Text del 2006
“Cal recordar que cooperar no és donar el que ens sobra”
.
Ricard Troiano, doctor en farmàcia per la Universitat de Barcelona i en ciències per la Universitat Autònoma, és el delegat a Catalunya de l’organització no governamental Farmacèutics Mundi. Aquesta entitat d’àmbit estatal va néixer a la Comunitat Valenciana l’any 1991, tot i que Catalunya va ser la primera comunitat autònoma de tenir delegació pròpia, primer a Sabadell i posteriorment a Barcelona: “L’objectiu fundacional de Farmacèutics Mundi era garantir en la mesura de les nostres possibilitats l’accés als medicaments i a l’atenció sanitària en aquells països en vies de desenvolupament que no disposen ni tan sols d’una xarxa sanitària bàsica i on, per tant, el dret bàsic a una atenció sanitària és ara per ara inabastable per a un elevat percentatge de la població.”
Durant els primers anys una gran part de la seva activitat es va centrar a “recollir mitjançant els establiments farmacèutics i les companyies farmacològiques els excedents de medicaments. Un cop arribaven els medicaments al nostre magatzem de Sabadell, després de separar els que no es podien fer servir, es classificaven i distribuïen en funció del seu principi actiu abans de ser enviats al seu destí.”
Amb el temps van deixar de recollir aquests medicaments perquè molt pocs donaven resposta a les necessitats dels receptors i l’Organització Mundial de la Salut va recomanar no enviar excedents de medicaments ateses les raons següents: “Malgrat que és cert que les dates indicades als envasaments d’alguns medicaments com a límit màxim de consum tenen un caràcter restrictiu i orientatiu, també ho és que aquesta data depèn de les condicions de conservació. Els professionals poden assegurar la fiabilitat d’aquest límit temporal sempre que es compleixin les condicions d’emmagatzematge idònies, que es respecten en tot moment durant el procés de fabricació i distribució. Però una vegada el medicament ha sortit del circuit farmacèutic, els professionals no poden garantir-ne la qualitat perquè no coneixen les condicions d’emmagatzematge a les quals ha estat sotmès. En aquest sentit, també cal respectar les legislacions tant del país donant com del país receptor, que regulen les exportacions i importacions de medicaments, incloent les de caire humanitari, així com el seu ús i tractament. D’altra banda, per desgràcia, determinades entitats s’aprofitaven dels avantatges que els comportava enviar excedents de producció que no havien de sotmetre al procés de reciclatge tal com l’OMS havia establert i que els asseguraven uns beneficis fiscals, i enviaven medicaments útils per al nostre context sociosanitari però totalment innecessaris i, fins i tot, contraproduents en les circumstàncies d’aquells països. Un exemple claríssim en aquest sentit és el cas dels antibiòtics d’última generació: aquí no els fem servir correctament i ens en sobren, i si els enviéssim a països on els de primera generació encara són útils; només crearíem resistències.” Des d’aleshores la funció de Farmacèutics Mundi és comprar els medicaments de primera mà (prioritzant els genèrics i envasos clínics, etiquetats en diversos idiomes) i aportar els fons i els mitjans humans per tal de millorar l’accés als medicaments essencials i a la salut als països del tercer món. Per tal de coordinar els projectes de cooperació al desenvolupament, Farmacèutics Mundi disposa de seus permanents a Moçambic, Nicaragua i Guatemala.
Les línies d’actuació de Farmacèutics Mundi són tres: actuar en situacions d’emergència, desenvolupar projectes de cooperació a mitjà i llarg termini i portar a terme tasques de sensibilització tant en els països d’actuació com al nostre país: “Quan portem a terme una actuació en una situació d’emergència ens comprometem a fer arribar en un temps mínim, entre 24 i 48 hores, l’ajuda farmacèutica d’urgència necessària i els professionals qualificats encarregats de donar resposta a la situació de col·lapse, en col·laboració amb altres ONG sanitàries i de rescat, com els bombers. Per exemple, en el cas del tsunami que va tenir lloc el 26 de desembre de 2004 la nostra ajuda va arribar a Sri Lanka el 28 de desembre. Per tal de poder fer arribar l’ajuda amb tanta rapidesa, cal disposar d’una bona infraestructura de treballadors i d’una xarxa de col·laboradors. A més a més, és imprescindible dialogar i mantenir un contacte permanent i obert amb les administracions i indústries farmacèutiques ja que la seva implicació és indispensable per tal de poder assolir els nostres objectius.” En aquest sentit, Farmacèutics Mundi compta amb un Fons d’Ajut Humanitari i d’Emergència que els permet estar preparats per actuar en emergències de tot tipus.
Els projectes de cooperació a mitjà i llarg termini tenen com a finalitat donar suport a iniciatives de millora en l’accés a la salut dels països del sud i es duen a terme en col·laboració amb associacions civils locals. Aquest projectes integren l’educació per a la salut i la promoció de l’ús racional dels medicaments. L’altra cara d’aquests programes té lloc a les nostres latituds per mitjà dels programes d’educació per al desenvolupament: “Sovint únicament ens recordem dels països en vies de desenvolupament quan hi ocorre una catàstrofe puntual. Després de l’allau d’ajut rebut durant les primeres setmanes a conseqüència de l’impacte mediàtic de la catàstrofe, amb freqüència ens n’oblidem, quan necessiten programes de cooperació continuats i a llarg termini. És difícil acceptar i assumir com a pròpia la situació d’aquests països, però fóra bo un esforç col·lectiu i un major coneixement pràctic de la situació real d’aquestes persones.”
En qualsevol cas, però, és imprescindible que les campanyes de conscienciació parteixin de missatges “molt concrets i didàctics.”
La tasca humanitària i la gestió transparent d’aquesta organització no governamental va ser reconeguda en ser declarada pel govern de l’Estat espanyol entitat d’utilitat pública, i es demostra anualment amb una auditoria externa dels seus comptes. Ricard Troiano considera que aquesta declaració no hauria estat possible sense la implicació i treball diari de professionals que treballen a la ONG. “Des del meu punt de vista, com més va més les organitzacions no governamentals hauran de tendir a la professionalització perquè cada vegada és més difícil comptar amb el compromís constant i incondicional dels voluntaris. En aquest context, el més eficaç és disposar d’un equip de voluntaris però també d’un bon equip de professionals remunerats d’una manera justa en funció de la seva vàlua i el seu treball. I en aquest punt cal que millorem l’eficiència de la gestió de la nostra organització per tal que la seva remuneració sigui equitativa amb la seva preparació i dedicació professional. Crec que aquesta és la millor via per tal d’incrementar l’efectivitat de les organitzacions no governamentals i, per tant, per poder aconseguir una millora de la qualitat de vida de la població dels països del Tercer Món.»
