Dr. Juan Aguilar Piera
Dr. Juan Aguilar Piera
PC, 18è VOLUM. Recerca Científica

DR. JUAN AGUILAR PIERA

DEPARTAMENT DE BIOQUÍMICA I BIOLOGIA MOLECULAR – FACULTAT DE FARMÀCIA – UNIVERSITAT DE BARCELONA

Text del 2006

L’evolució de la ciència és el resultat de múltiples petites descobertes individuals.

El doctor Juan Aguilar es va decantar per la formació i exercici farmacèutics seguint l’exemple i continuant el llegat del seu pare: “El meu pare era titular d’una important farmàcia a la ciutat de Barcelona que ell mateix va aixecar amb gran esforç i interès. L’observació de la seva tasca quotidiana i la vinculació de les activitats de l’oficina amb les ciències biomèdiques determinaren que em decidís per aquesta branca de formació.”

Mentre anava cursant els estudis de llicenciatura de farmàcia a la Universitat de Barcelona, el doctor Aguilar es va anar decantant per la vessant de la investigació i la docència universitària: “La coneixença del doctor Manuel Rossell va trastocar els meus plans i expectatives inicials, que partien del desig de dedicar-me a l’atenció i administració de l’establiment familiar. El doctor Rossell, també farmacèutic, s’havia format com a bioquímic als Estats Units i hi havia exercit com investigador durant anys. La seva entrada a la universitat catalana d’aleshores va comportar la irrupció d’originals i nous mètodes d’investigació i docència. La seva il·lusió i convenciment, no només va ser tot un exemple per a mi, sinó que va inclinar definitivament les meves preferències cap a la investigació bioquímica i la docència universitària.”

El doctor Aguilar va cursar els estudis de doctorat sota la supervisió del doctor Rossell: “El títol de la tesi va ser El metabolismo del glucogeno en plaquetas humanas. Personalment, la realització de la tesi em va permetre que aprengués a estructurar i desenvolupar una recerca complexa, la qual cosa ha estat determinant en els meus projectes posteriors. Pel que fa a la repercussió de les conclusions del meu treball, crec que és important tenir en compte que l’evolució de la ciència és el resultat de múltiples petites descobertes individuals que possibiliten el desenvolupament de les grans i determinants investigacions. De fet les grans aportacions científiques només es donen sobre la base d’un ampli i extens entorn de moltes altres petites contribucions que les suporten. Com més aportacions científiques es portin a terme, més i millors avenços experimentarà la ciència. L’existència d’aquesta extensa massa crítica d’investigadors és, de ben segur, la clau de la preponderància científica dels Estats Units.”

Una vegada va haver obtingut la titulació de doctor en farmàcia i després d’haver-se decantat professionalment per la investigació en l’àrea de Bioquímica i Biologia molecular, el doctor Aguilar va gaudir de la privilegiada oportunitat de fer una estada postdoctoral de tres anys a la escola de medecina de la prestigiosa universitat nord-americana de Harvard: “Vaig treballar sota la supervisió del Professor Edmund Lin, un científic eminent especialitzat en l’evolució del metabolisme. La línia d’investigació que vaig portar a terme a Boston es va apartar de la que havia engegat en el meu doctorat perquè em vaig centrar en l’estudi de la bioquímica i la biologia molecular de microorganismes enfocat a l’anàlisi de l’evolució de la funció metabòlica. El cert és que des d’aleshores s’ha convertit en l’eix dels meus projectes com a investigador. Aquells tres anys van ser cabdals per a la meva formació científica perquè la competència i l’excel·lent i competitiu nivell d’aquesta institució de Nova Anglaterra van permetre que aprengués de forma satisfactòria no només a plantejar-me les preguntes des de les quals qualsevol científic inicia la seva tasca, sinó a resoldre-les de forma eficient, punt en el qual rau la veritable essència de l’home de ciència.”

Per desgràcia, la inesperada mort del seu pare va obligar el doctor Aguilar a haver de tornar de forma inesperada al nostre país: “La defunció del meu pare obligava que un altre titular es fes càrrec de la farmàcia que fins aleshores ell havia dirigit, ja que representava el modus vivendi de la família.”

A pesar que “vaig haver de tornar de forma sobtada, sempre he mantingut el contacte i el lligam científic amb els meus col·legues de Harvard i d’altres centres, amb diferents visites i estades -gairebé una anual- per conèixer de primera mà els progressos de les seves investigacions i mantenir les col·laboracions que s’han anat establint durant tots aquest anys.”

Aquest luctuós esdeveniment va provocar que durant un cert temps el doctor Aguilar es veiés obligat a deixar de banda les seves inquietuds investigadores i se centrés en la gestió del negoci familiar. Els primers moments van ser difícils perquè al dolor personal es va sumar el fet de les responsabilitats de la farmàcia. “Per fortuna, progressivament em vaig poder deslliurar de les tasques quotidianes de l’establiment, gràcies sobretot al fet que hi col·laboraven diversos llicenciats en farmàcia, i només vaig haver d’assumir-ne la direcció i gestió.” A conseqüència d’aquest fet, el doctor Aguilar va poder dedicar-se de forma intensiva a la vessant de la seva formació com a farmacèutic que veritablement l’entusiasmava. Des de que l’any 1969 va ser contractat per primera vegada per la Universitat de Barcelona com a professor ajudant, amb la interrupció d’una estada de tres anys als Estats Units, va passar pels diversos llocs de l’escalafó del professorat universitari fins que l’any 1985 va aprovar les oposicions de catedràtic.

La seva estada a prestigiosos centres acadèmics nord-americans ha possibilitat “en primer lloc, obrir un canal d’intercanvi amb les grans universitats dels Estats Units, de manera que n’he pogut conèixer de primera mà les metodologies i les línies de recerca. Aquesta coneixença ha beneficiat no tan sols la Facultat de Farmàcia, sinó els estudiants que s’hi han anat formant i que han pogut gaudir en alguns casos de la possibilitat de fer estades en aquestes institucions. En segon lloc, ha fet possible que es desenvolupessin estudis destacats en l’àrea de la bioquímica i biologia molecular de microorganismes des de la nostra universitat, en gran part per la competència i implicació dels membres i estudiants del nostre grup de recerca.” Aquests projectes de recerca a banda de tenir un cost assequible tenen una important i directa aplicació pràctica en la producció industrial de productes que deriven i s’obtenen del metabolisme bacterià. La plasticitat dels processos metabòlics dels microorganismes obren un ampli potencial d’aplicacions a la indústria, a la biotecnologia mèdica i al manteniment del medi ambient.

Quant la docència, la conjunció de la vida professional i la vida acadèmica que s’ha donat en el cas del doctor Aguilar han representat un valor afegit a la seva tasca com a professor: ”Per tal de transcendir la torre d’ivori en que freqüentment es converteixen els centres acadèmics, cal que els professionals estiguin implicats en la formació dels futurs farmacèutics.”  Aquesta circumstància ha permès oferir i impartir una formació bioquímica aplicada a la farmàcia d’ especial vàlua pels estudiants.