Text del 2006
No podem tenir cura del medi ambient sense tenir en compte la salut pública, i no podem tenir cura de la salut sense tenir-ne del medi ambient.
La carrera de farmàcia fou per al doctor Enric Aulí Mellado una elecció relacionada sobretot amb la polivalència i varietat dels coneixements que la disciplina li oferia. Després de finalitzar-la als 21 anys i d’obtenir el premi extraordinari de carrera, realitzà un doctorat sobre la contaminació de l’aire. “La premsa es feia ressò dels desastres de la contaminació i hi havia problemes, sobretot a Bilbao. Hi hagué fins i tot manifestacions en diversos punts del país. El meu projecte podia ser pioner i vaig dissenyar una xarxa de control de contaminació de l’aire a Cornellà, la tercera d’Espanya. El projecte en comprenia el disseny, la producció i l’explotació, amb un tractament innovador dels resultats aprofitant el fet d’haver estudiat estadística a la Universitat París VI per extreure’n conclusions, cosa que en aquells temps suscità noves publicacions. Se’m va otorgar el premi de la Reial Acadèmia de Farmàcia de 1972.”
Segons explica el Dr. Aulí, l’actual preocupació pel medi ambient mostra una diversitat de vessants, entre les quals hi ha una de més naturista i una altra de més tecnològica. “Hi havia fets amb grans repercussions, com els succeïts a Londres als 50, un gran desastre. Casos com aquest afectaven ja d’alguna manera la salut humana i això preocupava. Per això molts dels que aleshores van començar a treballar en el camp del medi ambient pertanyien a la branca sanitària. Creàrem l’assignatura de sanitat ambiental, de la qual vaig ser professor adjunt a les ordres de Josep Cardús.”
A partir d’aquest procés aparegueren noves generacions de farmacèutics rellevants en el camp de la salut ambiental. Amb el pas del temps la situació anà evolucionant i s’incorporaren altres temes que van més enllà de la salut pública. “No hem d’oblidar la salut pública en els aspectes mediambientals, perquè sinó conservem el medi però no el contingut: no podem tenir cura del medi ambient sense tenir en compte la salut pública, i no podem tenir cura de la salut sense tenir-ne del medi ambient.”
El doctor insisteix en aquesta premissa i posa de relleu una realitat en recerca que aborda casos molt puntuals, sovint evitables si s’hagués incidit en la veritable arrel del problema. La prevenció en els problemes mediambientals, però, és una idea que el Dr. Aulí titlla d’inviable. “Sempre dic que medi ambient és un adjectiu, no un substantiu, no té vida pròpia. Si es vol fer coexistir, acaba derivant excessivament cap a substantius massa relacionats amb les ciències biològiques, cosa que està molt bé, però crec que hi falta alguna cosa. És el debat de sempre: és millor ambientalitzar totes les carreres per prevenir cadascú en el seu propi àmbit de treball que tenir-ne una que ho abasti tot.”
En deixar les classes a la universitat, el Dr. Aulí s’incorporà plenament a l’Ajuntament de Barcelona, amb el qual col·laborava des de feia anys, per crear l’àrea de medi ambient, quan l’alcalde era Narcís Serra. Quan Pasqual Maragall ocupà l’alcaldia, es mantingué com a cap de la unitat de relacions públiques durant dos anys. A la Generalitat fou cap del servei de sanitat ambiental, moment en què Medi Ambient adquirí entitat pròpia com a departament. “En aquest nou departament vaig ser tres anys delegat territorial a Barcelona i un any secretari general de Medi Ambient amb el conseller Vilalta. Per altra banda, he estat també en moltes organitzacions no governamentals, en l’Organització Metereològica Mundial i en el programa de l’ONU per al medi ambient; la vida en l’Administració fou intensa. Després vaig ser conseller delegat per a Espanya d’una multinacional alemanya i posteriorment director de serveis de medi ambient en una promotora immobiliària per construir edificis respectuosos amb el medi ambient. Vaig treballar quatre anys en un despatx internacional d’advocats assessorant casos relacionats amb aquest tema. Havent tocat tantes facetes he de concloure que el Govern ha de fer molt, però que la seva tasca no pot diferir molt de la que fa la societat. Les polítiques de medi ambient sempre han estat més aviat d’esquerres i han buscat la conscienciació de la gent; considero un error traspassar aquesta responsabilitat a les conductes individuals. Calen normatives sòlides, poc abundants però ben proposades, i gent formada capaç d’aplicar-les bé. Crec que hem avançat i estem en bon camí, però encara ens falta recorregut.”
La cura del medi ambient i les qüestions econòmiques, així com el valor del sòl, han originat una fuita d’empreses cap a d’altres poblacions espanyoles. Hi ha ajuntaments que intenten posar-hi remei i aposten per noves instal·lacions dins del mateix terme municipal, respectuoses amb el medi i que serveixin per conservar els llocs de treball. “S’ha viscut un canvi des dels 70 i mitjan 80, en els joves, quan hi havia una gran sensibilitat pels temes ambientals. Després hi ha hagut un tomb i s’han abordat des d’un punt de vista professional. Ara aquests joves estan decebuts perquè el màster o curs que han fet no ha complert les seves expectatives.”
El doctor admet que cal més rigor en les iniciatives que es duen a terme i un canvi en els enfocaments. “El turisme a Canàries, els beneficis del qual només una petita part es queda a l’illa, no és un turisme sostenible. Nosaltres ara estem rehabilitant una masia del 1730, Can Gasparó, a Planoles, un centre de materials nous, sostenible. La llosa de dalt es reciclarà i servirà per a les teulades de poblacions veïnes, que són inclinades. Cradle to cradle és la guia de tot un moviment que aposta per una nova manera de dissenyar i crear per tal que tot estigui orientat amb criteris mediambientals. S’està redefinint el concepte. El nostre model no pot ser construir molt i amb material nou, amb tot el que això suposa per al medi ambient (pedreres, residus, etc.): volem trencar aquest cercle. Si el residu torna a ser matèria primera, es poden fer moltes coses. Tot això passa pel disseny. L’hotel el portaré jo personalment, de la forma més ecològica possible, i tindrà un jardí de plantes medicinals.”
El Dr. Aulí ha anat adquirint experiència en diversos camps i nodrint-se de molts coneixements des que acabà la carrera de farmàcia, a la qual donà una orientació molt concreta i original. “El títol de la tesi fou Estudio de la contaminación atmosférica en el término municipal de Cornellá del Llobregat. Serví de molt quant al tractament de les dades. Estic molt content d’haver estudiat farmàcia. Ara les carreres tendeixen cap a l’especialització i crec que han de jugar un paper més generalista, de formació de la persona. La farmàcia dóna cultura sanitària, i una base humanista és molt positiva.”
A les publicacions científiques i articles de premsa se sumen 5 llibres sobre salut pública i medi ambient, entre els quals destaca un sobre economia del medi ambient que inclou un article seu. I entre les seves satisfaccions, no pot oblidar la seva família. Els seus fills, l’Arnald i el Gerard, “no s’han decantat per aquests temes, però els aconsello que després es deixin portar pel vent, que no es tanquin. La Gemma, la meva esposa, és una de les grans impulsores del projecte de Can Gasparó.”
