Texto del 2007
Les corbes evolutives han de produir-se sempre de manera moderada.
.
Finques Mònico és una empresa de caire familiar situada a Teià. Fundada el 1958 per Josep Maria Mònico Canal, Agent de la Propietat Immobiliària i Administrador de Finques, avui aquesta entitat també compta amb la col·laboració dels seus dos fills, Maria Mercè i Miquel Mònico Edo, Agent de la Propietat Immobiliària, Advocat i Administrador de Finques. A punt de celebrar els 50 anys de trajectòria professional, Finques Mònico ha pogut nodrir-se de l’experiència que representa haver participat en les diferents fases del sector immobiliari en les darreres dècades. “El nostre és un sector oscil·lant, en què el mercat sempre ha sofert cicles que alternen etapes de puja econòmica amb davallades. Però, tot i que el món immobiliari respon a aquesta naturalesa vacil·lant, cal parar esment en el darrer període de bonança viscut al nostre país, on l’eufòria immobiliària ha arribat a assolir uns nivells que mai abans no s’havien experimentat.”
Des dels anys 50 fins a l’actualitat, els productes immobiliaris i el prototipus de client han canviat extraordinàriament. “En general, a Espanya, així com a Catalunya, l’evolució econòmica ha estat gradual i, tot i que entre els anys 1995 i 2000 es produí un creixement important, aquest va resultar progressiu i amb increments moderats. Fa uns cinc anys, però, els preus de l’habitatge van començar a disparar-se de manera vertiginosa, i es pot dir que en l’actualitat comencem a pagar les conseqüències d’aquella ascensió desmesurada.” La constant escalada en el preu de l’habitatge començà a percebre’s quan s’aplicaren una sèrie de criteris nous en el sector. “L’acceleració del valor del sòl, i en conseqüència també del de l’habitatge, s’inicià quan els béns immobiliaris començaren a utilitzar-se com a inversió. L’any 2002, en desplomar-se la borsa, molts inversors van veure una bona sortida en la bonança econòmica que experimentava el sector immobiliari.” Fou precisament a partir d’aquell moment quan començà a proliferar el nombre d’empreses vinculades al món immobiliari conformades per professionals vinguts de diversos àmbits. “El cert és que, a partir que el capital deixà d’invertir en borsa per passar a fer-ho en el camp immobiliari, començà a produir-se una certa arbitrarietat que, actualment, perjudica el sector. Des d’un principi, a la nostra empresa vam intuir que un fet com aquell, a la llarga, no podia ser beneficiós per a ningú, ja que estem convençuts que les corbes evolutives han de produir-se sempre de manera moderada, tant quan van cap amunt com quan van cap avall. Nosaltres creiem que l’objectiu de qualsevol àmbit laboral és la feina mateixa, mentre que els beneficis en són la conseqüència. Malauradament, però, quan dins el nostre sector començà a imposar-se el punt de vista de l’inversor, tot es capgirà.” A Finques Mònico pensen que en la seva professió ha de prevaler el sentit de l’honestedat, i que aquesta és una actitud bàsica per poder créixer i perdurar com a empresa. “Els professionals que ens dediquem a aquest camp hem de tenir sempre present que convivim entre dos clients, i tan important és el propietari d’un immoble com el seu comprador final; per tant, una de les nostres premisses és oferir confiança i actuar amb rigor i serietat amb cada una de les dues parts implicades.”
Ara comença una nova etapa en què l’anomenat boom immobiliari, que ha incrementat els preus i la construcció d’habitatges, s’està esgotant i l’eufòria immobiliària sembla que es refreda. “El mercat comença a donar els primers senyals d’alentiment, i s’han frenat tant els preus com la concessió d’hipoteques i les vendes. El cicle ha canviat i el valor ha començat a baixar lleugerament en algunes zones. Com existeix una gran oferta de venda, des de l’últim any es percep un bloqueig del sector. Els tipus d’interès a l’alça, els preus elevats i la pressió mediàtica fan encara més difícil la compra d’un habitatge, i una part dels compradors potencials queden fora del mercat. També els inversors, davant la possibilitat d’obtenir menys beneficis, opten ara per col·locar el seu capital en altres sectors que comencen a despuntar. Cal recordar que el que més afavorí el darrer increment de la demanda immobiliària fou precisament que els interessos se situaren al 2%, fet que propicià que molta gent s’aboqués a comprar.” Potser, doncs, ha arribat el moment de potenciar el mercat de lloguer. “Recentment, aquest és un tema d’actualitat i el Govern mira d’intervenir per fomentar que els propietaris s’habituïn a treure al mercat aquells habitatges que resten desocupats. Amb això, però, nosaltres no hi acabem d’estar d’acord i pensem que les administracions públiques haurien d’intervenir el mínim possible. Per altra banda, sí que creiem que fóra convenient que les entitats competents poguessin oferir mitjans per tal de facilitar que les iniciatives privades hi intervinguessin. S’ha d’entendre que trobar el prototipus d’inquilí adequat no sempre és una tasca senzilla, i són molts els propietaris que s’han vist involucrats en episodis desagradables com ara incompliments retributius o perjudicis en les seves propietats. En aquest sentit, creiem que el Govern hauria d’invertir més esforços perquè el propietari se sentís protegit per la justícia i, d’aquesta manera, també sentís menys desconfiança a l’hora de valorar la possibilitat d’exposar el seu immoble al mercat de lloguer.”
La qualificació urbanística del sòl és un altre dels temes candents en el debat d’actualitat. “Tot el que fa referència al sòl implica una controvèrsia complexa i profunda. De sòl, se’n qualifica poc, i el que es qualifica té unes càrregues urbanístiques tan altes que provoquen que, a la força, el seu valor sigui elevat. Darrerament, s’especula amb el supòsit que, a Catalunya, el sòl s’està exhaurint, però nosaltres no convergim amb aquesta teoria. Si bé és cert que a les àrees metropolitanes cada vegada és més escàs, també ho és que existeixen multitud de zones aïllades que disposen de grans extensions sense construir. Aquest, però, és tant un problema polític com una dificultat d’estructuració de la societat catalana.”
A banda de dedicar-se a tasques d’intermediació immobiliària, Finques Mònico també està consagrada a la promoció d’obra nova. “Hem construït algunes edificacions i, actualment, ens trobem en la fase final d’un conjunt de cases unifamiliars. En les nostres promocions estem especialment interessats a impulsar habitatges bioclimàtics i ecològics. Sabem que aquest és un tret que encareix el producte final, però ens agrada la idea de treballar mirant cap el futur.”
L’empresa familiar és un element significatiu de l’economia catalana, no només pel que ha suposat per a la productivitat al llarg de la nostra història, sinó també pel que pot arribar a aportar en un futur. “Si Finques Mònico continua exercint la seva activitat, sense cap mena de dubte és gràcies a la formació humana, la constància, la perseverança i els coneixements professionals que ens ha sabut transmetre el nostre pare.”
