Sr. Jordi Moix Latas
Sr. Jordi Moix Latas
PC, 19è VOLUM. Impuls immobiliari

JORDI MOIX LATAS

REYAL URBIS, S.A.

Text del 2007

Els habitatges són béns perdurables en el temps que no només satisfan la necessitat d’un lloc de residència, sinó que determinen el model social d’una localitat.

Jordi Moix Latas, llicenciat en empresarials per ESADE i conegut per la seva tasca com a exdirectiu responsable de patrimoni del Futbol Club Barcelona, és en l’actualitat el responsable de l’expansió internacional de l’empresa promotora Reyal Urbis, S.A., resultat de la unió de dues sòlides companyies immobiliàries: “Construcciones Reyal va ser fundada l’any 1970. Abans de la fusió es dedicava, després d’una primera fase focalitzada en l’habitatge social, a les promocions de primer habitatge a la Comunidad de Madrid i també a l’arc mediterrani. Inmobiliaria Urbis, per la seva banda, es va crear l’any 1946 com a part del Grupo Banesto, i la seva àrea de negoci tradicionalment s’havia centrat en la construcció d’habitatges de primera residència a la capital de l’Estat espanyol i a Andalusia. Passats uns anys de trasbals a conseqüència de la crisi de Banesto, l’empresa va aconseguir remuntar a partir de l’any 1996 i, en l’actualitat, és la quarta immobiliària en importància en borsa a l’Estat espanyol.”

Aquest nou enlairament va tenir diverses fases fins a la fusió definitiva amb Reyal: “Banesto va vendre la seva participació (52%) a Reyal, la qual cosa va fer possible que la nova promotora s’ubiqués en una posició sòlida del mercat i tingués capacitat per plantejar-se una expansió que li permetés una major promoció. Per aquesta raó, i amb la voluntat d’esdevenir el primer grup immobiliari del país i un dels més importants del continent, va llançar una OPA pel 100% de les accions d’Urbis.”

D’aquesta manera, naixia la nova empresa Reyal Urbis, S.A. com a entitat de referència al sector. Pel que fa a l’àmbit geogràfic d’actuació, la nova companyia ja opera a les 50 capitals de província de l’Estat espanyol, així com a la seva àrea metropolitana. “Ens dirigim als compradors de primer habitatge de segment mitjà; la promoció d’habitatge de protecció oficial i d’alt standing representa un percentatge minoritari i complementari del nostre volum de negoci.”

També és una activitat complementària la construcció d’edificis d’oficines, “en bona part per una qüestió de prudència empresarial després de la significativa davallada dels preus d’aquests immobles que es va produir entre els anys 1991 i 1995; des d’aleshores només és aconsellable la construcció justa dels metres d’ús empresarial que poden ser absorbits pel mercat.”

Reyal Urbis no s’encarrega directament de la construcció dels habitatges que promou, sinó que delega l’execució del projecte a una empresa constructora de solvència provada per tal d’aconseguir una millor qualitat del producte. “Amb aquesta subcontractació, malgrat el sobrecost econòmic que suposa per a la nostra empresa, aconseguim especialitzar-nos més en els aspectes urbanístics i comercials de la promoció: selecció del solar, disseny global del projecte, fixació del preu, coordinació de la venda, etc.”

En el disseny global del projecte és fonamental realitzar un estudi previ. “Analitzem les necessitats i desitjos arquitectònics i urbanístics dels compradors potencials, tot i tenint en compte que els habitatges són béns perdurables en el temps que no només satisfan la necessitat d’un lloc de residència, sinó que també conformen i determinen el model de poblament i l’estructura social d’una localitat.”

La filosofia urbanística de Reyal Urbis és, per tant, integral: “Som conscients que amb els nostres projectes creem ciutat i volem fer-ho amb una marca distintiva especial i de qualitat.”

L’estudi inicial previ determinarà els senyals d’identitat de la futura promoció, és a dir, quina tipologia d’habitatges cal construir. “Una vegada quedi establert aquest punt de partida, s’encarregarà la plasmació gràfica del projecte a un arquitecte per tal que doni un valor afegit tant a l’immoble mateix com al conjunt de la localitat. Els plànols resultants són finalment executats i convertits en una obra palpable per un constructor de confiança, mentre Reyal Urbis s’encarrega de la venda dels immobles.”

Conscients del seu paper com a transformadors i dinamitzadors de les poblacions, Reyal Urbis no té cap inconvenient en col·laborar amb els ajuntaments en matèria urbanística i d’equipaments socioculturals. “Aquests equipaments es financen en bona part gràcies als impostos recaptats en les inversions immobiliàries i constitueixen una part del valor afegit, i fins i tot del cost, d’un habitatge.”

Una prova d’aquesta col·laboració ha estat a la zona del Fòrum. “Vam participar conjuntament amb l’ajuntament de Barcelona i Sant Adrià del Besòs per tal d’aconseguir recuperar una zona força degradada, en la qual s’han construït quasi 2.000 habitatges, a més d’hotels, edificis emblemàtics i centres comercials.”

El senyor Moix opina que les perspectives del sector de la immediació i la construcció immobiliàries indiquen una desacceleració i un canvi de cicle que comportarà un creixement més sostingut en el nostre país, la qual cosa derivarà en la recerca d’oportunitats de negoci en altres països, especialment els d’economia emergent: “L’entrada d’una moneda única per a tots els territoris de la Unió Europea ha propiciat una alça del valor dels habitatges a l’Estat espanyol fins a convergir amb els preus de la majoria de països membres. Aquest increment, però, es va contrarestar durant els primers anys, d’una banda, amb uns tipus d’interès molt baixos i un canvi de mentalitat operativa en els bancs, que van oferir als seus clients crèdits hipotecaris amb un termini més llarg i més facilitats de concessió, i, de l’altra, amb la forta demanda d’habitatges del col·lectiu d’immigrants que s’han arrelat al nostre país.”

Aquests factors han permès que el cicle expansiu del sector immobiliari es perllongués més anys del previst i que es produís una profunda transformació en l’estructura d’ocupació del nostre parc d’habitatges. “Els habitatges més humils han estat majoritàriament adquirits per la població nouvinguda; els seus antics propietaris, per la seva banda, han passat a residir en immobles amb més prestacions, els quals també han estat venuts per propietaris que al seu torn han pogut accedir a un habitatge millor, i així successivament. Ha estat un període de prosperitat i creixement econòmic individual i col·lectiu. En els propers anys, el mercat s’estabilitzarà i es vendran uns 400.000 habitatges a l’any enfront dels 800.000 que s’han venut en els anys ascendents del llarguíssim cicle. Per aquesta raó, avui dia, i cada vegada més, les expectatives immobiliàries en altres països del nostre entorn són molt elevades; ara bé, cal conèixer en profunditat les normatives i contextos específics de cadascun d’ells i disposar d’una formació cosmopolita que faciliti la comunicació en altres idiomes i amb altres sensibilitats. Per fortuna, la increïble transformació que ha experimentat el nostre país en les últimes dècades ha fet possible que aquesta sortida a l’estranger sigui en l’actualitat una realitat que encara s’incrementarà més en el futur. De fet, és una de les apostes de Reyal Urbis per als propers anys.”