Text del 2004
Els fumadors haurien de prendre consciència de que existeix la possibilitat de no fumar i ser feliç.
La Dra. Bou és especialista en pneumologia i actualment desenvolupa la seva activitat professional al PAMEM (Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal), un organisme que gestiona els serveis d’assistència sanitària al col·lectiu de funcionaris de l’Ajuntament de Barcelona i a la seva consulta privada de pneumologia, on utilitza els mitjans més avançats: contacte amb els pacient per correu electrònic. La seva irrupció en el sector mèdic es va produir després d’una breu incursió en el camp de la química. “Primer vaig començar a estudiar ciències químiques, però les matemàtiques que s’hi impartien em van resultar força feixugues i no vaig acabar la carrera. Tenia clar que volia continuar estudiant. Després de considerar-ho, vaig arribar a la conclusió que la medicina era el que més podia assemblar-se a la química.”
“Vaig estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona, dins la unitat docent de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i va ser a l’antiga Clínica de la Mercè on vaig fer l’especialitat amb l’equip del Dr. Manresa. Recordo aquella època com una etapa de molta activitat. Em considero afortunada d’haver coincidit amb un curs inquiet en què s’intentava viure la medicina d’una manera diferent de com s’havia fet fins aleshores. Realitzàvem un estudi integrat de la medicina, no només ens basàvem en l’anatomia patològica i física, sinó que també estudiàvem la clínica. Va ser quan vaig començar a estudiar fisiologia que vaig descobrir el funcionament del pulmó i em va fascinar. Dins del món de la pneumologia he tingut dos puntals importants: el Dr. Cornudella i el Dr. Manresa, dues persones que, durant la meva etapa d’estudiant, van saber transmetre’m amb entusiasme la seva estima cap a aquesta especialitat.”
La seva primera experiència professional va produir-se en entrar a l’Administració de la Seguretat Social, però on ha desenvolupat la major part de la seva trajectòria ha estat dins l’àmbit de la medicina del treball. “En un principi em vaig introduir a la medicina del treball realitzant un servei mèdic extern. Feia visites periòdiques a diferents empreses fins que una d’aquestes empreses em va oferir la possibilitat d’establir-m’hi. Durant vint-i-tres anys he treballat a una multinacional i a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.”
La figura del metge del treball és força complexa, ha de complementar els drets i deures de l’empresa amb els del treballador. “El metge que es dedica a aquest sector és un ésser absolutament solitari que es troba sempre a la corda fluixa; els treballadors el consideren empresa i l’empresa el considera treballador. Jo sempre he optat per actuar d’acord amb el meu criteri. Quan s’ha produït un episodi de malaltia he defensat la baixa del treballador, però si alguna vegada he considerat que la malaltia era inexistent i que s’estava produint un frau, aleshores he vetllat pels interessos de l’empresa. La cara amable d’aquesta feina s’esdevé en el moment que s’origina una comunicació estreta entre el metge i el treballador, just quan aquest té la certesa que la finalitat del metge és ocupar-se de la seva seguretat i lluitar per assolir el seu benestar. Aquesta aproximació reconforta i aporta moltes satisfaccions.”
Una manera positiva i efectiva d’aconseguir aquesta aproximació consisteix a acostar el món de la medicina al treballador. “És interessant que tothom tingui unes nocions bàsiques de medicina. Durant la meva etapa en el camp de la medicina del treball vaig escriure una sèrie de textos en què argumentava, de manera molt didàctica, conceptes mèdics essencials. L’objectiu principal d’aquest projecte era divulgar la medicina dins l’àmbit de l’empresa, especialment amb consells i mesures preventives.”
La pneumologia és l’especialitat mèdica que estudia l’aparell respiratori. Un dels mals que pateix la societat actual i que afecta aquesta part del nostre organisme és el tabaquisme. “Hi ha una relació molt clara entre el tabac i malalties com la bronquitis o el càncer de pulmó. En un estudi es va calcular que les lesions que pateixen les cèl·lules bronquials d’una persona que ha fumat menys de seixanta mil cigarretes poden arribar a ser reversibles, però a partir d’aquesta quantitat les probabilitats de recuperació d’aquestes cèl·lules malmeses es redueixen considerablement. Fumar és un factor de risc com també ho són ingerir alcohol en excés, l’obesitat, el colesterol o l’hipertensió arterial, i quants més factors de risc acumula una persona, més probabilitats té que perilli la seva salut. Els fumadors haurien de prendre consciència que existeix la possibilitat de no fumar i continuar sent feliç per no fumar. Un fumador ha de desitjar realment no continuar fumant per poder abandonar la seva addicció, la decisió només pot ser seva, difícilment ho aconseguirà si únicament li ve imposada.”
De tots els trasplantament d’òrgans que es realitzen, el de pulmó és el que està menys estès en el nostre país. “Es tracta d’un fenomen que s’ està iniciant amb bones perspectives. Existeix, però, el cas conegut d’una pacient que evoluciona positivament després de ser intervinguda a conseqüència d’un accident laboral en què va patir una greu inhalació de tòxics colorants.”
Tal com fan la resta de professionals de qualsevol altre àmbit, el personal que ocupa el sector mèdic necessita desvincular-se de la seva activitat laboral i prendre el temps lliure per distreure’s. “A mi m’agrada aprofitar els matins del cap de setmana per esmorzar amb tranquil·litat, quelcom irrealitzable els dies laborables a causa del dinamisme que comporta la feina. Una afecció que em relaxa i a la qual també dedico força temps lliure és la de fer trencaclosques, que poden arribar a compondre’s de cinc mil o sis mil peces. La meva filla sovint me’n regala, però mai no m’ensenya el model, només em dóna les peces, d’aquesta manera vaig descobrint-lo a mesura que el construeixo. Un trencaclosques acompanyat d’una bona música és el que més em relaxa.”
