Text del 2004
“En nutrició parenteral tenim el nostre lloc com a escola espanyola, al costat de la nord-americana, l’alemanya i la sueca”
Des de la seva especialitat de bioquímica clínica, el doctor Simó Schwartz ha estat un dels artífexs de la recerca mèdica a Catalunya. Nascut a Palafrugell, és fill d’una família amb antecedents en la medicina des del segle xviii: “Vaig començar en les anàlisis clíniques treballant a un laboratori clàssic de l’època, però no hi podia desenvolupar la meva vocació de fer una medicina per a tothom.”
El 1966 va decidir incorporar-se a la medicina pública i el 1972, amb trenta-dos anys, va ser cap del Servei de Bioquímica de l’Hospital de la Vall d’Hebron, abans que l’especialitat fos reconeguda. El doctor va introduir la tecnologia al laboratori: “Mesuràvem el color a bell ull, de manera que vaig adquirir personalment a Andorra un espectrofotòmetre per a l’Hospital i per transmetre immediatament els resultats de les proves vam utilitzar dos transmissors per fil telefònic que havien estat usats a la Guerra Civil. Més endavant, vam posar en marxa el primer sistema informatitzat de laboratori a Espanya, que transmetia resultats a diferents plantes del centre.”
Però pel doctor Schwartz l’autèntica transformació del servei va ser en el plantejament: “Vam desenvolupar un nou concepte del laboratori d’anàlisis, com un servei d’atenció integral al pacient. Ens vàrem ocupar de la fase preanalítica, analítica i postanalítica, és a dir, que les mostres rebudes fossin de qualitat, que les anàlisis fossin correctes i que poguéssim comentar els resultats amb el metge per contribuir al diagnòstic. Consideràvem també que el laboratori tenia tres àrees en relació: d’assistència, de nova tecnologia i de recerca, que llavors ja comptaven amb un programa de formació continuada.”
El doctor va dissenyar de nou el servei per donar cabuda a la recerca, el seu objectiu: “La missió de la recerca en el món sanitari és millorar la qualitat assistencial i incrementar el coneixement. Vaig demanar despatxos perquè els metges poguessin estudiar, i un laboratori de recerca, que ens van concedir amb els noms d’àrea de coordinació i àrea de tecnologies especials, respectivament. Amb aquests recursos vam iniciar la recerca sols, ja que no hi havia relació entre els hospitals. Després vam desenvolupar-la conjuntament en equip, un pas molt important.”
El treball de recerca al laboratori va donar els primers resultats innovadors. L’equip del doctor Schwartz va idear una formulació per a l’alimentació del pacient per via diferent de la digestiva: “Hi havia un índex elevat de morbiditat i mortalitat per desnutrició entre els pacients que havien de passar proves operatòries, els pacients en coma i els de la unitat de cures intensives, que per aquests motius no podien ingerir aliment. Una empresa catalana va preparar expressament per a l’hospital una barreja d’aminoàcids que vam formular, en substitució de la carn. El doctor Padró va dur a terme la part clínica d’injectar la nostra preparació per via intravenosa als pacients, juntament amb la glucosa i els lípids. Com que els components tenien diferents densitats i encara no disposàvem de sistemes de bombeig, havíem de variar les alçades dels components perquè entressin alhora.”
El doctor Schwartz reconeix haver estat un referent en la matèria, però en subratlla els riscs: “En nutrició parenteral tenim el nostre lloc com a escola espanyola, al costat de la nord-americana, l’alemanya i la sueca. Hi he estat molts anys generant coneixement; però una persona és experta quan els altres li reconeixen l’expertesa, i tenir l’autoritat en una àrea de coneixement concret pot comportar que cap altra idea hi tingui cabuda. Estic d’acord amb D. L. Sackett que aleshores cal abandonar aquell àmbit i començar a ser expert en un altre. Per aquest motiu vaig demanar ser director de recerca de l’hospital i anar abandonant la recerca en nutrició parenteral, que ja estava prou desenvolupada.”
Abans, però, va ser director mèdic de l’hospital, el 1988: “Amb la direcció mèdica vaig poder posar en marxa el segon trasplantament hepàtic en adults i el primer de pulmó a Espanya. També vam crear les primeres unitats funcionals medicoquirúrgiques de l’hospital, que coordinen medicina i cirurgia.”
En la direcció de la recerca de l’hospital, el doctor Simó Schwartz ha dut a terme accions importants per conciliar ètica i ciència: “Sóc partidari de legislar la forma d’adquirir el coneixement per després expressar-lo en llibertat. Quan va sorgir el comitè d’investigació clínica en assajos clínics vaig afegir-hi l’autorització d’altres projectes de recerca. Vall d’Hebron va desenvolupar mecanismes de debat, com el d’ètica i nutrició artificial per saber fins a quin punt cal seguir alimentant el pacient. Els debats i els pensadors han aportat nous criteris ètics, com el que estableix que no n’hi ha prou amb intentar fer el bé, també cal intentar no fer el mal. Pel bé de la humanitat, algú ha d’autoritzar les inquietuds dels científics. Ara caldria desenvolupar el debat entre els diferents comitès ètics de Catalunya i Espanya referent a les noves tecnologies.”
Actualment el doctor Schwartz dirigeix programes per potenciar la recerca mèdica a Catalunya: “Ara cal que ens projectem a Europa, unir-nos amb grups de recerca de manera més científica amb suport administratiu, un àmbit que sol dificultar l’accés dels científics a les xarxes de recerca. Ara el Programa internacional, de R+D+I en ciència mèdica i biotecnologia, té per objectius reunir a universitats, al Departament de Salut, i al Departament de Indústria de manera institucional; procurar la relació entre comunitats autònomes sobre camps de recerca d’interès i posar en contacte Catalunya i Europa en aquest àmbit. És necessari el suport institucional perquè els investigadors líders a Catalunya ho siguin també a Europa. Per la meva part, ja vaig començar a ser comprès en època del conseller Pomés i ara rebo tot el suport de la consellera Geli i del director d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut, Dr. Balcells, que tenen com a pla estratègic afavorir la recerca. Del Departament he rebut tota l’ajuda moral i la llibertat per assolir els objectius previstos per al 2004. Ara ens mancaria tenir una oficina a Brussel·les per obtenir informació directa sobre les grans directrius generals de la recerca europea a fi de donar més suport als nostres investigadors.”
Ara per ara hi ha una vintena d’hospitals catalans interessats en aquest programa, subvencionat amb fons estructurals europeus: “Per primera vegada estem intentant establir xarxes de recerca entre els centres de segon nivell, subvencionats amb fons FEDER. Aquestes xarxes transversals són bàsiques.”
Pel doctor Schwartz la indústria també és un pilar bàsic per a la recerca: “És evident que la necessita per desenvolupar les idees en forma de producte. Properament realitzarem una jornada sobre la propietat intel·lectual i la industrial, amb la qual espero aconseguir que els nostres científics patentin els projectes, en benefici seu, de les empreses, del desenvolupament i sobretot, dels pacients.”
