Text del 2004
Els metges hem de saber escoltar els malalts perquè moltes vegades ells mateixos ens explicaran indirectament quina és la seva patologia.
El Dr. Emili Feijoo, especialista en medicina del treball, és considerat per molts usuaris una de les ànimes de la Mutua Montañesa, en la qual desenvolupa la tasca de coordinador dels serveis mèdics: “Vaig entrar a treballar l’any 1979 a Mutua la Montañesa per fer-hi una suplència i m’hi vaig quedar. Sempre hi he treballat sota les ordres del doctor Garcia, director de la institució, expert en medicina del treball i gran coneixedor de la gestió d’aquest tipus d’entitats, al qual considero el meu gran mestre perquè m’ha ensenyat la part pràctica de l’activitat.”
Molt abans d’estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona i especialitzar-se en medicina del treball, Emili Feijoo ja havia decidit quina orientació professional prendria: “Als quinze anys em vaig adonar que desitjava que la meva futura activitat tingués un esperit de servei als altres i que, al mateix temps, comportés una comunicació fluida. Vaig veure clar que la medicina era el camí idoni per assolir aquests propòsits. De fet, m’agrada el contacte amb els pacients, que em truquin si sorgeix alguna incidència i tranquil·litzar-los quan es troben neguitosos. Per a mi i per a l’entitat on treballo els pacients són molt més que un simple nombre d’expedient. Els metges hem de saber escoltar els malalts perquè moltes vegades ells mateixos ens explicaran indirectament quina és la seva patologia. La humanitat i l’afecte són sovint la millor teràpia i per això he fet del tracte amable i personalitzat el meu sistema de treball. De fet intento comportar-me amb els pacients com m’agradaria que procedissin amb mi.”
Com la majoria de sanitaris, el doctor Feijoo sent que “pel meu tarannà, estava destinat a dedicar-me a la medicina. En aquest sentit, no sóc pas original. Molt sovint els metges pensem que no podríem dedicar-nos a cap a altra cosa perquè ens entusiasma la nostra professió.”
Aquesta vocació del doctor Feijoo es fa més palesa en aprofundir i conèixer totes les implicacions personals que comporta: “Els facultatius especialitzats en medicina del treball necessitem reciclar-nos de forma permanent perquè no tan sols avança la medicina, sinó que també ho fan les condicions de treball dels nostres pacients i cal que les coneguem prou per tal de donar-los un servei eficient.”
La medicina del treball és una especialitat mèdica “creada a la dècada dels anys cinquanta. En un primer moment eren assessors mèdics que brindaven els seus serveis a les grans corporacions. Després, la nostra figura ha anat evolucionat. Amb la promulgació de la Llei de Serveis de Prevenció, hem passat a tenir com a finalitat la vigilància de la salut i a integrar-nos en unitats de prevenció multidisciplinàries.”
Aquesta vigilància de la salut té com a objectiu que “els llocs de feina no condicionin ni modifiquin l’estat de salut dels empleats.”
El treball en equip actual comporta una tasca molt més completa i acurada, ja que l’anàlisi de la salut laboral es fa des de la perspectiva “dels psicòlegs, higienistes, ergònoms, metges, etc.”
L’actitud de l’empresariat també ha anat evolucionant al llarg dels anys. Si uns anys enrere consideraven les partides destinades a la prevenció com una despesa, actualment les valoren com una inversió de futur, a banda de ser conscients que “humanament no es pot jugar amb la salut dels treballadors.”
En aquest procés de conscienciació ha tingut un paper considerable el fet que el nostre país destaqui pel nombre d’accidents de treball. Tot i així, s’han de contextualitzar les xifres oficials: “En gran part, el nombre d’incidents registrats a l’Estat espanyol és tan alarmant perquè es consideren accidents de treball els que es produeixen in itinere, és a dir, anant al lloc de feina o tornant-ne. Des del meu punt de vista, l’empresari està prenent les mesures pertinents per tal d’assegurar unes condicions de feina segures per als seus treballadors. Aquests, no obstant això, de vegades no valoren correctament els riscos que la seva feina comporta. Els psicòlegs laborals han de conscienciar als treballadors dels riscos que assumeixen quotidianament. Costums tan arrelats com el consum d’alcohol durant la jornada laboral requereixen una tasca de conscienciació que únicament un psicòleg pot portar a terme. Per altra banda, moltes de les malalties que els treballadors pateixen són psicosomàtiques, és a dir, tenen un component psicològic que cap facultatiu no pot tractar i que, en canvi, un psicòleg detectarà fàcilment i podrà esmenar.”
Quan el més terrible succeeix i es produeix una desgràcia en una empresa, “des del primer moment un psicòleg dóna suport als familiars.”
Aquest moment “és especialment dur per a nosaltres perquè sabem quines són les repercussions d’un d’aquests esdeveniments i perquè, de vegades, tenim una relació amb el treballador.”
En cas que es produeixi un accident de treball o que es detecti una lesió muscular o traumatològica, molt sovint la rehabilitació serà l’única via per recuperar la funcionalitat de l’òrgan afectat. En aquesta teràpia, l’essencial és l’atenció per part de l’especialista: “En la tasca de rehabilitació, la paciència, el missatge positiu, l’estimació i l’afecte que demostri el rehabilitador cap a la persona convalescent seran fonamentals per a la recuperació.”
Els reconeixements mèdics, que només són obligatoris quan l’activitat laboral comporti riscos per a la salut del treballador o quan aquest estat de salut pugui repercutir en l’activitat laboral o en la salut d’altres companys, han variat també amb el pas del temps: “En l’actualitat, depenen de les característiques del lloc de treball i es basen en protocols estandarditzats. D’aquesta manera aconseguim ser més eficients i concrets a l’hora d’avaluar l’estat de salut d’un pacient. D’altra banda, també han millorat els mitjans de què disposem. Actualment els vehicles amb què ens desplacem per fer reconeixements mèdics en empreses de l’interior del país disposen d’uns mitjans tècnics i ofereixen un confort per al professional i el pacient impensables en els antics models.”
