Text del 2006
Quan hom té la sort de tenir mestres del talent dels professors Farreras i Rozman, s’ha d’intentar assimilar el tresor dels seus coneixements i experiència i transmetre’l a les generacions posteriors.
L’hematologia és una especialitat mèdica que en les últimes dècades ha evolucionat considerablement al nostre país de la mà d’especialistes tan eminents com els doctors Farreras i Rozman. Evarist Feliu ha pogut gaudir del privilegi de formar-se i treballar observant l’exemple d’aquests dos mestres i posteriorment de continuar amb el seu solc d’èxit professional: “Vaig ser alumne intern de l’Escola d’Hematologia sota la direcció del professor Farreras, i l’any 1969, vaig conèixer el professor Ciril Rozman, que s’acabava d’incorporar procedent de la Universidad de Salamanca per dirigir la Càtedra de Patologia i Clínica Mèdica i l’Escola d’Hematologia. Quan hom té la sort de tenir mestres de la preparació i talent del doctor Farreras i del doctor Rozman, s’ha d’intentar assimilar el tresor dels seus coneixements i experiència i transmetre’l a les generacions posteriors, per tal que algun d’ells pugui esdevenir un altre mestre de l’especialitat.”
La trajectòria professional del doctor Evarist Feliu ha estat lligada a l’assistència, la docència i la recerca en dos grans centres hospitalaris públics catalans. Fins l’any 1991, va formar part de la plantilla de l’Hospital Clínic de Barcelona. L’any 1991 s’incorporà a l’equip de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Seguint la política de formació de l’Hospital Clínic i amb el clar objectiu d’excel·lir en el seu camp professional i de conèixer metodologies i sistemes de treball desconeguts a Catalunya, l’any 1975 marxà a París per tal d’estudiar “la funció dels granulòcits neutròfils en malalts que patien cirrosi hepàtica. Aquesta investigació va constituir la part pràctica de la meva tesi doctoral dirigida pel doctor Ciril Rozman. Des del punt de vista científic, la meva experiència francesa suposà el primer contacte pràctic rigorós amb l’àmbit de la recerca, a partir del qual vaig aprendre les bases i les metodologies de tot treball d’investigació.”
A més de la vessant professional, “la meva etapa a París em va obrir les portes a un món desconegut, per mor de les circumstàncies politicosocials que es vivien aleshores a l’Estat espanyol.”
Posteriorment, l’any 1981, “vaig fer una estada d’un any al Massachusetts General Hospital, de Boston, durant la qual vaig estudiar les proteïnes estructurals del citoesquelet dels macròfags del pulmó en animals d’experimentació.”
Aquesta estada “fou una oportunitat única de treballar amb un grup de recerca punter, de poder observar la feina en un centre hospitalari de primer nivell mundial i de conèixer les bases de l’edició d’una revista mèdica de prestigi internacional com és el New England Journal of Medicine.”
L’estada als Estats Units “em va convèncer de la necessitat de centrar-me en projectes de recerca que es poguessin aplicar al diagnòstic i tractament dels pacients afectats per hemopaties benignes i malignes que ateníem diàriament.”
En el seu cas, en tornar d’aquesta experiència, es decantà per “l’estudi al voltant de les leucèmies i els limfomes fent servir, entre d’altres, la tècnica de la microscòpia electrònica aplicada a les cèl·lules de la sang, la medul·la òssia, la melsa i els ganglis limfàtics.”
Per tal d’aprofundir en les seves investigacions, l’any 1983 va passar un mes a Munic “aprenent una nova tècnica de biòpsia de medul·la òssia.”
Posteriorment van anar arribant altres tècniques d’estudi com la immunohistoquímica, la citometria de fluxe, la citogenètica i la biologia molecular. Tot i que el doctor Feliu s’ha decantat per la recerca aplicada i aplicable al benestar i millora de les expectatives de vida dels seus pacients, és conscient de la necessitat de portar a terme una bona recerca bàsica i també que és imprescindible que “existeixi una feina cooperativa entre els investigadors bàsics, els translacionals i els clínics.”
A banda d’aquest tipus de recerca de laboratori, el doctor Feliu també ha desenvolupat una altra línia més estadística: “He analitzat prop de 1.000 historials de malalts hematològics diagnosticats i tractats durant 23 anys, per tal de determinar quantes errades s’havien produït i per quina raó. La conclusió ha estat que s’han comès 35 errades, unes comeses en el nostre propi Centre i d’altres alienes.”
La gran lliçó d’aquest estudi “és que l’errada forma part de l’aprenentatge i millora de la praxi mèdica, en no ser la medicina una ciència exacta. Evidentment, no podem justificar les nostres errades i cal reduir-ne el nombre tan com puguem, però admetent que el procediment –nom tècnic de l’aprenentatge per autocorrecció- és inherent a la nostra feina.”
Aquests projectes de recerca s’han desenvolupat primer a l’Hospital Clínic i des de l’any 1991 a l’Hospital Germans Trias i Pujol, on, de fet, va consolidar el Grup d’Investigació d’Hematologia: “Les línies d’investigació del grup s’han circumscrit al nostre camp d’actuació mèdica. En primer lloc, en ser l’Hospital Germans Trias i Pujol un centre de referència en VIH, hem portat a terme nombrosos estudis al voltant dels limfomes que de vegades els malalts de la sida desenvolupen, i pels quals durant els primers anys del descobriment d’aquesta malaltia els seus afectats eren desnonats. Les nostres conclusions, i la pràctica actual, són que cal recomanar el tractament, de la mateixa manera que es fa amb els pacients no infectats pel VIH. En segon lloc, hem investigat la leucèmia aguda limfoblàstica per tal de millorar el pronòstic dels seus afectats. S’ha aconseguit una millora molt positiva al llarg dels anys; en l’actualitat les possibilitats de curació són del 80% en el cas dels nens i del 40 % en el dels adults.”
Aquest progrés en les expectatives de vida es deu “al tractament mitjançant quimioteràpia, juntament amb el trasplantament de medul·la. En el futur, però, i cap a aquí s’encaminen les investigacions farmacològiques, es faran servir dianes terapèutiques, que només incidiran en les cèl·lules canceroses. En tercer lloc hem creat una Unitat de Citogenètica i Biologia Molecular per a l’estudi de les hemopaties malignes.”
Per últim, el gran repte investigador del doctor Feliu ha estat la creació d’un institut de recerca en les instal·lacions annexes a l’Hospital gràcies a la cessió efectuada per l’Ajuntament de Badalona i a la implicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Fundació Germans Trias i Pujol, del Servei Català de la Salut i del Banc de Sang i Teixits: “Durant tres anys vaig ser el director mèdic de l’Hospital i a continuació, durant cinc anys, el director general, fins el 2002. Aquest període representà una aturada en la meva dedicació directa a la recerca, però des de la meva posició vaig poder contribuir a l’increment i la potenciació de la investigació científica al nostre àmbit.”
I en aquest sentit considera que “la recerca s’ha de professionalitzar; no és just eternitzar la figura del becari apel·lant al seu esperit vocacional perquè a la llarga estem desprestigiant econòmicament i socialment aquesta importantíssima tasca científica i social, de manera que les joves eminències optaran per activitats professionals més remunerades i estables i menys compromeses.”
