Text del 2004
L’anatomia patològica és el cor de la medicina.
.
No és gens estrany que essent nebot besnét de l’eminent doctor, Santiago Ramón y Cajal Agüeras decidís dedicar-se a la medicina: “Des de petit he conviscut amb metges, el meu pare, el meu avi, el meu besavi i un parell de germans ho són, de manera que a la meva família tot ha girat sempre entorn de la medicina i la universitat. De tota manera, durant un temps vaig compaginar els estudis de medicina amb els de biologia, però finalment vaig optar només per la medicina, que ja em portava molta feina.”
Va estudiar medicina a Saragossa i després se’n va anar a fer l’especialitat a Madrid, a la fundació Jiménez Díaz: “Des del primer moment em vaig decantar per la bioquímica i allà vaig conèixer el doctor Grande Cobián, qui em va influir moltíssim i em va fer decantar cap a l’anatomia patològica, que penso que és el cor de la medicina. És l’especialitat en què es basen la major part dels diagnòstics, òbviament els de tumors, però també els d’altres malalties no tumorals, inflamatòries i degeneratives, per exemple.”
Número u del MIR de la seva promoció en un dels anys més massificats, Santiago va poder escollir on volia fer la residència i va entrar a la Fundació Jiménez Díaz: “Al començament em va condicionar el fet d’haver tret aquesta nota i també el cognom, que sempre ha fet que hagués de demostrar que valia i que no em servia del que havien fet d’altres, però de seguida em vaig integrar perfectament a l’equip del doctor Horacio Oliva, que en aquell moment era el millor equip que hi havia a Espanya d’anatomia patològica.”
La formació a Madrid, la va complementar amb una estada als Estats Units, a la Universitat de Yale: “Crec que tots els metges haurien de passar pels hospitals d’altres països del món, perquè és bàsic per complementar la formació que has fet aquí i també perquè et treus complexos de sobre. Sempre ens sembla que aquí no fem les coses tan bé, i el cert és que t’adones que el nivell dels metges espanyols és equiparable i en alguns casos fins i tot superior al de la majoria de metges americans.”
Després d’uns anys, va decidir tornar a Espanya i ho pogué fer gràcies a unes oposicions a la Clínica Puerta de Hierro de la capital. Això era l’any 1989: “Les expectatives eren molt bones, en aquell moment la clínica era un referent nacional, però calia muntar unitats noves i començar amb les línies d’investigació, i això és el que vam fer amb el magnífic equip que hi vaig trobar.”
Però fa poc més d’un any, la Vall d’Hebron es va interessar per la feina de Ramón y Cajal i va demanar-li de traslladar-se a Barcelona i incorporar-se al seu equip: “Jo sempre havia tingut molta relació amb els patòlegs i investigadors catalans i no vaig dubtar gens a incorporar-me a un gran hospital com és la Vall d’Hebron en un moment en què el potencial en anatomia patològica i oncologia és el millor de tot Europa.”
Però, en què consisteix exactament aquesta especialitat tan fonamental per a totes les altres àrees de la medicina? “La nostra feina és diagnosticar tot allò que no és normal, de manera que ens hem de conèixer el cos de cap a peus. Nosaltres no analitzem, no hi ha una màquina que ens doni un valor determinat i ens porti a un diagnòstic, sinó que hi ha molts factors que ens faran arribar a un diagnòstic o a un altre. Es tracta d’integrar totes les dades que ens donen les anàlisis i proves amb el context clínic, i només amb aquesta integració podrem aconseguir uns resultats que ens portin a un diagnòstic determinat.”
Per aconseguir tot això, a la Vall d’Hebron s’han potenciat enormement les comissions interdepartamentals: “Cada setmana ens reunim un patòleg, un radiòleg, un cirurgià i algun altre especialista que creiem que pot aportar els seus coneixements, per parlar de com enfoquem el diagnòstic dels pacients. El patòleg gairebé sempre és qui dirigeix aquest grup, perquè és qui certifica, qui actua de notari, en el moment que es signa un diagnòstic de benignitat o de malignitat.”
És evident que la radiologia és molt important, i que també ho és la feina que després farà el cirurgià, però en aquesta fase qui té l’última paraula és el patòleg. Una bona medicina és, doncs, aquella que integra les diverses especialitats: “És la millor forma de treballar i d’oferir una millor qualitat d’assistència als pacients. Com més paràmetres estudiem i des d’òptiques diferents, més coneixerem el problema i més bé o més aviat podrem actuar per reduir-lo.”
El microscopi és encara una eina fonamental per als patòlegs. De fet, tot i que les biòpsies són importants i també ho són molts d’altres valors obtinguts per aparells molt nous, encara és el microscopi el que més ajuda els especialistes en anatomia patològica com el doctor Ramón y Cajal: “Completem cada vegada més la informació que ens dóna el microscopi amb les dades que ens donen els altres aparells, però encara és insusbsituible. Ara treballem molt amb els estudis morfològics mol·leculars que ens permeten veure alteracions que poden ser molt importants per a un diagnóstic posterior.”
La patologia avança en els seus coneixements igual que moltes altres especialtats, però encara hi ha una variabilitat molt gran de situacions: “Fins i tot dins d’un mateix grup de tumors hi pot haver diferències importants, la qual cosa ens fa treballar de valent per tal de conèixer millor totes les situacions amb què ens podem trobar. El futur de la medicina, i també el de la nostra especialitat, passarà, doncs, per anar més enllà de la descripció i aportar totes aquelles dades que puguin individualitzar l’enfocament, el diagnòstic i la possible teràpia de cada pacient. Pel que fa a les cèl·lules mare, sembla que poden ser molt útils en algunes patologies, però n’hi ha d’altres que són lluny de poder-se’n beneficiar.”
