Texto del 2006
Cada vegada la política sanitària és menys sanitària i més política, la qual cosa perjudica enormement els ciutadans.
Josep Lluís Artigalàs possiblement hauria de ser definit com un home amb una veritable vocació mèdica que va esdevenir farmacèutic com a conseqüència dels atzars de la vida i que partint d’aquesta formació ha desenvolupat la seva primera i gran vocació professional, el món de les anàlisis clíniques: “Tot i que el meu pare era farmacèutic, provinc d’una família en què hi ha documentades nou generacions de metges. En el meu cas, des de ben petit vaig desitjar de continuar amb la tradició familiar. Per aquesta raó, després d’acabar el preuniversitari a Zaragoza, vaig començar els estudis de medicina a la Universitat de Sevilla, tenint molt clar que em volia especialitzar en anatomia patològica. No obstant això, la vida per desgràcia em va portar cap a una altra direcció El meu pare va ser assassinat per una bala perduda durant els disturbis produïts en el primer referèndum celebrat en època franquista. Jo era l’únic noi de la família i era necessari que em responsabilitzés de la meva mare i de les meves dues germanes. Legalment existia un temps de pròrroga perquè un de nosaltres es gradués en farmàcia i pogués ser titular de l’oficina que havia pertangut al pare. Aleshores vaig abandonar els estudis de medicina per tornar a Barcelona i iniciar els de farmàcia al 1972.”
Durant aquells anys va conèixer un persona fonamental per a la seva trajectòria posterior: “A tercer de carrera, en el transcurs d’unes pràctiques, vaig conèixer Maria Àngels Boixereu Carrera, que es convertiria poc després en la meva esposa. Ella ha estat un puntal fonamental de la meva vida professional i personal, perquè m’ha donat suport en tot moment, encara que he de reconèixer que no li vaig posar fàcil compatibilitzar la seva dedicació a la nostra farmàcia familiar a Artés amb les seves quatre maternitats.”
Josep Lluís Artigalàs va començar a desenvolupar tasques d’analista mèdic l’any 1974 després d’especialitzar-se en hematologia morfològica a la Universitat de París Sud. D’aleshores ençà, aquesta ha estat la seva dedicació a través de diverses responsabilitats professionals: “Jo hagués volgut ser metge, i la dedicació professional al món dels laboratoris m’ha permès desenvolupar aquesta inquietud. He desenvolupat la meva tasca a diverses institucions: el servei d’anàlisis clíniques del Centre Hospitalari de Manresa, el departament de microbiologia de l’Ambulatori de Bages, l’Hospital Sant Andreu de Manresa, el laboratori d’Anàlisis Clíniques de la Clínica Sant Josep de Manresa i els laboratoris RAE.” També ha destacat des del punt de vista empresarial, ja que en l’actualitat el laboratori que va fundar i que dirigeix dóna feina a quaranta treballadors de manera directa i a més de cent de manera indirecta a tot l’Estat espanyol, ja que el seu centre d’anàlisis examina mostres procedents de tot el país.
La seva dedicació a aquest sector durant més de trenta anys li permet de comentar quins han estat els principals canvis que s’hi han produït: “Sens dubte, cal destacar la revolució tecnològica que l’entrada de la informàtica ha suposat, i que ha fet que la nostra dedicació passés de ser un art a una indústria. També, hem de tenir en compte els canvis que s’han produït en el món sanitari i que tan negativament estan repercutint en la qualitat de vida dels professionals sanitaris. Cal que la societat els reconegui des de totes les vessats, i l’econòmica n’és una, l’esforç, el sacrifici i la preparació. D’altra banda, cada vegada la política sanitària és menys sanitària i més política, la qual cosa perjudica enormement els ciutadans. Finalment, cada vegada el pes dels laboratoris farmacèutics és més gran, amb la qual cosa no només afecten greument les oficines de farmàcia, com ja ha passat en el cas de les fórmules, sinó també els laboratoris d’anàlisis clíniques perquè cada vegada podem trobar més analítiques estandarditzades als establiments farmacèutics. No obstant això, cal fer una mica d’autocrítica i reconèixer que hi ha aspectes que els laboratoris d’anàlisis clíniques hauríem de millorar: un dels més urgents és acompanyar les analítiques que presentin incidències amb un informe que les expliqui de forma divulgativa. Per adoptar aquesta mesura, però, cal disposar de la tecnologia necessària i tenir-ne en compte els costos, considerant que el marge dels laboratoris és cada vegada més reduït.”
A banda del seu vessant científic i empresarial, el colofó del qual va ser l’especialització comercial amb un postgrau d’ESADE, Josep Lluís Artigalàs va desenvolupar de forma intensiva durant molts d’anys una ingent labor pedagògica mitjançant la participació en congressos, jornades, el dictat de conferències i la docència diària inherent a alguna de les seves responsabilitats professionals. Com a conseqüència d’aquesta experiència el senyor Artigalàs ha publicat diversos articles en publicacions científiques. Cansat, però, dels constants viatges i sacrificis personals que li comportava aquesta dedicació, va decidir finalment centrar-se exclusivament en la vessant científica i en la seva família, amb la qual se sent molt lligat. Josep Artigalàs és pare de quatre fills: “Maria Àngels, que com la seva mare i jo es va decantar per estudiar farmàcia i és titular d’una oficina de farmàcia comunitària; Núria, que també va llicenciar-se en farmàcia, però va preferir dedicar-se al vessant industrial i en aquest moment exerceix com a responsable general de màrqueting d’una important companyia farmacèutica; Josep, que s’ha format en l’àmbit de l’empresa i Jordi, el benjamí de la família, que encara no ha finalitzat els seus estudis de dret. Avui dia és evident que per dirigir uns laboratoris d’anàlisis clíniques no cal necessàriament disposar de formació científica, però sí de formació empresarial. Per aquesta raó, mai no m’ha preocupat l’opció formativa dels meus fills sempre que s’avingués amb el seu tarannà.”
Josep Artigalàs Boixereu confessa obertament que “sempre he admirat profundament el meu pare, no només pels seus èxits professionals, sinó especialment per la seva vocació de sacrifici i perfeccionament. Aquest últim aspecte, però, ha fet que no sempre fos fàcil treballar amb ell perquè ha estat més exigent amb els seus fills que no pas amb les persones contractades.”
Pel que fa a la difícil combinació entre les vides familiar i professional d’un matrimoni de farmacèutics, reconeix de forma molt honesta: “M’agradaria haver tingut un contacte més sovintejat i proper amb els meus pares quan era petit. La dedicació de la meva mare a l’oficina de farmàcia d’Artés, la intensitat del treball quotidià i els viatges del meu pare van impedir que m’hi relacionés com m’hagués agradat durant els primers anys. cal reconèixer, però, que després hem recuperat el temps perdut i que passem junts tot el temps lliure de què disposem.”
