Text del 2006
Catalunya pot ser un país capdavanter en recerca generant un teixit empresarial basat en les noves tecnologies i els nous camps de coneixement.
Un brillant entorn d’innovació al voltant d’un espai excepcional amb les darreres tecnologies per fer possible la recerca de més alt nivell, és el que es pot trobar al Parc Científic de Barcelona. Amb més de 1.000 professionals de diferents disciplines, aquest centre incorpora grups de recerca públics i empresarials. Fernando Albericio Palomera és director general del Parc Científic, en el projecte de creació del qual va estar involucrat des de bon començament. Catedràtic de Química Orgànica de la Universitat de Barcelona, ha realitzat diverses estades postdoctorals als Estats Units i a França. Durant el període 1992-1994 va dirigir el Centre d’Investigacions de Pèptids de l’empresa nord-americana Millipore-Waters. També és editor d’una revista, forma part del consell editorial de diferents revistes científiques i ha creat dues biotecs. Els seus principals programes de recerca estan dedicats a l’estudi de la síntesi i la relació estructura-activitat de compostos antitumorals. Manté una intensa activitat investigadora i sent una profunda vocació docent. Autor de més de 400 articles en revistes científiques internacionals de reconegut prestigi, de 18 patents i coautor de diversos llibres, ha estat guardonat amb el premi Leonidas Zervas.
Facilitar el retorn a la societat del treball de recerca que es duu a terme a les universitats va ser un dels aspectes que es discutien a principis dels anys 90 a la Universitat de Barcelona. El 1994 va aprovar-se la idea de crear un parc científic, i tres anys més tard es va constituir la Fundació Parc Científic de Barcelona, integrada per la Universitat de Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera i Caixa Catalunya. “El 2001 es va celebrar el Simpòsium Científic Inaugural del Parc i la posada en marxa de l’Àrea de Biomedicina. A partir d’aquí s’hi van anar incorporant els diferents grups de recerca i el 2003 tots els espais funcionaven a ple rendiment.”
La unió dels sectors públic i privat per activar la recerca d’alt nivell farà possible les sinergies entre grups d’investigació i convida a pensar en resultats de gran rellevància per als propers anys. “Els científics provinents de centres de recerca públics, fonamentalment de la Universitat de Barcelona, de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) i del programa ICREA, s’uneixen a empreses, spin-offs, i observatoris. La voluntat de tots és fomentar la transferència de coneixement i tecnologia. Aquesta unió entre centres de recerca públics i empreses del sector de la indústria farmacèutica, biotecnològica i de la química fina pretén acostar la investigació bàsica i la més aplicada, aquella que ens porta al descobriment de nous fàrmacs. És aquesta idea de situar en un mateix context la recerca bàsica i la política industrial la que impulsa el Parc a afavorir la innovació.” El Parc Científic de Barcelona ofereix al conjunt de la societat un entorn d’investigació d’excel·lència, amb un objectiu essencial, fomentar la transferència de coneixement i tecnologia i la creació de noves empreses.
Posar les empreses al costat dels investigadors és un projecte nou. “La diferència entre un parc científic i un de tecnològic és que el tecnològic està més a prop de un real state business, mentre que el científic no té un vessant tant comercial. Els parcs són un projecte universitari per retornar a la societat la seva inversió i on tenen cabuda molts tipus d’activitats. La unió d’investigadors de diferents àmbits pretén buscar la interacció. El fet que els científics que participen en aquest projecte siguin de procedències diferents és un element generador de sinergies. Avui necessitem professionals que siguin multidisciplinaris i que sàpiguen de tot.” La confluència de centres de recerca universitaris, institucionals i empresarials és una oportunitat per desenvolupar un teixit empresarial basat en les noves tecnologies. Ubicat al Campus Diagonal, el Parc Científic de Barcelona acull 20 empreses, centres de recerca i la Bioincubadora CIDEM-PCB, que desenvolupen la seva activitat en àrees emergents de la química, la farmàcia, la biotecnologia i la nanobioenginyeria. També concentra múltiples centres d’investigació en ciències experimentals, humanes i socials, que integren un 20% del Parc.
Catalunya té equips amb idees i capacitat per fer recerca i ser competitius. “Si bé no podem competir amb països emergents en producció i indústria, sí que podem situar-nos com a país capdavanter en recerca generant un teixit empresarial basat en les noves tecnologies i els nous camps de coneixement. Ara bé, necessitem més inversió en I+D. El camí que s’està seguint és el correcte, i és important veure que en cinc anys ha canviat molt la consideració de la recerca a Catalunya i a Espanya. Comparats amb altres països del nostre entorn, el creixement espanyol ha estat evident i la gent jove està entusiasmada, ja que veu un panorama en transformació, mentre que el de molts països europeus es troba més estancat.”
Invertir en recerca comporta múltiples avantatges. “El percentatge d’investigadors catalans que treballen al sector privat és molt baix en comparació amb els Estats Units, on és d’un 70%. El que comença a entendre l’empresa és que, si no contracta gent formada, no té futur.”
La universitat té quelcom a dir en aquest procés de canvi. “Avui no només té una funció docent. Té la missió de transferir la investigació al sector productiu, i si això implica que les universitats han de crear empreses vinculades al contingut de la recerca, s’haurà de fer. La universitat no pot viure d’esquena al món real.”
D’altra banda, “hem de rebre inversions, però hem de dedicar-les a un tipus de recerca que pugui retornar a la societat. La nostra investigació ha d’estar més orientada a objectius i no tant a la curiositat. Ens hem d’obrir a la societat, explicar-li què fem, quins són els nostres objectius i eines i quant temps trigarem perquè pugui gaudir de les nostres descobertes. Això és fonamental quan treballem en temes de salut.”
I això no és res més que una tasca de divulgació social. “Els científics hem de sortir dels laboratoris i explicar el que fem. Hem d’explicar que som nosaltres els que hem de crear. Al Parc Científic dediquem esforços per difondre la nostra tasca.”
Una de les assignatures pendents del col·lectiu científic català és la creació de patents. “No veiem els avantatges de les patents. Els nostres científics no estan patentant moltes de les seves idees. Un escull en aquest procés és la manca de diners per mantenir-lo. Necessitem recursos especials: la patent és un sac sense fons que cal mantenir cada any. Els investigadors no sabem com patentar, la qual cosa exigeix que neixin departaments com el que té el Parc per ajudar en aquest procés.”
Un nou camí s’obre davant nostre, el de l’aposta per la recerca i per implantar una nova cultura científica que promogui millores substancials al conjunt de la societat contribuint a millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
