Text del 2004
El conjunt de noves tecnologies que s’han introduït en el camp de la neurocirurgia i afins han ajudat a combatre amb més eficàcia moltes de les nostres patologies.
La neurocirurgia és una especialitat de gran transcendència en el món de la medicina que tracta un ventall molt ampli de patologies de gran complexitat. El principal impuls a aquesta especialitat el va donar un nord-americà, el doctor Cushing, qui “va descriure a principis del segle XX la malaltia de Cushing i va desenvolupar notablement diverses tècniques quirúrgiques, moltes de les quals es continuen utilitzant avui”, explica el doctor Frederic Bartumeus Jené, cap del servei de neurocirurgia de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. “El desenvolupament més destacat d’aquesta especialitat s’ha produït durant els darrers cinquanta anys en bona part gràcies a la creació d’aparells d’alta tecnologia que permeten fer diagnòstics (scanner i ressonancia màgnetica) i tractaments molt precisos i acurats.
El doctor Bartumeus ha viscut de prop l’evolució de la medicina i en especial de la neurocirurgia. La seva dilatada trajectòria professional li proporciona una perspectiva clara sobre els canvis que s’han anat succeïnt en l’especialitat i sobre el seu futur. No hi ha dubte de la seva profunda vocació per la medicina, una professió que va escollir amb convicció. “Tot i així, de petit a mi m’agradava molt fer construccions i deia que volia ser arquitecte. El meu germà, en canvi, volia ser metge. Al final els papers es van invertir. Vaig iniciar la carrera de medicina al 1957 i ben aviat em vaig interessar per l’anatomia del sistema nerviós i per la neurologia. En aquell moment ja tenia clar que volia ser cirurgià. El meu mestre, el doctor Isamat, que acabava d’arribar dels EUA on s’havia format com a neurocirurgià, em va ajudar a prendre decisions sobre el meu futur. Un any abans d’acabar la carrera, vaig entrar d’ajudant a l’equip d’aquest doctor. Aquest eminent metge va introduir a Catalunya la cirurgia del Parkinson. Gràcies a ell vaig obtenir una beca per anar a estudiar a Copenhague durant vuit mesos amb el doctor Taarnhoj. L’escola escandinava de neurocirurgia era la més important d’Europa i el seu màxim representant era el doctor Olivecrona. Aquella experiència va ser molt formativa amb molts aspectes. Vaig tenir la sort que la meva esposa va trobar feina al laboratori del mateix hospital i em va poder acompanyar en aquesta etapa. A Dinamarca va néixer la nostra primera filla. Vam allargar aquella estada tres anys i abans de tornar a Catalunya vaig anar mig any a Helsinki a treballar amb el professor Björkesten, deixeble directe del professor Olivecrona.” El 1969 el tres varem emprendre el viatge de retorn a Barcelona.
Arribat a la seva ciutat, va entrar a col·laborar de nou amb el seu mestre, el doctor Isamat, a l’Hospital del Sagrat Cor. Però el 1974 s’obria un nou projecte amb l’entrada en funcionament de l’Hospital de Bellvitge. “El doctor Isamat es va convertir en el cap de servei de neurocirurgia del nou hospital, i junt amb el doctor F.Vila varem ser anomenats caps clínics del servei. Vam anar-hi amb molta il·lusió perquè era un nou repte i sabíem que teníem mitjans i grans professionals de diferents especialitats al nostre costat per poder desenvolupar l’especialitat. Paral·lelament a aquesta feina vaig estar de consultor d’urgències de l’Hospital de Sant Pau, on encara no hi havia servei de neurocirurgia. Va ser un pas previ per entrar definitivament en aquest Hospital, ja que el 1979 previ concurs oposició passava a ser cap del nou servei de neurocirurgia on encara segueixo. Aquella nova responsabilitat implicava una gran labor: la creació i organització d’un nou servei quirùrgic partint de zero. Vaig escullir dos caps clínics, el doctor B.Oliver i el doctor J.Molet, que van ajudar-me a dibuixar l’esquema de treball del servei i a possar.lo en marxa. Avui el formem un destacat equip de cinc neurocirugians formats i cuatre residents (via MIR). Altres especialistes com el neuroradiòleg, el neuropatòleg i el neuroanestesiòleg, també són peces bàsiques de l’engranatge del servei.”
El Dr. Bartumeus va fer la seva tesis doctoral al 1987 i després de esser Professor associat de Neurocirurgia a la Unitat Docent de Sant Pau de la U.A.B., al 1992 va esser elegit Professor Titular de la mateixa Universitat. Ha participat en molts congressos de l’especialitat i ha presentat comunicacions i publicat articles en revistes de neurocirurgia nacionals i estrangeres. Es autor de varios capitòls de llibres i ha publicat el seu propi llibre, pels que s’inicien en la neurocirurgia (estudiants de medicina i infermeria). El llibre es titula “Nociones Basicas de Neurocirugía” (Edt. Permanyer 2001).
No solsament es dedica a la docencia si no que tambe al seu Servei es desenvolupan linees de recerca com l’estimulació cortical i medul.lar pel tractament del dolor crònic.
En l’actualitat el servei de neurocirurgia de l’Hospital de Sant Pau és dels més prestigiosos de l’Estat espanyol. “La neurocirurgia abarca una patologia molt variada. A més dels tumors cerebrals i dels traumatismes cranials provocats basicament per accidents de trànsit, també tractem patologies vasculars cerebrals, patologia de l’hidrocefàlia, patologia congènita i de columna, aquesta última avui molt habitual a causa de l’allargament de la vida de la població, com es la patologia degenerativa de la columna apart de l’hernia discal clàsica. Tambe es un dels dos serveis de Neurocirurgia de Catalunya on es pràctica la cirurgia del Parkinson i altres moviments anormals mitjançant estimulació cerebral profunda.”
I afegeix: “La neuroimatge és una de les principals eines de diagnòstic dels neurocirurgians. El primer avenç important en aquest camp va ser l’escànner, i després la ressonància magnètica, que permet veure talls del cervell en tres plànols. En canvi les tècniques quirúrgiques no han evolucionat tant com les d’imatge.”
Una de les armes quirúrgiques més importants per als neurocirurgians és el neuronavegador: “Un sistema indispensable que localitza en l’espai intracraneal un tumor cerebral i permet operar-lo amb precisió. El microscopi operatori també és una ajuda essencial, així com l’aspirador ultrasònic que destrueix el tumor i l’aspira mitjançant ultrasons repectant estructures nobles. El conjunt de noves tecnologies que s’han introduït en el camp de la neurocirurgia i afins han ajudat a combatre amb més eficàcia moltes de les nostres patologies.”
Els tumors cerebrals malignes són encara el gran estigma de l’especialitat: “En la majoria de casos són d’alta malignitat . Els tumors benignes són més agraïts i poden curarse. El nostre servei és centre de referència de tumors hiposfisaris Les lesions tràumatiques cerebrals són una xacra i són aquelles que fan que un pacient resti en estat de coma permanent o mori. La malformació congènita més comú és la hidrocefàlia pero també hi ha nens amb tumors cerebrals malignes.”
El Dr. Bartumeus té consulta privada i opera els seus malats a la clinica Quirón de Barcelona, és casat amb 3 fills: una arquitecte, una economista i un fill biolèg. I conclou: “La complexitat i delicadesa de les greus patologies que tractem exigeixen molta sensibilitat dels metges cap als pacients i molta professionalitat i coneixements a l’hora d’actuar.”
