Dr. Ignacio Fita Rodríguez
Dr. Ignacio Fita Rodríguez
PC, 18è VOLUM. Recerca Científica

Dr. IGNACIO FITA RODRÍGUEZ

DEPARTAMENT DE BIOLOGIA ESTRUCTURAL (IBMB-CSIC) – PARC CIENTÍFIC DE BARCELONA

Text del 2006 pel Sr Font.

Quan s’aconsegueixi dominar el camp de les estructures es produirà una gran revolució científica.

 

L’evolució de la ciència en les dues darreres dècades ha estat incessant. S’han fet descobertes de gran rellevància que representen una aportació fonamental al conjunt de la ciència i a la societat en camps com el de la salut o el de la tecnologia entre d’altres. El doctor Ignacio Fita Rodríguez és investigador i director de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC), entitat dedicada a l’estudi dels mecanismes moleculars i genètics implicats en processos biològics rellevants pel desenvolupament i la fisiologia dels organismes vius. Ha dedicat la seva vida al món de la recerca i a la investigació de les estructures biològiques, un àmbit de coneixement que ha avançat notablement i que potser d’aquí uns anys podria comportar una gran revolució en el món científic. També és membre de l’Institut de Recerca Biomèdica. Ignacio Fita Rodríguez va néixer a Pont de Suert. Va estudiar Física a la Universitat Autònoma de Barcelona, la disciplina amb la qual somniava poder desenvolupar les seves inquietuds científiques. L’interès per la natura va fer que quasi simultàniament estudiés la carrera de Biologia. L’any 1982 va traslladar-se als Estats Units com a investigador del departament de ciències biològiques del professor Michael Rossmann a la Purdue University d’Indiana. “Va ser una etapa de gran enriquiment científic i d’enfortiment de les bases i la metodologia d’investigació. El professor Rossmann em va motivar i introduir-me al món de les macromolècules i de la cristal·lografia de macromolècules. És bo que els investigadors surtin a formar-se a l’estranger però també és important que es produeixin rotacions dins dels grups de recerca, una altra font d’enriquiment pels integrants dels grup de recerca.”

Després de quatre anys a Estats Units el doctor Fita va tornar a Barcelona per retrobar-se amb el doctor Subirana del Departament de Química de la Universitat Politècnica de Catalunya i el doctor Lluís Puigjaner “que m’havia dirigit la tesis doctoral. Allà m’havia introduït en el món de la biologia estructural. Va ser en aquest departament on vam iniciar els estudis sobre cristal·lografia de proteïna. D’un incipient grup d’investigació n’ha sorgit un grup consolidat que ha realitzat projectes destacats.”

El 1993 va entrar com a investigador del CSIC, organisme en el qual ha realitzat una dilatada trajectòria, des del 1997 com a científic senior, a partir del 2000 com a professor científic i director del Departament de Biologia Estructural de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC) i des del 2006 com a director de l’IBMB. Junt amb Miquel Coll, company d’investigació i amic del doctor Fita, van donar forma als estudis sobre cristal·lografia a l’Estat espanyol a partir de finals dels anys 80. “En aquells anys no hi havia investigadors que treballessin aquest tema en el context català. La biologia estructural era encara força desconeguda i els investigadors que ens havíem format en part fora de l’Estat teníem molt a aportar en el nostre entorn.”

Aquells primers estudis han tingut continuïtat i avui s’erigeixen com un front molt actiu en el camp de la recerca. És en el marc de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona des d’on s’han desenvolupat els estudis de biologia estructural, un camp de grans implicacions pel món de la farmacologia. “El gran repte del nostre grup de recerca és arribar a veure les estructures moleculars que són les que defineixen els éssers vius. A Estats Units vaig treballar amb estructures de virus senceres on es pot arribar a veure un virus àtom a àtom per intentar descobrir com es poden medicar de forma més efectiva les persones. S’està treballant molt en aquest món complex i diferent. L’estructura és només una part de tota la complexitat biològica. El funcionament biològic depèn de l’estructura i la biologia estructural el que fa és intentar entendre aquest conjunt.”

I és que l’estructura ens envolta, ens domina. Tot és estructura. “Nosaltres i el nostre entorn està format per estructures de proteïnes. Científicament hi ha una revolució pendent que pot tenir la mateixa alçada que la de l’electrònica i la de les comunicacions, un món de nanotecnologia. Tots els éssers biològics estan plens de petites maquinetes capaces de fer coses increïbles. La nostra biologia està regulada per aquest tipus d’estructura. Són formes responsables d’una funció a nivell molecular.”

Un dels reptes principals del grup de recerca del doctor Fita és conèixer les formes i la seva funció “a més d’estudiar com integrar tot això en un mecanisme biològic global.”

Molta d’aquesta recerca bàsica va lligada a la recerca farmacològica. “Ara se sap que molts dels fàrmacs s’uneixen a alguna d’aquestes molècules. És habitual que una empresa farmacèutica vulgui crear una estructura per saber perquè el seu fàrmac inutilitza o activa una molècula. Els medicaments que lluiten contra els virus s’han confeccionat agafant les molècules dels virus, construint l’estructura i intentant dissenyar molècules que bloquegin el seu funcionament. És una recerca molt bàsica però té conseqüències immediates. Quan s’aconsegueixi dominar el camp de les estructures es produirà una gran revolució científica.”

Els projectes del camp de la genòmica de seqüenciació i determinació estan relacionats amb aquest àmbit d’investigació. “Una de les línies relacionada amb la biologia estructural és la genòmica estructural. Es diu que el genoma humà té 30.000 gens que codifiquen un número indeterminat de proteïnes. Per cada gen que es trobi podríem determinar la seva estructura. I això implica que podran dissenyar-se fàrmacs eficients dirigits específicament a la patologia.”

Com a director de l’IBMB un organisme amb el més alt nivell d’exigència científica, reconeix que si bé “fa uns anys les limitacions en matèria d’investigació a l’Estat espanyol eren enormes, les coses estan canviant ràpidament. Hi ha una sensibilització almenys a cert nivell i s’està aconseguint un equipament molt adequat per dur a terme la recerca i començar a consolidar el teixit investigador. La recerca comença a dependre de l’esforç dels investigadors. A Espanya hi ha professionals molt valuosos i amb grans capacitats que no tenen el reconeixement que es mereixen. Les dificultats econòmiques i d’administració no han facilitat el treball de recerca. Val la pena mantenir l’esperança i confiar en els resultats que poden produir-se en els propers anys en el nostre entorn. Catalunya està apostant per la biologia, per la biomedicina i també ho ha de fer per la biologia estructural.”

Més de 150 publicacions, participació en diversos capítols de llibres, direcció de 14 tesis doctorals i col·laboració en moltes d’altres… són aspectes de la seva dilatada trajectòria professional en la qual encara hi té molt a dir i a aportar.