del que ha de ser, al meu entendre, la medicina.”
Després d’haver fet la residència a l’hospital de la Vall d’Hebron en l’especialitat d’anàlisis clíniques, el Dr. Reventós va marxar a Lió, França, a un laboratori de l’INSERM, per un període tres anys per realitzar la seva tesi doctoral sobre la biologia cel·lular de les interaccions testiculars, dirigida pel Dr. José Saez. Més tard, l’any 1984 va fer una estada postdoctoral a la Universitat Rockefeller de Nova York. Allí, durant tres anys i mig va fer una immersió profunda en la biologia molecular, que era una disciplina emergent. En concret, en l’endocrinologia molecular de les proteïnes de transport de les hormones esteroïdals. Va continuar treballant en el mateix tema, però creant animals transgènics d’aquelles proteïnes, a l’hospital del Mount Sinai, també de Nova York, on va esdevenir instructor i després professor dels departaments de biologia molecular i de ginecologia i obstetrícia. Finalment, l’any 1990 va ser cridat a Barcelona per crear i dirigir la Unitat de Recerca Biomèdica de l’Hospital de la Vall d’Hebron. “El Dr. Ballabriga, director de l’hospital infantil, i el Dr. Trias, aleshores Conseller de Sanitat, van adonar-se que la biologia molecular havia d’entrar als hospitals per canviar la medicina i la terapèutica. En aquell moment es començava a parlar molt de diagnòstic prenatal amb sondes d’ADN, del possible tractament de les malalties genètiques per teràpia gènica, de les bases moleculars del càncer, i d’altres processos biològics lligats als recents descobriments moleculars. La seva idea era que un hospital de gran nivell no es podia quedar al marge d’aquests avenços. Hi va haver una voluntat ferma de crear una infraestructura ben dotada de recursos i d’equipaments de recerca.”
La Unitat de Recerca Biomèdica que es va fundar està avui articulada en diversos grups de recerca amb investigadors senior al capdavant. “Els equips estan formats per metges, biòlegs, farmacèutics, químics, etc., que col·laboren en projectes de recerca comuns. Des de fa molts anys he estat vinculat a l’especialitat d’endocrinologia i a la bioquímica hormonal i la biologia molecular del mecanisme d’acció de les hormones esteroïdals. Des del meu retorn a Barcelona, el grup inverteix la major part dels seus esforços en la recerca en les bases moleculars dels càncers hormonodependents, i, en particular, dels de pròstata, endometri i ovari.”
El Dr. Reventós és president de la Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. “La Societat Catalana de Biologia es va fundar l’any 1912 a l’Institut d’Estudis Catalans. La va crear el Dr. August Pi Sunyer, al qual es van unir altres metges amb esperit científic i investigador. També en foren presidents en Josep Trueta i en Josep Alsina i Bofill. Posteriorment es va obrir a professionals d’altres disciplines interessats en la recerca.” Des de la Societat Catalana de Biologia, el Dr. Reventós intenta aglutinar els esforços de tots els científics interessats en la biologia i la medicina per facilitar el coneixement i difusió de la biologia i el creixement de la recerca en l’àmbit dels Països Catalans.
Les qualitats que distingeixen els investigadors són la perseverança, capacitat d’observació, paciència, reflexió, autocrítica i fredor, entre d’altres. “Fer recerca és posar-se al límit del coneixement, és descobrir allò que ens és encara desconegut.”
Quan es fa una troballa científica passarà molt de temps abans no es materialitzi o es posi en pràctica i el malalt se’n pugui beneficiar. Això cal tenir-ho en compte quan llegim determinats titulars a la premsa. “Generalment no són correctes les notícies que es difonen en els mitjans de comunicació sobre biologia i medicina i es creen falses expectatives en els pacients que tenen malalties incurables. Els descobriments científics poden tardar de quinze a vint anys a traduir-se en quelcom útil per als pacients i ésser presents en el mercat. Cal ser molt prudents i no donar una informació errònia.”
En els últims anys la medicina i la ciència estan avançant molt ràpidament. “Els investigadors tenim el gran privilegi de viure en primera fila els canvis que s’estan produint en la biologia. Anem en una línia clarament positiva i ascendent. Sabem les causes de moltes més malalties i en podem curar moltes més, i d’altres com el càncer i la sida, si no es curen, s’acabaran cronificant. El camp de la recerca en cèl·lules mare també obre unes perspectives de futur immenses.”
El problema de la recerca sempre ha estat la manca de recursos econòmics i sovint també la falta de coordinació dels esforços per part de les diferents administracions. “El nostre país encara no ha demostrat un compromís seriós per posar la recerca al nivell que li correspondria. És evident que estem millorant ràpidament, però encara falta molt. Les nostres autoritats polítiques són reticents a invertir-hi si no es veu un rendiment a curt termini, cosa que en recerca és impossible d’aconseguir.”
El Dr. Reventós és un científic vocacional. L’interessa l’avenç de la ciència i la contribució que ell hi pugui fer amb el seu treball diari, però per damunt de tot destaca el vessant humanístic. “Gràcies a la recerca he conegut gent i cultures d’arreu del món. L’obertura de mentalitat, el respecte, la tolerància i la universalitat és el més important que m’agradaria transmetre. També sentir-te bé amb tu mateix, com diuen els francesos, être bien dans sa peau, i tenir il·lusió pels projectes que fas. Si humanament no estem complets, professionalment no som res.”
