Dr. Costansa et alia
Dr. Costansa et alia
PC, 15è VOLUM. Entitats mèdiques

DR. FRANCESC M. DOMÈNECH, DR. JORDI SETOAIN, DR. JOSEP M. COSTANSA

CETIR GRUP MÈDIC

Texto del 2003

La nostra aposta per la innovació tecnològica ens ha fet avançar deu anys, en la Medicina Nuclear, i sis en la Ressonància Magnètica, respecte les altres institucions sanitàries.

Apropar l’alta tecnologia diagnòstica a la població ha estat un dels principals assoliments de Cetir Grup Mèdic, una institució pionera a Catalunya i a Europa. Líder en el diagnòstic per la imatge, s’ha mantingut fidel a una constant que el caracteritza: la incorporació contínua de revolucionàries innovacions tecnològiques, com la introducció al nostre país de la Medicina Nuclear, la Radioimmunoanàlisi, la Ressonància Magnètica, la Densitometria Òssia i el primer equip Ciclotró-PET, termes que per als més profans poden semblar extrets d’un llibre de ciència-ficció, però que ja són una realitat –palpable i plena de futur– a l’abast de la Medicina. Excel·lència científica i capacitat professional defineixen una trajectòria, guiada per tres eixos bàsics: qualitat assistencial, investigació i docència. “Els 17 centres, entre propis i participats que tenim a Catalunya i Balears, reuneixen uns 300 professionals pluridisciplinars. L’any 2002 vam realitzar 225.000 exploracions. Un terç dels nostres pacients provenen de la sanitat pública” concreta Josep M. Costansa, director general de la institució, fent palesa la solvència i ingent capacitat d’una entitat ja madura: “L’any 2003 hem fet 40 anys.”

Val la pena fer un repàs i mirar enrere per ressaltar una trajectòria marcada per l’avenç. En la dècada dels anys 60, dos amics i col·legues de professió –l’endocrinòleg Francesc M. Domènech i l’uròleg Jordi Setoain– estaven interessats a aprofundir en les patologies emmarcades dintre de les seves especialitats. Un interès mutu que els va acabar unint en un món aleshores incipient, com era  el diagnòstic per mitjà de la Medicina Nuclear. L’any 1963 l’entitat va començar a donar les seves primeres passes  enregistrant sobre paper, imatges que reproduïen la funció de la tiroide, el fetge, la melsa i el ronyó. “S’anava demostrant que la Medicina Nuclear no era competidora de les especialitats de diagnòstic per la imatge de l’època, sinó que la veritable utilitat radicava en l’estudi de la funció de l’òrgan”, expliquen els tres especialistes, abans de constatar un altre progrés vital per a la consolidació de la Medicina Nuclear, que va ser oficialment reconeguda com a especialitat universitària el 1978: “El pas del gammàgraf lineal a la gammacàmera va significar un gran avenç i juntament amb el generador de Tecneci va permetre millorar significativament la qualitat de les imatges. Al mateix temps, les tècniques de Laboratori Nuclear es van enriquir amb l’aportació de la Radioimmunoanàlisi, que permetia determinar antígens relacionats amb diversos tipus de malalties.”

Josep M. Costansa destaca el gran avantatge respecte a altres tècniques: “És possible valorar com funcionen els òrgans, i això ha permès que ens puguem anticipar i detectar quan comença a alterar-se un fetge o un cor, per exemple”.

I explica de manera entenedora el procediment que ho fa possible: “Es practica al pacient una injecció intravenosa i se li introdueix una petita quantitat  d’una substància que té una especificitat d’òrgan. Aquesta substància es marca amb un isòtop radioactiu que nosaltres podem captar des de l’exterior, gràcies a les gammacàmeres.”

La gammagrafia òssia és una de les aplicacions d’aquesta especialitat, que el temps ha consolidat “gràcies a l’alt rendiment diagnòstic en l’avaluació de tot l’esquelet ossi, especialment per descartar la disseminació metastàsica.”

Francesc M. Domènech afegeix: “Les exploracions d’imatge ens permeten valorar la morfologia i funció dels òrgans de l’anatomia de forma no invasiva, fet que pot modificar radicalment l’actitud terapèutica aplicada envers la malaltia.”

D’altra banda, durant els anys 70 van fer-se també els primers passos per veure com funcionava el cor i valorar si es produïa correctament la perfusió miocàrdica. “Avui dia el diagnòstic per la imatge i la Medicina Nuclear s’han fet una eina imprescindible per a la Medicina, degut al seu alt rendiment diagnòstic i la seva baixa agressivitat per al pacients. Actualment, l’aplicació terapèutica de la Medicina Nuclear es centra, especialment, en les malalties de la glàndula tiroidea. Es preveu que la seva aplicació s’ampliï en el futur, gràcies a la utilització de noves molècules que es fixen selectivament en les cèl·lules malignes responsables de la progressió d’altres tipus de càncer”, afegeix Jordi Setoain.

A la dècada dels 80 es produeix un fet important per al Grup: la celebració a Barcelona del IV Congrés de la Societat Europea de Medicina Nuclear, on s’exposen per primera vegada imatges de la substància grisa i blanca del cervell captades amb una tècnica innovadora: la Ressonància Nuclear Magnètica, que gràcies als esforços dels doctors Setoain i Domènech, i el seu equip, va poder ser introduïda a Catalunya i a Espanya el 1983. CETIR tornava a ser capdavanter. La unió de la Medicina Nuclear i de la Ressonància Magnètica, així com el tractament informàtic de la imatge mèdica, han permès importants progressos, com és la reconstrucció tridimensional dels òrgans, especialment del cervell i el cor. Conscients de la importància de les tècniques d’imatge, el Grup ha incorporat altres modalitats diagnòstiques, com l’Ecografia, la Densitometria, la Mamografia, la Tomografia Axial Computada (TAC) i la Radiologia convencional. Destacar que amb l’entrada al 1986 del primer equip de Densitometria, CETIR  “va obrir camí sobre una malaltia poc estudiada: l’osteoporosi.”

L’estrena del segle XXI va implicar novetats: el 18 d’abril de l’any 2000 CETIR va realitzar a Catalunya la primera exploració amb la Tomografia per Emissió de Positrons (PET), inaugurant durant el 2001 la primera Unitat de Ciclotró, complement imprescindible de la PET. Aquesta metodologia “ha produït un gran impacte en l’actual enfocament del càncer” i obre un camp molt ampli per a la recerca.

En aquest sentit, l’entitat disposarà pròximament d’un sistema PET per a petits animals capaç de proporcionar imatges d’alta resolució d’un animal d’experimentació, com el ratolí transgènic. “Serà una eina d’incalculable valor per a la investigació en biologia molecular i permetrà un coneixement més profund de les alteracions biològiques de les malalties.”

El Grup, l’any 1998, va crear CETIR Fundació Privada com a eina de gestió de la recerca i la docència de l’organització. L’any 1999 va certificar els seus serveis i centres assistencials segons la norma ISO-9000. D’aquesta manera es manté l’impuls de les tres línies bàsiques d’actuació: la qualitat assistencial i l’excel·lència a la recerca i la docència. Tot això amb la finalitat de situar el pacient com a centre de la seva activitat.  “El nostre objectiu és contribuir a escurçar la malaltia, ajudant a escollir la terapèutica més adequada.” “Des del seu origen, CETIR té en el seu actiu haver pogut comptar amb professionals experts que han creat escola dintre de la Sanitat Catalana, en el camp de la Medicina Nuclear, en la Ressonància Magnètica, la Densitometria, Radiofarmàcia i, actualment, en la PET”.

I conclouen amb una frase significativa: “La nostra aposta per la innovació tecnològica ens ha fet avançar deu anys, en la Medicina Nuclear, i sis en la Ressonància Magnètica, respecte les altres institucions sanitàries”.