Text del 2004
“La nostra professió és una manera de pensar i d’actuar”
.
Gilbert Steinbacher és un traumatòleg i cirurgià ortopèdic suís que va decidir establir-se al nostre país per raons personals i després d’haver exercit durant una dècada al seu país d’origen: “La decisió de dedicar-me a la medicina va ser progressiva. Des del meu punt de vista, la nostra professió és una manera de pensar i d’actuar. És evident que la medicina té un vessant tècnic, però no és menys cert que també en té un altre d’humà, i aquest és el que m’interessa especialment. Per aquesta raó, considero que els tractaments sempre s’han d’adaptar al pacient i no pas a l’inrevés. En la meva tasca és fonamental el contacte i el diàleg amb els pacients perquè ells, com a interessats, han de saber quina és la seva patologia, l’han d’entendre i han de saber quines repercussions pot tenir. Aquest aspecte hauria de ser un dels centres d’interès de la nostra especialitat perquè els pacients sovint han de passar per la situació traumàtica d’una operació i n’han de poder valorar els avantatges i els riscos amb ple coneixement.”
La filosofia de vida del doctor Steinbacher passa per “treballar a gust per poder viure. Tinc la immensa sort de dedicar-me a una professió que em fascina i em motiva, i, per altra banda, entre les meves prioritats no es troba pas l’econòmica.”
El doctor Steinbacher va cursar els estudis de llicenciatura de medicina a Ginebra i va desenvolupar l’especialització en diversos hospitals suïssos: “A Suïssa no existeix el programa de Metge Intern Resident, el MIR, però el període d’especialització és força dur ja que hem de passar per dos anys de formació en cirurgia general i quatre més en cirurgia ortopèdica. Per altra banda, també hem d’acreditar nombroses intervencions quirúrgiques, assistències a congressos de la nostra especialitat i publicacions en revistes mèdiques. A més a més, un cop finalitzat aquest període cal passar un examen pràctic i teòric sense el qual no obtens el títol d’especialista.”
Una altra particularitat del sistema sanitari suís és que els facultatius, durant el període d’aprenentatge, “han de treballar en diversos hospitals i han d’anar coneixent els diferents departaments relacionats amb la seva especialitat. Això ens permet tenir una perspectiva general i no quedar-nos restringits a una visió aïllada de la nostra disciplina.”
A banda d’una exquisida formació mèdica de set anys en centres hospitalaris i tres anys com a cap clínic a Lausanne, una altra experiència el va marcar personalment i professionalment: “Quan portava un any treballant en el camp de la medicina interna i la cirurgia general vaig decidir fer un parèntesi i aplicar els meus coneixements en un altre medi. Va ser per això que vaig marxar com a voluntari al Sudan amb l’organització no governamental Metges sense Fronteres. Sens dubte, és una experiència intensa, que et canvia com a metge i com a persona.” Tot i que els metges s’enfronten contínuament a la malaltia i al dolor, i que en l’exercici quotidià de la seva professió la implicació i el distanciament són imprescindibles per poder conservar una bona salut mental, el sentiment d’impotència davant la falta de mitjans i la situació infrahumana en què es viu en aquests països ha de canviar per força les prioritats de qualsevol metge occidental. La impossibilitat de tractar pacients i, per tant, la seva mort imminent en molts casos perquè no es disposa d’un tractament que al Primer Món té un cost irrisori i és de fàcil accés, per força ha de provocar un trasbals intern, una rejeraquització de l’escala de valors i el qüestionament de molts objectius i pressupòsits vitals.
La carrera professional del doctor Steinbacher es divideix en diversos períodes: la traumatologia i ortopèdia en general, una especialització en cirurgia protètica articular i una altra en cirurgia lligamentosa del genoll per via oberta o artroscòpica. Durant aquestes etapes i pel fet de treballar en centres universitaris, ha pogut realitzar nombrosos estudis científics que ha presentat als Estats Units i a diversos països europeus, així com en publicacions en revistes internacionals de cirurgia ortopèdica i traumatologia.
Un cop establert a l’Estat espanyol, va haver d’esperar un any per obtenir la convalidació necessària per poder exercir. Aquest interval va ser el moment d’aprendre l’idioma i de fer els primers contactes amb professionals sanitaris del país. L’objectiu del doctor Steinbacher era treballar en l’àmbit de la sanitat privada i poder arribar a establir la seva pròpia consulta algun dia: “Sabia que la meva formació suïssa em permetria més o menys ràpidament de trobar una feina. Vaig començar a col·laborar amb la Mútua de Futbolistes de Catalunya. Això em permet tractar uns tipus de patologies relacionades amb el món del futbol, en especial les patologies del genoll. A Suïssa era una de les activitats que havia desenvolupat. Paral·lelament, l’any 2004 he establert una consulta a la Zona Franca, a més de les visites que realitzo a diversos centres mèdics de Barcelona. Aquesta activitat em permetrà poder fer el seguiment de pacients amb patologies molt diverses i intervenir quan calgui. L’operació ha de ser sempre la darrera opció i abans s’han de provar mètodes alternatius menys agressius, com la rehabilitació i altres tractaments conservadors.”
La preeminència del vessant humanístic en la concepció de la medicina que té el doctor Steinbacher, queda palesa en l’afirmació que fa a tall de conclusió: “Al capdavall, el més important al final de la nostra jornada és veure els nostres pacients satisfets per haber trobat una solució que els permeti alleugerir o curar la seva patologia.”
