Text del 20-10-2010
Estem disposats a actuar en la mesura en què obtinguem beneficis personals. Però allò que més ens costa és el millor per a nosaltres i per als altres.
La doctora en Psicologia María Palacín Lois compta amb una llarga i distingida trajectòria. Especialista en psicologia social, avui és professora titular del Departament de Psicologia Social de la Universitat de Barcelona i dirigeix el màster en Anàlisi i Conducció de Grups, on ensenya els seus coneixements en desenvolupament d’equips i forma analistes i conductors de grup. “També he treballat molts anys en el camp de les malalties rares, les quals no interessen ningú perquè no són negoci per als laboratoris.”
La persona és biologia, psicologia i sociologia; tres dimensions que es retroalimenten i interaccionen mútuament. “Naixem en un grup humà i afectiu. Si ens fa mal un queixal, estem de mal humor, i si estem de mal humor, ens tanquem, i tot el grup, l’entorn social, se’n ressent. Les persones queixoses, aïllades i negatives van augmentant progressivament la seva solitud. Des del punt de vista antropològic, l’home va descobrir que, si cooperava amb els altres homes, sortia guanyant. Som socials per benefici biològic, no pas per vocació; necessitàvem els altres perquè vigilessin que no ens devorés el lleó mentre caçàvem l’antílop. Ara vivim la sociabilitat amb molta desorientació. Hi ha una profunda crisi de valors. Prima la immediatesa, la recompensa sense esforç i el consumisme, sobretot el tecnològic. Es tracta de ser primers en adquirir, en guanyar.”
Una societat així conforma éssers tristos i apàtics. “La distonia més generalitzada que patim és la insatisfacció: com més tenim, més insatisfets ens sentim, perquè volem constantment allò altre que no tenim. També la inseguretat, la incomprensió, el sentiment d’inferioritat, la solitud i altres desorientacions fan estralls en l’equilibri emocional de la nostra societat. Menjar compulsivament i veure la televisió són dos dels refugis més habituals de les persones insatisfetes.”
La pròpia imatge ha agafat massa importància, fins al punt que s’ha banalitzat. “La persona s’ha d’estimar i respectar independentment de quina sigui la seva imatge. Ha de tenir cura de si mateixa, anar polida per presentar-se als altres. Això, però, no té res a veure amb ser bell o amb ajustar-se a uns cànons físics concrets. Hi ha persones refetes, grosses o esprimatxades molt atractives. El problema ve de les persones amb baixa autoestima que es limiten a repetir maquinalment models estètics. Copien tant la vestimenta com les actituds dels seus referents, perquè creuen que imitar un model d’èxit els farà interessants, quan l’únic que aconsegueixen és adotzenar-se i reprimir la seva individualitat.”
La joventut de la senyora Palacín es va inscriure en context molt diferent al del jovent d’avui. “Sóc d’una família humil i nombrosa. El pare era obrer de la SEAT. Per orígens, jo no havia d’estudiar una carrera. La vaig cursar treballant alhora i, finalment, ho vaig aconseguir, i vaig obrir-me camí. Als joves d’ara, als quals se’ls posen les coses fàcils perquè estudiïn, no semblen estimulats per fer-ho, ja que tenen satisfetes totes les seves necessitats. Els hem donat massa afecte i masses recursos, i el resultat és que no saben crear-ne de nous. Val a dir que tenir totes les necessitats més que satisfetes és tan negatiu psicològicament parlant com no tenir-ne cap. Avui hi ha persones de 30 anys llargs que s’ensorren anímicament si, per exemple, no tenen una consola d’última generació.”
Una altra característica dels nostres temps és que “la gent es refugia en les emocions agradables i fuig sistemàticament de les desagradables. Cal no confondre, però, les emocions desagradables necessàries amb les emocions desagradables no necessàries i morboses, com ara la melanconia i la depressió. La por seria una emoció desagradable necessària, perquè ens posa en alerta i ens ajuda a sobreviure. La tristesa, també; és un sentiment que ens dóna perspectiva, ens fa conscients que alguna cosa falla i ens obliga a canviar.”
D’aquí que valors com el sacrifici es batin en retirada. “Estem disposats a actuar en la mesura en què obtinguem beneficis personals dels nostres actes, però gairebé ningú s’esforça exclusivament en benefici de l’altre.”
El mateix passa amb el concepte de l’esforç. “Si el nostre fill ens demana un capritx d’un euro, no l’hi hem de comprar necessàriament. Perquè no és qüestió del que val, sinó de no comprar coses supèrflues que poden implicar no ensenyar-lo a valorar les coses. Posar límits representa un esforç, i solem eludir-lo. En una generació, hem passat d’un autoritarisme ferri a una laxitud total. Aquesta laxitud mal entesa ens ha portat a fugir dels lideratges, i ara ens trobem que ens són imprescindibles. Falta disciplina a les cases, a les organitzacions i a la política. Falta lideratge, gent que prengui decisions amb fermesa a tot arreu.”
Quan una societat té cobertes les seves necessitats més bàsiques, dedica més temps a les de creixement personal o autorealització. “Com més desorientat està algú, més busca aquest l’aliment espiritual. És un saber que està per tot arreu i cal buscar-lo. No sempre ens alliçonaran especialistes, doctors i llicenciats. Hi ha pagesos sense estudis que transmeten un equilibri vital envejable. L’equilibri emocional és el tresor més preuat dels nostres dies. Hem sobrealimentat el nostre cos i el nostre esperit, i ens hem quedat amb la matèria sobrant, i no amb la matèria essencial.”
L’auge de la cirurgia estètica no és aliè a aquest estat de coses. “La classe mèdica, fins fa molt poc, no tenia en compte els aspectes psicològics del pacient, sobretot en el camp de la cirurgia estètica. Bona part de la cirurgia estètica que es fa està relacionada amb l’autoconcepte, l’autoestima, l’autorealització i l’autoimatge, que són els quatre components de la identitat de la persona. La persona se sent malament i intenta arreglar alguna cosa del seu exterior; perquè l’estimin, per estimar-se ella mateixa o per ingressar un grup social al qual aspira.” Abans de procedir a aquest tipus de cirurgia, caldria fer un examen psicològic.
