Text del 2006 pel Sr Font.
La meva vocació investigadora ha crescut al costat d’un mestre excepcional, el Prof. Josep Guarro, modest, molt treballador i amb el do de crear caliu de grup, amb qui comparteixo un projecte comú, fer visible al món la tasca de la nostra Unitat.
María José Figueras Salvat, catedràtica de Microbiologia nascuda a Tarragona, va estudiar la llicenciatura de Biologia a la Universitat de Barcelona. l’any 1979 va accedir a una plaça de professora de la recentment iniciada (1976) llicenciatura de medicina com una extensió de la Universitat de Barcelona a Tarragona: “Aleshores els joves teníem més capacitat de sacrifici i treball. En el meu cas, per exemple, vaig residir durant dos anys a Holanda, sense cap ajut ni beca, aprenent les tècniques de microscòpia electrònica a la Universitat de Groningen.”
La seva incorporació a la Facultat de Medicina tingué lloc dins de la Unitat de Biologia i Microbiologia, fundada pel doctor Josep Guarro: “Ell ja era doctor en farmàcia, i s’incorporà a la Facultat des de pràcticament el seu inici, igual que d’altres dels meus companys: els Drs. Javier Pastor (metge) i Lluís Punsola (farmacèutic); de fet, aquest últim i jo vàrem ser el seus dos primers doctorands. La visió del Prof. Guarro sobre l’interès de l’estudi del gènere Chaetomium, un grup de fongs microscòpics capaços de degradar la cel·lulosa, però que també poden generar malalties infeccioses en l’home, sobre el qual va versar la meva tesi, fou excepcional. El director de la Col·lecció de Cultius de Fongs d’Holanda, Dr. von Arx, estava pensant fer una monografia en aquest mateix tema i ens va proposar realitzar-la conjuntament. La meva recerca de doctorat em va permetre utilitzar les tècniques de microscòpia electrònica que havia après, obtenir el grau de doctor i publicar una monografia en anglès sobre Chaetomium amb el meu mestre, el Prof. Guarro, i el Dr. von Arx, un dels micòlegs més eminents.”
La micologia és la branca de la microbiologia que estudia els fongs: “Estudiem els fongs d’interès clínic que, ateses les seves dimensions, no es poden percebre a simple vista, sinó únicament amb l’ajuda d’un microscopi.”
“El fruit de la nostra dedicació i de la passió engrescadora del Prof. Guarro fou la publicació l’any 1995 del llibre Atlas of Clinical Fungi (700 pàgines), en què també va treballar com a coautora la Dra. Fina Gené (biòloga), una altra deixeble del Prof. Guarro L’obra es va reeditar el 2000 amb l’addició de tècniques d’identificació molecular i la descripció dels tractaments més eficaços; té 1.200 pàgines i recull més de 400 espècies il·lustrades amb dibuixos i imatges de microscopi òptic i electrònic. Aquesta obra s’ha convertit en un manual de referència mundial en aquesta àrea de coneixement, la qual cosa explica la seva segona reimpressió l’any 2002. De fet, ha estat citada, fins el maig del 2006, més de 450 vegades (ISI Web of Science).”
El grup de recerca en micologia és un equip consolidat i multidisciplinari que amb el pas del temps ha crescut i ha incorporat professionals prominents de diferents àrees (el Dr. Josep Cano, biòleg molecular, el Dr. Alberto Schigel, bioquímic, i el Dr. Emili Mayayo, especialista en anatomia patològica). “Molt interessant és l’aportació a la indústria farmacèutica que realitza la Unitat a través de la cerca en països exòtics de nínxols ecològics poc explorats per aïllar fongs que produeixen metabòlits secundaris d’interès farmacèutic, com la ben coneguda penicil·lina produïda per Penicillium.”
La vocació investigadora de la doctora Figueras ha crescut al costat d’un mestre excepcional, el Prof. Josep Guarro, “modest, molt treballador i amb el do de crear caliu de grup, amb qui comparteixo un projecte comú, fer visible al món la tasca de la nostra Unitat.”
En moltes ocasions, amb el pas del anys, s’evoluciona cap a altres línies d’investigació. “El 1990, tècnics del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya que coneixien els estudis del Dr. Guarro a les sorres de les platges, van proposar-nos de fer el control microbiològic de les platges de Tarragona. nosaltres ens vàrem atrevir a proposar-los de fer-lo a totes les de Catalunya.”
Des d’aleshores tenen un conveni de col·laboració per realitzar el control microbiològic de l’aigua de totes les platges catalanes. “La nostra funció és l’anàlisi, els 17 dissabtes de la temporada de platja, de les aproximadament 250 mostres d’aigua de les platges buscant bacteris indicadors de contaminació fecal. Els resultats preliminars que indiquin un episodi de contaminació es comuniquen immediatament a l’Agència Catalana de l’Aigua, que informa de seguida les autoritats locals perquè es prenguin les mesures adients. Cal ser expeditiu i tancar la platja qüestionada en cas que es presenti risc per a la salut de la població.”
Per dur a terme aquest projecte, “comptem amb la col·laboració de 14 persones que treballen al nostre laboratori tots els dissabtes de l’estiu, sota la supervisió d’Isabel Inza.”
Conscients que la població rebutjaria la idea que una platja visualment bruta pogués ser apta per al bany, el seu sistema d’anàlisi es va complementar amb la figura de 15 inspectors que vigilen l’aspecte de les platges i que són els encarregats d’obtenir les mostres: “Veritablement, Catalunya ha estat pionera en la fórmula d’avaluació de la qualitat de les platges.”
L’experiència de la Dra. Figueras ha servit per assessorar la UE en l’elaboració de la nova directiva europea per a la gestió de la qualitat de les zones de bany (2006/7/CE) i per dirigir-ne l’assaig previ realitzat a Espanya el 2000. També ha col·laborat amb l’Organització Mundial de la Salut en la redacció de les guies per al control de la zones de bany i en el Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides. “Vam assessorar països de la conca mediterrània com el Marroc, Algèria, Tunísia, Albània o Turquia, que disposen de pocs mitjans, per tal que poguessin implantar sistemes simples i econòmics de control sanitari de les seves aigües de bany.”
Contant en l’experiència d’Isabel Inza, també realitzen controls de Legionella en les torres de refrigeració de les indústries del polígon industrial de Tarragona. “l’impacte social que té la Legionella em va motivar a organitzar i dirigir el Curs per al Control i la Prevenció de la legionel·losi, que és obligatori per als tècnics d’instal·lació que poden propagar aquesta infecció. La Universitat Rovira i Virgili disposava dels especialistes necessaris i, de fet, ja n’hem fet 15 edicions.”
La Unitat ha format fins al moment 23 doctors, “cinc dels quals han obtingut el premi extraordinari de doctorat.”
També ha publicat més de 300 articles científics, la majoria internacionals, i 30 llibres o capítols de llibre. El 2006 gestiona un total de set projectes subvencionats per diferents organismes, incloent la indústria farmacèutica, i dos projectes europeus per un import de més de tres milions d’euros. D’altra banda, la doctora Figueras, com els altres membres de la Unitat, porta a terme una intensa tasca docent: “Impartim docència a uns 800 alumnes per any als ensenyaments de Medicina, Fisioteràpia, Bioquímica, Biotecnologia, Nutrició Humana i Dietètica, Enologia i Enginyeria Tècnica Agrícola: Indústries Agràries i Alimentàries.”
