Text del 2006
El farmacèutic ha de tenir el criteri de saber dirigir el pacient.
Una premissa fonamental de la farmàcia i de l’atenció farmacèutica és permetre als pacients obtenir el màxim benefici del seu tractament farmacològic a través dels consells del professional que administra els productes per mantenir i millorar la seva salut. El farmacèutic es preocupa de la seguretat i l’eficàcia de la medicació que es prenen els seus usuaris, de manera que es converteix en un observador actiu i compromès amb la població a la qual dóna servei. El farmacèutic és l’últim filtre abans que l’usuari es prengui el medicament i, a més, una figura que pot tenir un paper destacat fent un seguiment del tractament. Determinades preguntes d’aquest professional en el moment de l’adquisició del medicament poden fer aflorar problemes d’al·lèrgies o reaccions inesperades a determinats fàrmacs. Aquests aspectes i molts d’altres els descriu en aquestes ratlles Ignasi Genís de Arana, farmacèutic barceloní amb una dilatada trajectòria en el món farmacèutic. Des del 1968 desenvolupa aquesta tasca en ple barri del Raval de Barcelona.
L’atenció farmacèutica és un concepte ampli que comprèn la provisió d’atenció integral relacionada amb la medicació amb l’objectiu d’assolir resultats que millorin la qualitat de vida del pacient. Un concepte que atorga nous papers i responsabilitats al món farmacèutic, orientats a una certa vigilància i assessorament de la població en tots els aspectes relacionats amb l’ús dels medicaments. “Destinem molt de temps a les activitats merament sanitàries però també a les d’atenció i de consell dels usuaris. Molt sovint el metge que els atén es troba desbordat per un nombre de pacients molt elevat. La pressió assistencial en la medicina pública és molt alta i això fa que moltes persones tinguin dubtes sobre les indicacions mèdiques o sobre determinats tractaments.”
Ignasi Genís va formar-se a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona, estudis que va iniciar el 1961. “El meu interès per la sanitat i la farmàcia va sorgir en plena joventut, una mica atret pel que havia vist en el meu entorn familiar proper. Un cosí farmacèutic, en Miquel Ylla-Català Genís, actual president de l’Acadèmia de Farmàcia, havia estudiat farmàcia i em permetia observar de prop una labor que em va semblar de gran interès. No tenia precedents familiars en aquesta activitat. El meu pare era notari, Lluís Genís Bayés, i junt amb la meva mare em van donar suport a l’hora d’emprendre els meus reptes.”
Abans d’acabar la carrera ja havia pres contacte amb la professió: “En aquell temps la carrera de farmàcia es cursava en sis anys. Era una formació de gran complexitat, especialment en algunes assignatures. Vaig estar treballant i formant-me en tres farmàcies diferents de la ciutat per assimilar i convèncer-me de la realitat de la professió. Acabada la carrera ja tenia uns objectius fixats i un espai on treballar, a la Farmàcia Llebaría, que un any després vaig adquirir. Tota la meva vida professional s’ha desenvolupat en aquesta farmàcia, que m’ha apropat a la relació amb les persones i a la realitat social d’un barri en constant evolució en les darreres dècades.”
Els canvis i transformacions de la nostra societat amb els avenços tècnics i científics han modificat també el funcionament tradicional de l’oficina de farmàcia. La formació continuada ha esdevingut un aspecte fonamental del professional d’aquest àmbit, una manera de conèixer les novetats del sector farmacèutic i els avenços en medicina. “En l’actualitat es fan molts cursos i activitats que permeten el reciclatge del farmacèutic. Tant el Col·legi de Farmacèutics, com la Federació Farmacèutica, dirigida pel doctor Pere Travé, fan cursets que permeten accedir a una formació continuada d’alt nivell. Les noves eines informàtiques com Internet ens han apropat un volum d’informació actualitzada molt elevat que es pot localitzar de forma ràpida. També ha esdevingut una bona eina per al camp de la formulació magistral.”
Precisament sobre l’àrea de la formulació magistral comenta que “ha evolucionat notablement en pocs anys. Les primeres formulacions que vaig conèixer eren molt primitives. És un aspecte molt interessant de la tasca farmacèutica que possiblement es refermarà i potenciarà en els propers anys amb l’elaboració de medicaments a mida si es confirmen els tractaments relacionats amb la regeneració cel·lular i les cèl·lules mare. Aquest requeriment de la nova medicina obligarà les farmàcies a actualitzar-se.”
La farmàcia és un espai d’importància social i sanitària. “Al voltant del punt on es localitza la farmàcia resideix un grup de població que confia en la nostra tasca, en els fàrmacs que dispensem, i que se sent segur amb els nostres consells. Avui preval aquesta proximitat amb el ciutadà. Hi ha tractaments complexos que requereixen un seguiment per part del metge, però també resulta aconsellable que el farmacèutic estigui assabentat de les característiques del tractament i pugui valorar-ne l’administració.”
Els farmacèutics han hagut de buscar línies d’actuació diverses per fer sostenible la farmàcia. “Si bé durant algun temps es podien trobar productes per a nadons, avui les farmàcies han apostat per altres camps com el de la cosmètica, de gran emergència. També està creixent l’interès pels productes d’homeopatia, naturals i sense efectes nocius sobre l’organisme humà, que han resultat ser molt positius en determinades persones. L’Estat encara no subvenciona aquest tipus de productes a diferència d’altres països amb més tradició en la medicina homeopàtica. També ens hem hagut d’adaptar a la introducció dels medicaments genèrics.”
Però, sobretot, avui s’està treballant en l’atenció farmacèutica dels pacients: “No implica substituir el metge. La societat occidental tendeix a l’envelliment i molts pacients de la sanitat són persones grans. El farmacèutic ha de tenir el criteri de saber dirigir el pacient. Pot ser un bon assessor i controlador d’aquells medicaments que es prenen. Hi ha farmàcies que estan adequant un espai de l’oficina per donar aquesta atenció de forma més personalitzada. També hem aconsellat a la gent que no adquireixi més medicaments del compte i que confiï en els nostres serveis i les nostres possibilitats de dispensar-los amb rapidesa gràcies als moderns serveis de distribució. Cal aconsellar l’usuari davant de la publicitat enganyosa sobre productes miraculosos i informar-lo sobre aquells avenços mèdics que són realment beneficiosos.”
Ignasi Genís ha pogut compartir els seus projectes i els seu desenvolupament professional amb la seva esposa, Carme Callol, qui també ha conduït una oficina de farmàcia a Barcelona. Dels seus tres fills, l’Ignasi ha optat per la informàtica, però la Glòria i la Clara han preferit vincular-se al món farmacèutic, un entorn que en els propers anys continuarà canviant i aportant noves solucions farmacològiques al conjunt de la població.
