Text del 2006
La recerca és motor no sols de nou coneixement, sinó també de benestar social i econòmic.
El cervell és una de les parts del nostre organisme més desconegudes però també més atractives per a la recerca. El món científic posa un especial èmfasi en la investigació d’un òrgan de gran complexitat que amaga grans enigmes i també esperances per tal que d’aquí a uns anys es puguin tractar amb més èxit patologies que l’afecten. El doctor Francesc Artigas Pérez participa en diferents línies de treball relacionades amb els fàrmacs per al tractament de malalties psiquiàtriques. Des del departament de Neuroquímica i Neurofarmacologia de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC), realitza un tasca d’investigació i de docència juntament amb altres científics que pretenen trobar nous fàrmacs per al tractament de les patologies del cervell. “La nostra recerca va orientada a millorar el benestar de les persones.”
Francesc Artigas va llicenciar-se en ciències químiques a la Universitat de Barcelona i, sense perdre el fil de la formació, va anar definint el seu interès pel món de la recerca. “Després de llicenciar-me vaig començar a treballar a l’Institut de Biologia Fonamental de la Universitat Autònoma de Barcelona, Eren els anys en què a través de la Llei d’autonomia universitària s’intentava atreure joves que havien fet postdoctorats a l’estranger per treballar al nostre país. Em vaig incorporar a l’equip liderat pel doctor Emili Gelpí, que va dirigir la meva tesi doctoral sobre anàlisis de substàncies neurotransmissores del cervell, en la qual vaig desenvolupar una sèrie de mètodes analítics pioners en aquells moments. Tant la formació bàsica en química com el doctorat m’han donat una aproximació molecular als problemes mèdics i una entrada directa al mètode científic”
Després del doctorat va anar sorgint un interès creixent per problemes relacionats amb el cervell i “per descobrir fàrmacs per tractar la depressió i altres patologies. Aquest interès em va portar a establir col·laboracions amb psiquiatres per trobar eines que poguessin predir la resposta dels malalts davant de determinats fàrmacs. De mica en mica, a partir d’una formació química, em vaig anar endinsant en el funcionament del cervell”
Els treballs actuals de recerca del doctor Artigas se centren a entendre els circuits del cervell utilitzant tècniques histològiques, d’electrofisiologia i neuroquímiques. “Hi ha hagut una evolució en la meva trajectòria. Els mateixos resultats que vas obtenint porten al canvi. Intento entendre com els fàrmacs que s’utilitzen per tractar l’esquizofrènia o la depressió alteren el funcionament dels circuits cerebrals i com, a partir del coneixement d’aquests circuits podem pensar en noves dianes terapèutiques si coneixem la forma en què els fàrmacs milloren els símptomes de la malaltia. Hi ha raons fonamentades per pensar que es pot millorar el tractament de les malalties psiquiàtriques, que són una de les causes de despesa sanitària més importants al primer món. Hi ha molts laboratoris que estan apostant per trobar aquestes noves dianes, tot i que no sabem quant de temps trigarem a millorar el que tenim. El cervell és l’òrgan més complex que ha creat l’evolució i és, doncs, molt difícil d’entendre. La biologia molecular ha estat el gran avenç del segle xx en ciències de la vida i de la salut. Al segle XXI, la frontera del coneixement en aquestes disciplines és, justament, el cervell, sobre el qual resta encara molt per estudiar”
Reptes complexos d’investigació com aquest requereixen recursos econòmics i mitjans, però també personal ben format per portar endavant els projectes amb èxit. “A Catalunya hi ha equipaments adequats per realitzar recerca, però, en canvi, cal més personal estable d’investigació. Si durant anys s’han fet esforços importants per part de les administracions i d’institucions per formar doctorats i postdoctorats en centres punters de dins i fora del país, ara cal recuperar aquestes persones i oferir-los quelcom millor que la possibilitat de trobar contractes de cinc anys i després un gran interrogant sobre el seu futur quan ja gairebé tenen 40 anys. Avui encara no existeix una política consensuada entre totes les institucions de recerca per preveure el futur d’aquests professionals. La política espanyola veu la investigació com quelcom no integrat en el sistema productiu. El gran error d’Espanya, però també, en part , d’Europa, ha estat que la recerca no s’ha considerat com a motor del sistema productiu. La recerca és motor no sols de nou coneixement, sinó també de benestar social i econòmic.”
L’equip del Dr. Artigas ha desenvolupat projectes amb empreses i laboratoris de dins i sobretot de fora de l’Estat espanyol. La interacció amb la indústria farmacèutica és una fórmula més per avançar en el camp del coneixement. “Hem treballat amb laboratoris farmacèutics amb capacitat per desenvolupar molècules en investigacions sobre fàrmacs antidepressius i antipsicòtics.”
Els primers fàrmacs per tractar tant la depressió com l’esquizofrènia es van descobrir per casualitat. en els darrers anys, però, hi ha hagut una important evolució d’aquestes molècules. “Els fàrmacs actuals són més selectius i no tenen tants efectes secundaris com els de primera generació, tot i que no són més efectius. El repte és aconseguir-ne de més ràpids, més efectius i que evitin els efectes secundaris. S’estan fent gran quantitat d’estudis per avançar en aquest camí.”
En aquesta línia, un treball pioner desenvolupat pel doctor Artigas ha representat un avenç important en les investigacions sobre els antidepressius. “Es va iniciar el 1994 i l’objectiu era accelerar l’efecte dels antidepressius combinant un fàrmac clàssic amb una substància que evités un procés d’inhibició de les neurones diana dels antidepressius. Els resultats van ser positius i l’impacte en el món de la recerca va ser rellevant. Alguns d’aquests treballs han estat citats més de 300 vegades cadascun.”
Tot i que el nivell de rellevància dels treballs dels investigadors catalans en el camp de les neurociències és alt, cal anar més enllà. “El problema que tenim és de massa crítica. Hi ha pocs grups que tinguin un nivell capdavanter. Hi han relativament pocs autors citats en comparació de països com els Estats Units o alguns païssos capdavanters europeus.”
Entendre el cervell és un repte formidable i potser en un futur podrem veure l’aplicació dels estudis amb cèl·lules mare al camp neurològic. “De moment, però, sóc escèptic sobre aquest procés en relació amb el cervell, un òrgan format per cent mil milions de neurones que tenen unes connexions molt específiques i delimitades, difícils de substituir.” La dilatada trajectòria científica del Dr. Artigas Pérez ha representat una contribució rellevant a l’avenç de les neurociències i la psiquiatria. Ha publicat aproximadament 150 treballs en revistes internacionals i ha escrit uns 50 capítols de llibre. I, sobretot, se sent orgullós d’haver format 13 doctors, dels quals cinc han estat premi extraordinari de doctorat en diferents universitats espanyoles.