Text del 2004
En el camp de la cirurgia plàstica, és el pacient qui ha de convèncer al metge de la seva necessitat d’operar-se.
El doctor F. Xavier Rizzo de Solà, especialista en cirurgia plàstica reparadora i estètica, explica amb precisió l’objectiu de la seva especialitat. “Com acostumava a definir el doctor Llorenç Mir i Mir -a qui sempre consideraré el meu mestre- la cirurgia plàstica té dues vessants: la reparadora, que és aquella que acosta un pacient a la normalitat, i l’estètica, que l’acosta a la perfecció”.
Va ser durant la seva infantesa que va aparèixer l’indici que, anys més tard, acabaria per conduir-lo al món de la medicina. “El meu avi, que també era metge, va morir de càncer quan jo era petit. Vaig viure de prop el procés de la seva malaltia i la seva mort em va impressionar molt, recordo perfectament que en aquell moment vaig decidir que em convertiria en metge.”
El Dr. Rizzo va finalitzar la carrera a l’Hospital Clínic de Barcelona, però prèviament també havia estudiat a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat d’Osca. “Recordo el temps d’estudiant com una etapa molt positiva, era una època en la que els joves descobríem una nova filosofia de la vida. Jo sortia d’una escola on només érem onze alumnes per classe, arribar a la universitat va suposar la troballa de tota una altra realitat.”
El primer contacte amb el món hospitalari va produir-se a tercer curs. “Vaig entrar a la Clínica Delfos amb l’equip del doctor Oller Daurella i el doctor Martí Abizanda, dos metges que em van brindar l’ocasió d’observar la medicina de molt a prop. Va ser durant aquella època que vaig descobrir que el que més m’agradava de la medicina era la vessant que proporciona una milloria al pacient i, d’entre totes les especialitats, la cirurgia plàstica era la que m’oferia la oportunitat més precisa d’aprofundir en aquest camp, es tracta d’una especialitat molt agraïda en aquest sentit.”
També va viatjar a l’estranger per ampliar els seus coneixements. “Per tal de conèixer diferents perspectives vaig passar temporades a Anglaterra, França i Itàlia. Abans d’escollir l’especialitat, durant quatre anys, vaig estar als serveis de cirurgia, medicina interna, traumatologia i ginecologia. Finalment, vaig reafirmar-me en la idea que la cirurgia plàstica s’acomodava a la meva manera de procedir i vaig començar a treballar amb el doctor Mir, qui sempre ha estat un dels meus referents per ser un gran professional i posseir una excepcional qualitat humana.”
La primera intervenció en la que va exercir com a responsable no va produir-se fins al cap d’uns deu anys d’haver-se especialitzat. “Avui en dia els metges novells volen anar molt depressa, acaben la carrera i de seguida desitgen començar a operar perquè creuen que ja estan prou formats. Penso que de la medicina se n’està aprenent cada dia, el cos humà no és una ciència exacta, no tots els pacients reaccionen de la mateixa manera. Quants més casos s’han observat abans d’iniciar-se, més coneixements s’obtenen sobre les reaccions que poden succeir-se en una intervenció. ”
La cirurgia plàstica es presta a practicar-se, de manera especial, a nivell privat, però també té cabuda dins l’àmbit públic. Actualment, el Dr. Rizzo combina la seva tasca professional entre aquests dos sectors. “Pel que fa referència al camp de la medicina pública, treballo tant a la Clínica Infantil Stauros de Barcelona com a la Policlínica del Vallès de Granollers. En el sector públic les intervencions són essencialment reparadores. Les operacions més comunes que practiquem als infants acostumen a ser per solucionar malformacions congènites o problemes causats a partir d’un accident. En l’àmbit adult, el setanta per cent dels casos també són pacients que responen a patologies produïdes per accidents o d’altres malalties com poden ser el càncer de pell o l’asimetria mamaria.”
El doctor Rizzo també té un consultori privat i és membre de la Clínica Sagrada Família de Barcelona on realitza les seves intervencions. Els pacients amb qui tracta responen a criteris diferents. “Quan un pacient explica el motiu que l’ha portat a la consulta, la funció del cirurgià plàstic radica en interpretar-lo, visitar-lo, fer un diagnòstic i comunicar-li quines són les solucions reals que pot oferir. El metge té l’obligació de valorar, molt acuradament, la pretensió de cada pacient. Ens trobem amb molts casos en que la voluntat del pacient no es correspon amb la solució que el metge pot aportar. Mai no assumeixo una intervenció si no percebo una viabilitat absoluta. Un metge ha de proposar i aconsellar. En el camp de la cirurgia plàstica, és el pacient qui ha de convèncer al metge de la seva necessitat d’operar-se, mai no ha de ser a l’inrevés. Quan s’aprova una intervenció, el cirurgià té el deure d’informar al pacient, d’una manera molt realista, de les possibles complicacions que poden aparèixer, si després de rebre aquesta informació el pacient es manté ferm amb la seva decisió, significa que realment n’està convençut.”
Quan es fa referència a la medicina a Catalunya es comenta que els criteris estan canviant, que actualment s’està treballant més en equip que no pas abans. Últimament, es parla molt dels comitès on els metges treballen plegats per estudiar patologies concretes i els cirurgians plàstics moltes vegades també formen part d’aquests comitès. “Actualment, els cirurgians plàstics estem formant part de tots els comitès oncològics, doncs estem directament relacionats amb tot el que suposa la reconstrucció en casos com, per exemple, el càncer de mama o de pell. El cirurgià plàstic col·labora amb el cirurgià que tracta la malaltia i participa en l’últim procés de la intervenció on tanca o realitza una reconstrucció.”
Actualment, en el sector de la cirurgia estètica s’està produint un fenomen preocupant, el de l’intrusisme professional. Aquest és un fet que afecta de manera directa als pacients que es lliuren a presumptes professionals de procedència dubtosa. “L’intrusisme suposa una estafa a l’usuari de la medicina, es tracta d’un fet greu que s’hauria d’abolir amb urgència. Generalment, l’intrusisme engloba un sector de persones que no disposen de la titulació específica per exercir en aquest camp. L’usuari hauria de ser conscient dels riscos que comporta una intervenció i que posar-se en mans d’un especialista titulat és una condició imprescindible.”
El doctor Rizzo de Solà es defineix com una persona feliç que intenta portar una vida tranquil·la, afortunat per haver crescut en un nucli familiar molt unit. “Els meus pares van donar-me una infantesa relaxada en la que no vaig patir cap tipus de problema. Tant la meva família com les meves amistats formen part d’un pilar imprescindible en la meva vida.”
També confessa tenir una afecció i una passió: “el mar i la caça. La navegació és una afecció que he practicat tota la vida. La meva passió és la caça, el contacte amb la natura aconsegueix que m’aïlli de tot i m’oblidi de la meva professió. Quan un entra en contacte amb la natura descobreix un nivell d’harmonia impossible d’explicar, es tracta d’un concepte de bellesa i perfecció completament diferent al que intentem assolir els que ens dediquem a aquesta professió.”
