Text del 2004
Cal investigar amb més profunditat per poder donar resposta a malalties que avui encara no tenen un curació definitiva, com per exemple la sordesa.
L’otorinolaringologia és una especialitat mèdica i quirúrgica en què intervenen els coneixements relatius a l’oïda, el nas, la faringe i la laringe, la patologia del coll i les glàndules salivals. El fet que aquestes zones estiguin molt pròximes entre si fa que sovint també emmalalteixin a la vegada. L’especialitat de l’otorinolaringologia abarca una gran quantitat d’entitats patològiques que s’encarrega de tractar des d’un punt de vista unitari. L’evolució d’aquesta especialitat i del conjunt de la ciència mèdica en el transcurs dels darrers anys ha anat unida als grans avenços en les tècniques quirúrgiques i en el desenvolupament tecnològic. La Dra. Glòria Morelló està especialitzada en otorinolaringologia i subespecialitzada en les àrees de microcirurgia i endoscòpia. Reconeix la transcendència dels canvis que han tingut lloc en l’especialitat però expressa “la necessitat d’investigar amb més profunditat per poder donar resposta a malalties que avui encara no tenen una curació definitiva, com per exemple algun tipus de sordesa.”
La doctora Glòria Morelló, avui desenvolupa un doble vessant professional com a metgessa i com a docent. Igual que els seus pares, també metges otorinolaringòlegs, sent la professió de forma molt vocacional i destaca que “l’esperit del metge ha de ser el de no perdre de vista que la seva tasca principal és la d’ajudar els malalts i curar-los. Des de petita vaig tenir clar que havia de formar-me per després aplicar els meus coneixements mèdics a persones malaltes.”
Va realitzar els estudis de medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona i a l’Hospital de Sant Pau, gràcies al consell dels meus pares, que pertanyien a l’equip d’otorinolaringologia d’aquest hospital. “Vaig optar per la UAB perquè era una universitat nova i progressista. La carrera va coincidir amb un període social molt inestable amb paralitzacions de les classes, manifestacions i vagues. Tot i així els estudiants vam assumir els coneixements transmesos durant la carrera de medicina. Una vegada llicenciada vaig fer la residència a l’Hospital de Bellvitge. Volia especialitzar-me en otologia, igual que la meva mare, una de les primeres dones otorinolaringòlogues de Catalunya. A Bellvitge hi havia prestigiosos metges otorinolaringòlegs, que van contribuir decididament en la meva formació i en la meva afirmació de continuar per aquell camí. Quan vaig acabar la residència vaig anar-me’n a estudiar als Estats Units, on vaig realitzar un fellowship; tant al House Ear Institute de Los Ángeles ( Califòrnia) com al Massachusets Eye and Ear Hospital, associats els dos a la Universitat de Harvard (Boston) per dur a terme la tesi doctoral. En aquest país vaig descobrir una medicina diferent de l’espanyola, més legalista però amb moltes possibilitats per a la investigació. El doctorat vaig acabar-lo a la Universitat Autònoma de Barcelona. Finalitzada aquesta etapa vaig estar uns anys com a doctora en otorinolaringologia en un ambulatori de Barcelona ( Sant Andreu i Numància), a continuació vaig guanyar una plaça d’adjunta a l’Hospital Universitari Trias i Pujol de Badalona i posteriorment, mitjançant oposició, entrava com a professora a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Des del 1991 sóc la professora titular de l’àrea d’otorinolaringologia de la província de Tarragona, a més de coordinar la docència de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i l’Hospital Sant Joan de Reus. També dono classes de doctorat d’audiologia i otologia.”
La seva trajectòria professional està fortament vinculada a la sanitat pública: “La sanitat pública s’ha desbordat i s’ha oblidat d’un aspecte essencial de la medicina que és l’atenció personalitzada als malalts. Comencen a sentir-se veus que clamen la recuperació d’una forma d’actuar, el tracte proper al malalt i la comunicació entre metge i pacient. Aspectes complementaris com la manca de recursos que pateix la sanitat pública poden frenar un canvi d’orientació del sistema sanitari cap a l’atenció personalitzada. En l’actualitat una part de la meva tasca professional es concentra en el Centre Morelló-Castro d’otorinolaringologia, que vaig fundar conjuntament amb els meus pares i el meu germà Antònio, també otorinolaringòleg. Treballem amb una tecnologia i unes tècniques quirúrgiques molt avançades, comparables a les que hi ha als Estats Units. Això és possible gràcies a una gestió i organització del centre diferent de la que regeix la sanitat pública. Orientem el nostre treball cap a l’atenció personalitzada. El metge ha de responsabilitzar-se del pacient i establir-hi una comunicació fluïda i propera. En aquest sentit, considero que dins de la carrera de medicina caldria millorar la formació humana dels estudiants.”
El nivell de l’otorinolaringologia a Catalunya és molt elevat. Les alternatives diagnòstiques que es poden donar als pacients són de les més avançades que es coneixen. “S’han dissenyat eines molt diverses per al diagnòstic i la cirurgia. Per a l’orella es disposa de microscopis amb òptiques que aporten una visió perfecta en el moment de l’operació; l’endoscòpia ha millorat molt la visualització de la laringe, ajudant al diagnòstic precoç del càncer, i ha permès la cirurgia endoscòpica nasal. En aquests moments també s’està desenvolupant una cirurgia mínimament invasiva a través del làser i radiofreqüència que fa que el pacient pugui tornar a casa el mateix dia de la intervenció. Els nous aparells d’audiologia estan ajudant a diagnosticar moltes malalties que abans era difícil detectar. De totes maneres, encara hi ha patologies sense tractament definitiu. Els implants coclears no són una solució definitiva a la sordesa perceptiva severa. Cal més investigació per desenvolupar noves tècniques en el camp de l’audició, un àmbit bàsic si tenim en compte la importància de les comunicacions i el llenguatge.”
La recerca mèdica s’està potenciant cada vegada més. Catalunya compta amb importants nuclis d’investigació i recerca mèdica que comencen a fer aportacions al conjunt de la medicina mundial. “No obstant això, les dificultats per poder investigar són encara importants. No disposem dels mitjans econòmics d’altres països. És difícil aconseguir ajudes per fer recerca en patologies que afecten un sector de la població poc nombrós comparat amb altres malaties com la sida o el càncer. La recerca m’atreu i col·laboro en projectes d’investigació conjunts entre el Centre Morelló-Castro i la universitat. També publico articles sobre línies d’investigació en les quals treballo. Són les aportacions que els metges podem fer a l’avenç del coneixement mèdic i de la ciència.”
La Dra. Glòria Morelló és conscient que per poder actuar en l’àmbit de la investigació fa falta una formació i un aprenentatge permanent sobre els descobriments científics que tenen lloc al món. La intensa capacitat formativa i de treball d’aquesta professional de la medicina deixen entreveure la seva voluntat per contribuir en la millora de la salut de la població mundial.
