Text del 2004
El treball en equip dels especialistes de cadascuna de les branques de la cirurgia ortopèdica és imprescindible.
La tasca del doctor Ferran Montserrat a la Unitat de Patologia del Genoll, ubicada en el Centre Mèdic Teknon, parteix de l’evidència que la relació metge-malalt s’ha acostat en els darrers quinze anys: “Ens hem apropat al ciutadà per dues raons: perquè el pacient desitja saber què li passa i en quina fase del tractament es troba, i perquè, com a col·lectiu, hem deixat de parlar ex cathedra, des d’una falsa autoritat, per intentar aproximar-nos a les preocupacions i el llenguatge de les persones ateses. El pacient ha de saber el que li passa, saber quines són les possiblitats de tractament i participar en les decisions terapèutiques.”
Aquesta implicació del pacient en el diagnòstic i la teràpia determina que “cada cop més els malalts busquin de manera autònoma un especialista per tractar-se una patologia determinada. Els canals de què disposen fins al moment són el boca orella; els mitjans de comunicació que normalment incideixen més en la tasca i reconeixement dels anomenats professionals mediàtics, i Internet.”
L’abundància d’informació i la seva vaguetat, molts cops sense cap rigor cientific, obliguen els professionals de la medicina a plantejar-se mitjans per a la difusió de la seva activitat. El doctor Montserrat aposta pel següent: “Els pacients necessiten disposar de dades informatives, concises, precises i entenedores sobre els especialistes potencials. Per aquesta raó, fóra bo confeccionar llistes públiques d’especialistes amb un sistema d’estàndards, és a dir, dades com ara l’especialitat, el nombre de malalts visitats i tractats anualment, els resultats obtinguts, la formació continuada, etc.”
La consolidació de la medicina de família ajudaria, d’altra banda, a orientar els malalts cap a l’especialista més idoni. Aquesta confiança i empatia metge-malalt és especialment important en la cirurgia del genoll. Aquesta especialitat presenta dos vessants: les visites que serveixen per diagnosticar i consensuar el tractament quirúrgic i el procés operatori i postoperatori: “La nostra actuació tendeix a materialitzar-se en una intervenció quirúrgica.”
La dedicació a una superespecialitat tan precisa és conseqüència del fet que “és impossible dominar tots els vessants de la cirurgia ortopèdica. Per això cal centrar-se en una àrea determinada.”
Tanmateix “el treball en equip interdisciplinari entre els especialistes de cadascuna de les branques de la cirurgia ortopèdica és imprescindible. Actualment no és factible la imatge d’un metge que treballi de forma aïllada. El treball diari, amb els continus reptes que comporta, és el millor vehicle per reciclar els coneixements i per millorar la formació. Quan sorgeix una incidència, sempre cal consultar bibliografia especialitzada, contrastar el cas amb altres col·legues i intentar de trobar la solució més adient.” “En aquesta línia fa anys que, recolzats per la mateixa Clínica, vàrem crear el Grup de Treball COT Teknon dins del qual realitzem sessions clíniques i consultes interdisciplinàries.”
Aquest afany de superació determina que el doctor Montserrat hagi participat en diversos projectes d’investigació de base i, sobretot, que hagi col·laborat en diferents estudis clínics: “En la meva tasca el més important és la recerca pràctica per millorar els tractaments. Hem de precisar, però, que aquesta mena d’investigació té unes limitacions legals molt estrictes quant a l’aplicació, assenyalades pels diferents comitès ètics, i que són els malalts els que lliurement decideixen esdevenir voluntaris, amb un consentiment per escrit, en un projecte.”
Per altra banda, el doctor Montserrat és membre de diverses societats mèdiques: és l’actual Pastpresident de la Sociedad Española de la Rodilla (SEROD), Member at Large (representant) per Espanya de la European Society of Sports Traumatology, Knee Surgery and Arthroscopy (ESSKA) i membre de la International Society of Arthroscopy, Knee Surgery and Orthopaedic Sports Medicine. L’equip que dirigeix el doctor Montserrat a la Unitat de Patologia del Genoll està format per dos especialistes més, un anestesiòleg, “una figura imprescindible i que possibilita que el cirurgià se centri en la seva tasca quirúrgica”, l’instrumentista, “peça clau en l’organització de la cirurgia”, i el personal administratiu: “els col·laboradors no sanitaris han de disposar de formació i experiència en l’àmbit de la medecina per tal de transmetre una sensació d’eficàcia i tranquil·litat als pacients i per poder gestionar més eficientment les visites i donar prioritat a aquelles que veritablement ho necessitin.”
La seva concepció de la relació amb els especialistes que col·laboren amb ell en la unitat està basada en l’enriquiment mutu: “Acostumen a ser metges joves que desitgen optimitzar els seus coneixements. En la nostra unitat tenen l’oportunitat de viure de prop i intensament la nostra branca fins que ells mateixos decideixen involucrar-se en un altre projecte. Aquesta opció em permet practicar la docència des d’un vessant pràctic i ajudar-los a créixer i a madurar com a facultatius. A més, suposa tot un repte, perquè les seves energies i els seus coneixements em motiven i m’obliguen a superar-me dia a dia.”
Les patologies que més es tracten a la consulta i al quiròfan són les següents: “patologies traumàtiques, com les de lligaments o meniscs, i patologies degeneratives relacionades amb l’artrosi. Rarament s’han de tractar tumors.”
Per sort, els avenços de la medicina han estat espectaculars i en aquest moment existeixen solucions impensables uns anys abans: “Avui dia es poden portar a terme plàsties de lligaments i reconstruccions o trasplantaments de menisc mitjançant tècniques artroscòpiques molt poc agressives. Aquestes teràpies ens han permès poder reconstruir l’anatomia inicial del genoll, i que el pacient no hagi de patir cap mena de seqüela després d’una lesió. Per altra banda, en el tractament de l’artrosi la pròtesi total de genoll hem aconseguit un elevat grau de bons resultats permetent una millora de qualitat de vida a la gent gran. Ens consulten un nombre creixent de pacients portadors d’una pròtesi de genoll que s’ha de recanviar per desgast de les peces. Això representa una cirurgia de molt alta especialització que difícilment pot estar a l’abast de profesionals inexperts.”
Tot i així, com sempre, la millor medicina és la preventiva: “L’afectat ha d’acudir a la consulta quan es presenten els primers símptomes. És aleshores quan se li pot fer un diagnòstic precoç i intentar minimitzar el desenvolupament de la patologia.”
Tot i que com a cirurgià la seva principal feina són les intervencions, com a metge sap que tota operació comporta una actuació traumàtica que s’ha d’evitar sempre que sigui possible.“Els tractaments conservadors tenen un lloc en la patologia del genoll i no tots el pacients han d’acabar al quiròfan.”
Com a metge enamorat de la professió i home de conviccions, el doctor Montserrat pensa que les unitats superespecialitzades de la medecina han tenir eines potents: “El treball rigurós, la formació continuada i la tasca en equip.”
