Sr. José Luis Monsó de Prat
Sr. José Luis Monsó de Prat
PC, 19è VOLUM. Impuls immobiliari

JOSÉ LUIS MONSÓ DE PRAT

EUROPRINCIPIA-INHA

Text del 2007

Sóc mig científic i mig empresari… i també creient.

.

La trajectòria acadèmica i professional de José Luis Monsó de Prat (Barcelona, 1957), doctor enginyer de camins, amb estudis de física i de direcció d’empreses, el converteix en una persona polifacètica: “Sóc mig científic i mig empresari… i també creient.”

No en va, combina amb entusiasme la tasca de professor titular de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona amb la vicepresidència executiva de la companyia Europrincipia Consultores Asociados. Europrincipia és una empresa consultora d’enginyeria civil de referència a Catalunya, especialitzada en projectes de ports, obres marítimes en general, arquitectura i urbanisme. L’estructura de la societat, amb diverses filials, ens permet oferir solucions globals a les demandes que ens plantegen els clients.”

L’artífex d’Europrincipia és el senyor Joan Ramon de Clascà, prestigiós enginyer de camins i actual president de la companyia, qui, a principis els anys 80, impulsà aquesta empresa fins a fer-la créixer. “El senyor Joan Ramon de Clascà em cridà perquè volia engegar una àrea nova. Coneixia el meu currículum i sabia que era especialista en enginyeria hidràulica i marítima. Així, l’any 1991 va crear l’Institut d’Hidrodinàmica Aplicada (INHA), del qual sóc conseller delegat.”

L’Institut d’Hidrodinàmica Aplicada és considerat el laboratori privat d’assajos hidràulics d’enginyeria portuària i costera més complet i avançat d’Espanya. “El nostre laboratori disposa d’una gran piscina i d’un canal d’onatge per realitzar assajos dels projectes abans que es duguin a terme. Per mitjà de models a escala reduïda, descobrim problemes de funcionalitat i punts dèbils en el disseny, difícils i costosos de solucionar quan ja s’ha construït l’obra. Fins i tot detectem si el projecte es troba sobredimensionat per a les necessitats reals de la seva funció i estalviem costos innecessaris.”

La tasca duta a terme per Europrincipia en l’àmbit portuari es mostra en un gran ventall d’obres, entre les quals s’inclouen actuacions d’abast nacional i internacional, amb obres de gran envergadura. “Entre els projectes de referència fets a Espanya podem destacar el Port Olímpic de Barcelona, la Nova Bocana i el Dic Sud de l’ampliació del Port de Barcelona; el Port Fòrum de Sant Adrià del Besòs; el Puerto Deportivo El Abra-Getxo de Bilbao, i el nou Port de Ciutadella, a Menorca. En l’àmbit internacional, hem participat a la Marina de Cascais, a Portugal; a la terminal de creuers de la Disney de Castaway Cay, als Estats Units, i a la Marina de Viña del Mar, a Chile. A més, vàrem tenir moltes possibilitats d’aconseguir l’adjudicació per fer el Port Olímpic de Qingdao, a la Xina, en col·laboració amb l’arquitecte Ricard Bofill.”

Europrincipia ha dissenyat l’actual Pla de Ports de Catalunya, l’objectiu del qual és la millora de l’ordenació del litoral català i la promoció d’un ús portuari eficient i sostenible. “El Pla de Ports de Catalunya preveu de controlar el nombre d’amarratges previstos per a la nàutica esportiva durant els propers deu anys. Nosaltres proposem augmentar en 3.000 places l’oferta actual, fins a arribar a les 6.000, incloent els amarratges en àrees de marines seques, però no podem excedir-nos més, perquè cal preservar el nostre entorn costaner i marítim. Com a enginyer que sóc, m’agrada dissenyar i construir, però sempre salvaguardant el medi ambient.”

El senyor Monsó considera que la importància creixent del transport marítim mundial fa ineludible l’ampliació del port barceloní. “Mes del 70% de les mercaderies que circulen pel món viatja per via marítima, i en el futur el transport internacional es farà principalment mitjançant els grans vaixells de contenidors, coneguts per Post-Panamax. Per això, cal l’ampliació que s’està fent al port de Barcelona, ja que es necessitaran molls i esplanades preparades per rebre la càrrega d’aquests vaixells. Europrincipia durà a terme projectes on es demandin aquesta mena de serveis, força relacionats amb el grau de desenvolupament dels països.”

El nivell de l’enginyeria de civil a Catalunya és qualificat de molt bo pel senyor Monsó. Hi senyala, però, dues mancances importants: “Les escoles d’enginyeria de camins, canals i ports preparen molt bé els futurs professionals i som força competents en allò que fem, però tenim dues llacunes: una és que no parlem anglès. Aquesta és l’assignatura pendent que tenim si volem sortir a fora. L’altra és la cultura del benefici immediat promoguda pel fet que manquen recursos financers i visió a llarg termini. Calen empreses emprenedores, que vulguin apostar en el terreny de la tecnologia. Les companyies espanyoles estan molt fragmentades. A diferència de països com els Estats Units, on hi ha empreses d’enginyeria amb milers de professionals, aquí gairebé cada enginyer de camins munta la seva societat amb dos o tres persones i creix generalment fins a arribar a la vintena d’empleats.”

Sobre el creixement de la construcció dels darrers anys, el senyor Monsó creu que no és viable indefinidament, i que el gros de l’activitat recaurà en l’àmbit de les infraestructures públiques. “El sector immobiliari a Catalunya no mantindrà el creixement experimentat fins ara, perquè és evident que aquest ritme és insostenible. D’altra banda, però, l’obra civil continuarà pujant, perquè hi ha hagut un retard a Catalunya pel que fa a les inversions en infraestructures. Es deia que l’AVE arribaria a Barcelona el 2004, i el 2007 encara l’esperem. El quart cinturó és una de les obres pendents de l’àrea metropolitana. Caldria fer un parell de túnels que connectessin el Vallès amb la ciutat per complementar la comunicació del túnel de Vallvidrera. Falta fer una ampliació seriosa de l’aeroport que previngui els col·lapses. Pel que fa al port, les obres d’ampliació s’haurien de portar a terme en els terminis previstos i millorar-ne les connexions amb la xarxa viària i ferroviària, perquè les mercaderies puguin sortir amb fluïdesa.” Per tal d’assolir el ritme de creixement desitjable cal impulsar l’obra pública. “És evident que cal donar un impuls a la construcció en aquest camp. L’edificació residencial no pot continuar amb el ritme de creixement experimentat durant els últims anys, especialment en l’arc mediterrani, des del sud d’Andalucía fins a Catalunya. En aquest sentit, l’evolució ha de ser moderada i s’han de seleccionar molt bé els projectes, mirant que siguin sostenibles i raonables per evitar crear monstres com els gratacels de Benidorm.”

Amb vista al futur, el senyor Monsó apunta que la companyia intentarà obrir altres àrees de negoci i sortir a l’estranger. “Per millorar i créixer, la filial d’arquitectura i urbanisme i la de control de qualitat haurien de sortir de Catalunya. Les dues empreses de hidrodinàmica i ports, INHA i Europrincipia, podrien sortir fora d’Espanya. Hi ha mercats emergents en l’àmbit portuari que són molt importants. Paral·lelament, estem estudiant iniciar altres projectes diferents dels d’enginyeria civil, en el sector de l’aerodinàmica.”