Text del 13-10-2010
Tractem integralment els problemes bucodentals, partint de la premissa que allò fonamental és retornar la funcionalitat de les peces malaltes, però sense perdre’n de vista l’estètica, un dels principals factors que fan venir la gent a la consulta.
La robòtica està esdevenint una eina auxiliar molt important en la tasca dels odontòlegs, però no deixen de ser màquines que han d’estar supeditades en tot moment al professional, només l’experiència, humanitat i perícia del qual poden assistir les necessitats del pacient.
Els implants permeten una millora substancial de la qualitat de vida d’aquells que els porten, perquè en possibiliten la recuperació de la capacitat d’expressar-se i alimentar-se i, fins i tot, en retorna la fisonomia característica.
Sovint passem per alt que les patologies bucals poden ser sistèmiques, és a dir, simptomàtiques d’altres trastorns interns de l’organisme molt més greus.
El doctor Esteban Padullés i Roig és i se sent “odontòleg pels quatre costats, perquè no només sóc llicenciat en Medicina i especialista en estomatologia, sinó que posteriorment vaig cursar també els estudis de la llicenciatura d’Odontologia.”
Aquesta doble via d’accés per exercir la professió, juntament amb el fet d’haver-se dedicat a la docència durant quatre cursos a la Universitat Internacional de Catalunya com a professor associat de l’Àrea d’Implantologia, Pròtesis i Biomaterials i com a coordinador del màster d’Implantologia, li han permès obtenir una privilegiada panoràmica de la professió. “Abans, la formació dels metges estomatòlegs, pel fet de ser metges, era més global i àmplia, cosa que possibilitava que tinguessin un enfocament més integral i humanista de les patologies i del tracte amb els pacients. Els odontòlegs, en canvi, són professionals formats i especialitzats per al tractament únicament de la zona oral, fet que delimita inconscientment l’enfocament i la valoració de les malalties dels seus pacients, tot i que reben la formació teòrica adequada. El cert és que la medicina en general cada vegada més tendeix a la subespecialització, i la posada en marxa del Pla de Bolonya únicament ha donat carta de naturalesa a una necessitat formativa actual: els sanitaris han de tenir una base generalista comuna, però la complexitat de coneixements, tècniques, aparells, etc., fa molt difícil disposar d’una formació i un tarannà integral com els d’abans.”
A més d’exercir la seva professió a l’Institut Odontologia Integral, centre que fundà fa 10 anys i que dirigeix conjuntament amb el doctor José María Arano, el doctor Padullés dedica bona part del seu temps a la recerca i innovació. “Oferim un tractament integral dels problemes bucodentals partint sempre de la premissa que allò fonamental és retornar la funcionalitat de les peces danyades o malaltes, però sense perdre de vista que l’estètica és un dels factors que fan que els afectats vinguin a la consulta. La imatge és, doncs, primordial en totes les nostres intervencions, sempre amb el fi d’aconseguir una aparença natural i harmònica, és a dir, evitem els resultats aïllats i satisfactoris que tanmateix provoquin un desequilibri en el conjunt de l’aparença del pacient. No hi ha estètica sense funció.”
Una de les pràctiques odontològiques més habituals i conegudes avui “és la inserció d’un implant a conseqüència de la pèrdua o l’extracció de la peça natural. Aquest àmbit de l’odontologia sempre m’ha interessat molt, fet pel qual em vaig formar inicialment com a especialista en la matèria, tant a l’Estat espanyol com a l’estranger, i, posteriorment, he participat en diversos projectes de recerca relacionats amb els implants i les seves tècniques, una tasca que s’ha materialitzat en la publicació de un seguit d’articles a revistes especialitzades. Actualment estic col·laborant amb la Facultat d’Enginyeria de la UPC, concretament amb el catedràtic de biomaterials Xavier Gil, en una investigació sobre com els bacteris poden provocar la corrosió del titani, un material que es pensava en principi inalterable, i amb el doctor Suñé, catedràtic del Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica de la UB, sobre biomaterials. També estic treballant amb el doctor F. Torres, de la Universitat de Saragossa, amb l’objectiu de publicar un llibre que analitzi i tracti les patologies que es produeixen en i al voltant de els implants. Val a dir que els implants han estat un dels avenços que, des dels primers que es realitzaren a Itàlia i Espanya a la dècada dels 50, han permès millorar substancialment la qualitat de vida de les persones que els porten perquè en possibiliten la recuperació de la capacitat d’expressar-se i alimentar-se i, fins i tot, en retorna la fisonomia característica. Ara bé, no hem d’oblidar mai que aquestes peces poden patir diferents patologies i que, per això, en alguns casos tenen un període determinat d’existència, i no resten inserides tota la resta de vida del pacient. Pensem que, si hem perdut les peces naturals que ens havien d’acompanyar durant tot el nostre periple vital, què no pot passar amb unes pròtesis fetes i introduïdes de manera artificial? Tot i així, ara per ara i a mig termini, els implants artificials continuaran sent, sobretot per a la gent gran, la resposta més eficient a la pèrdua o substitució de les peces. La regeneració de les dents amb cèl·lules mare és encara ciència-ficció, malgrat que ja s’estan portant a terme conreus als laboratoris. De fet, queden bàsicament dues incògnites per aïllar relatives a aquest àmbit: quant temps trigaria a regenerar-se la peça i com fer que es regeneri el tipus de dent desitjada (ullal, queixal…)? El futur immediat, doncs, rau en el perfeccionament i la millora dels implants, de cara a allargar-ne la vida mitjana i tractar les patologies que els afecten. Per aconseguir aquesta i d’altres fites dins la nostra especialitat, és indispensable la col·laboració i el treball d’especialistes d’altres matèries, com ara enginyers, físics o biòlegs, sense els quals la nostra àrea no hauria avançat tant com ho ha fet fins ara, especialment en el camp de la tecnologia; en efecte, la robòtica està esdevenint una eina auxiliar molt important en la tasca dels odontòlegs, sempre, però, tenint en compte que les màquines ajuden i fan la feina més fàcil en tots els estadis del procés, però que, no obstant això, no deixen de ser instruments que han d’estar supeditats en tot moment al professional, només l’experiència, humanitat i perícia del qual poden assistir les necessitats del pacient.”
La preocupació per la duració i cura dels implants portà al doctor Padullés a escriure un llibre de consulta per als higienistes. “Són els professionals que més sovint tenen contacte amb els pacients però no sempre coneixen les característiques dels implants, la forma adient de tenir-ne cura o les patologies i els perills més freqüents. Per això, vaig elaborar un llibre que els servís de guia en la diagnosi i prevenció de patologies orals i en la detecció d’altres alteracions fisiològiques que es manifesten a partir de problemes bucals.”
La redacció d’aquest llibre està directament relacionada amb una de les màximes preocupacions professionals d’aquest metge estomatòleg. “Molt sovint passem per alt que les patologies bucals poden ser sistèmiques, és a dir, simptomàtiques d’altres trastorns a l’organisme. Algunes malalties orals aparentment banals poden ser la manifestació de, o fins i tot provocar, afeccions internes molt més greus. Per exemple: una infecció a les genives pot relacionar-se amb un trastorn cardiovascular que és possible que acabi desembocant en un atac de miocardi o en una embòlia. Per això la meva praxi sempre té en compte el pacient com a una globalitat; una conclusió a la qual he arribat per la meva afició d’aprofundir i millorar els meus coneixements dia a dia. El cert és que em relaxa investigar i difondre els meus descobriments en articles y/o conferències.”
