Dr. Lluis Torner
Dr. Lluis Torner
PC, 18è VOLUM. Recerca Científica

LLUIS TORNER

INSTITUT DE CIÈNCIES FOTÒNIQUES

Text del 2006

La fotònica és una branca científica multidisciplinària i transversal. Les seves aplicacions poden ser utilitzades per disciplines molt diverses: medicina, biologia, enginyeries, arqueologia, etc.”

Lluís Torner es va llicenciar en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i va doctorar-se a l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicacions de la Universitat Politècnica de Catalunya. El tema de la seva tesi doctoral ja s’ubicava en la parcel·la científica en què ha desenvolupat la seva trajectòria com a investigador fins al moment, la fotònica: “Aquesta és la ciència que estudia qualsevol cosa que contingui llum i qualsevol aplicació científica de la llum. Les accions i els instruments quotidians lligats a la fotònica són molt nombrosos: des dels lectors de codis de barres que trobem als supermercats i biblioteques, fins als làsers d’aplicacions medicoquirúrgiques. La fotònica és una branca científica multidisciplinària i transversal, ja que les seves aplicacions poden ser utilitzades per ciències i disciplines molt diverses, com ara la medicina, la biologia, l’arqueologia, etc. A més a més, es caracteritza per ser una ciència del límit, és a dir, una disciplina a la qual apel·len altres àrees quan necessiten eines punteres per avançar el seu àmbit de coneixement sobre algun objecte, material o fenomen.”

En el seu cas concret, els primers passos en el camp de la fotònica es relacionaren amb l’àmbit de les telecomunicacions: “La nostra investigació es va centrar durant anys, entre altres coses, en l’estudi dels cables transatlàntics de fibra òptica que fan possible la comunicació i el transvasament d’informació entre Europa i Amèrica a través d’Internet. Aquests cables han de presentar unes determinades característiques, no només per tal de fer possible un traspàs ràpid d’informació entre els dos continents, sinó també per ser resistents al medi i als depredadors marins, com ara els taurons.”

Per al doctor Torner, aquesta recerca fou “apassionant no només en si mateixa, sinó també per la història i l’èpica que contenen aquests tipus d’enllaços nascuts al segle xix”

Pel que fa a la formació de tercer cicle, opina que “el doctorat fonamenta l’aprenentatge de tècniques, mètodes i hàbits de treball científic punter, aplicable a moltes àrees.”

En el seu cas, no hi ha hagut una continuïtat directa entre la recerca efectuada durant el doctorat i les investigacions que posteriorment ha dut a terme: “personalment sempre he tingut interès en la fotònica com a eina transversal; actualment hi ha un interès creixent en les aplicacions a la medicina i a la biologia.”

Després de doctorar-se, Lluís Torner va desenvolupar la seva tasca investigadora a diversos centres nord-americans, als estats de Maryland, Florida i Arizona. “A mitjans de la dècada dels 90 vaig idear la creació d’un institut de ciències fotòniques per tal de poder aportar quelcom des de la meva branca de coneixement al meu país i contribuir al progrés econòmic i social que aporta la recerca científica.”

La seva proposta va ser ben rebuda, ja que coincidia amb el plantejament de l’exconseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, el qual li va proposar de ser-ne el director: “Es pretenia fundar diversos instituts científics amb el repte de convertir-los en centres d’investigació i difusió del coneixement de primer ordre i de referència mundial. En el cas concret del nostre institut, la seva creació es va iniciar de forma concreta l’any 2000 i es constituí finalment l’any 2002.”

L’institut ha rebut en tot moment el suport dels posteriors consellers: “Catalunya és un país petit, que no obstant això ha donat noms importants en el camp de les lletres i les arts. En canvi, no hem destacat gaire en l’àrea científica. Això ha estat degut a un conjunt ampli de raons  evidents d’índole política, cultural i de suport a la recerca, afortunadament avui en dia ja superades. Això no obstant, amb excepcions molt destacades, segueix existint una divisió massa gran entre el mon científic i l’empresarial. Aquest fet determina que el traspàs d’informació entre ambdues categories de professionals resulti poc eficient. El model d’altres països es basa, entre altres coses, en la dedicació dels joves a la investigació durant un termini de temps i en l’aplicació posterior dels resultats a la tasca professional a una empresa. D’aquesta forma es poden materialitzar de manera eficient les habilitats adquirides durant el període de recerca, la qual, a més a més, és desenvolupada amb el suport de científics diversos.”

L’Institut de Ciències Fotòniques té com a objectiu “la formació i el traspàs d’informació seguint el model d’altres països. El nombre total actual d’integrants de l’Institut és de 120, 20 dels quals s’encarreguen de la gestió. El centenar restant es divideix entre els 15 caps de grup, figures mundials en un camp d’aplicació de la fotònica –la física, la química i l’enginyeria– vingudes d’indrets com ara el Regne Unit, Alemanya, Estats Units, etc., que dirigeixen les investigacions dels seus grups, en què s’integren els 85 investigadors restants, vinculats a la nostra institució durant un període determinat. Passada aquesta etapa, aquestes persones marxaran de l’Institut i passaran a desenvolupar la seva activitat en altres entitats com ara hospitals, centres universitaris, empreses, etc., en les quals podran aplicar els coneixements apresos i mostrar-los a altres companys, de forma que veritablement els progressos científics reverteixin en la població a curt i mig termini. Els caps de grup disposen de plena autonomia per tal de triar l’objectiu de les seves investigacions perquè són ells els experts en la matèria i els primers interessats a aconseguir, en primer i immediat terme, resultats que garanteixin la continuïtat i millora dels coneixements sobre la qüestió i, en últim, en el progrés de la ciència. Aquesta autonomia, però, no és incompatible amb l’inherent treball en equip dels científics.”

En aquest sentit, “l’avenç en un camp d’una ciència o l’èxit d’una investigació determinada està condicionat en moltes ocasions per factors personals com, per exemple, els contactes d’un investigador amb altres d’arreu del món, que poden aportar algun element nou o iniciar una altra línia que ajudi a evolucionar la recerca.”

En el cas de la fotònica, “aquests contactes són especialment importants, per la transversalitat i multidisciplinarietat de la nostra branca d’estudi. Per això, un centre com l’Institut és la institució ideal per portar-hi a terme investigacions en aquest àmbit, ja que es tracta de fusionar professionals amb bagatges de coneixements i mètodes de treball diferenciats. I tanmateix sempre haurem de servir-nos de contactes que ens permeten de conèixer les darreres descobertes en el nostre terreny i tenir una comunicació fluida amb col·legues d’arreu del món.”

L’Institut “treballa tant en projectes propis com en encàrrecs per a empreses i institucions. Els resultats del nostre treball no només es materialitzen en la redacció i edició d’articles científics i en la supervisió i realització de tesis doctorals, sinó també en el registre de patents i en encàrrecs que rebem per part del sector privat.”