Dr. Marçal Pastor Anglada
Dr. Marçal Pastor Anglada
PC, 18è VOLUM. Recerca Científica

MARÇAL PASTOR ANGLADA

VICERECTOR DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA – GRUP DE REGULACIÓ DE SISTEMES DE TRANSPORT – FACULTAT DE BIOLOGIA

Text del 2006

“La recerca bàsica hauria de ser l’eix vertebral de tota la investigació”

.

El nou context sorgit de la globalització i de la possibilitat de comunicar-se més enllà de les fronteres nacionals porta intrínsec un posicionament de les universitats en l’aposta per la investigació i la innovació. En aquest sentit, una de les accions necessàries és la creació i difusió de coneixement per articular xarxes interdisciplinàries de docència i recerca que interaccionin cada vegada més amb la societat i que contribueixin al desenvolupament científic i social. Amb aquesta perspectiva es treballa a moltes universitats, com la Universitat de Barcelona, que ha adoptat una política de potenciació de la investigació a través dels seus tres vicerectorats de recerca. Marçal Pastor Anglada és un d’aquests vicerectors i catedràtic de bioquímica i biologia molecular d’aquesta universitat catalana. La seva dilatada trajectòria en el seu camp és un estímul i una garantia per desenvolupar la tasca que té encomanada.

Marçal Pastor va estudiar biologia a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar el 1985 especialitzant-se en bioquímica i biologia molecular. El pes que ha adquirit la biologia en els darrers anys dins de la nostra societat és un fet de gran rellevància. “El segle xxi és el segle de la biologia, una realitat constatable que no deixa d’adquirir més importància dia a dia a través de les seves múltiples aplicacions.”

La tesi doctoral, que va realitzar parcialment a l’Institut National de la Santé et la Recherche Médicale de París, va ser un pas vital dins de la seva trajectòria, amb un treball intens de 1984 a 1986 que va culminar el 1989 amb una nova sortida a l’estranger, al departament de biologia cel·lular de la Universitat de Califòrnia. De retorn a Barcelona, es va incorporar a la facultat de biologia com a docent i investigador. “La meva incorporació va coincidir amb la gran obertura de les universitats espanyoles a l’àmbit de la recerca. Aquell canvi de rumb en les polítiques nacionals reconeixia la necessitat de fer una aposta ferma per aquest àmbit. La necessitat de sortir fora del país per adquirir nous coneixements s’ha anat reduint. Actualment, la capacitat de formar professionals en la investigació a casa nostra és palesa: fa pocs anys tots els programes de formació postdoctoral apuntaven cap a l’estranger; avui, en canvi, ja no és així, perquè el potencial creat és elevat.”

El flux de coneixement i de gent entre països en els darrers anys s’ha incrementat per facilitats òbvies. “Avui dia, el coneixement es transmet de forma molt diversa i no cal viatjar tant. El coneixement flueix en forma de xarxa i sense necessitat de mobilitat física, la qual cosa és un canvi substancial en relació amb l’etapa anterior en la qual esperàvem l’arribada de científics estrangers com a única via de transmissió de coneixement. La investigació ha de fructificar com un element de xarxa on és important que la informació flueixi al més ràpidament possible. Els nodes d’aquesta xarxa poden ser des d’investigadors individuals fins a grups de recerca o institucions senceres.”

Un dels reptes de present i de futur del doctor Pastor és la tasca que desenvolupa com a vicerector de recerca, ja que l’equip del doctor Màrius Rubiralta, rector de la Universitat de Barcelona, té justament com un dels objectius prioritaris potenciar-la. “Un dels punts que em van engrescar a formar part de l’equip del doctor Rubiralta va ser que l’integréssim tres vicerectors que fóssim investigadors en actiu competitius en els nostres fronts. Per ocupar càrrecs com aquest cal tenir l’experiència fresca de la recerca perquè és la millor manera de saber com gestionar-la. La meva perspectiva és més d’investigador que de polític, i no perdo de vista aquest punt de referència.”

La seva trajectòria investigadora ha estat lineal. “Vaig fer la tesi sobre transportadors de membrana cel·lular, una línia que vaig iniciar a l’Estat espanyol, amb una primera publicació en aquest àmbit del 1992. En aquell moment era una àrea fonamentalment de recerca bàsica. L’actual línia de treball del laboratori és la regulació de sistemes de transport, RST, que estudia sistemes de transport d’unes molècules que també són precursores de fàrmacs. S’estudien fàrmacs que s’utilitzen en teràpies antineoplàsiques i antivirals. L’equip intenta millorar la resposta terapèutica modulant l’efectivitat del transportador i predir la resposta terapèutica. Defenso aferrissadament la recerca bàsica perquè en qualsevol moment inesperat una línia bàsica pot fer el tomb i fer una aportació per passar a l’aplicada.”

La recerca bàsica és fonamental. Hi ha molts arguments que ho avalen. “És la base de coneixements posteriors. Hauria de ser com una activitat central, l’eix vertebral de tota la investigació on s’anessin establint els mecanismes, alguns clarament d’acció política de govern, per tal que pugui ser com més integrada millor. Posteriorment en sortiran les derivacions que poden tenir aplicació. Em sembla que a Barcelona i la seva àrea metropolitana hi ha un gran potencial en l’àmbit biomèdic que pot convertir-se en llavor per a indústries altament especialitzades en l’àmbit tecnològic que han de ser una projecció de l’activitat de recerca en diferents camps. La Universitat de Barcelona fa temps que se’n va adonar, i fruit d’aquesta realitat va sorgir el projecte pioner del Parc Científic de Barcelona.”

Les universitats han afavorit la transferència de coneixement. “Ara bé, com es mesura la transferència i com s’incentiva és quelcom que encara no està resolt a la Universitat. Tenim clar que hem de fer-nos ressò del que hem estat capaços de fer, però cal establir polítiques que incentivin la transferència i estructures internes que proporcionin a l’investigador la via per fer-la. La Universitat de Barcelona ha tirat endavant l’Agència de la Valoració i Comercialització de Resultats de la Recerca i la Innovació amb la finalitat de donar unes pautes a l’investigador perquè, a partir del moment que sospiti que quelcom és comercialitzable, disposi d’un procediment àgil d’actuació. La Universitat també pot detectar elements de coneixement a través d’una política proactiva d’identificació.”

Una altra qüestió que aborda el doctor Pastor des del vicerectorat és com es pot modular la transferència de la informació per tal de no aixecar falses esperances. “La qualitat de la difusió científica és essencial, i crec que hi ha hagut una millora a Catalunya. El gran problema és que a vegades sobta quin tipus d’informació apareix als mitjans de comunicació, no dóna la sensació que hi arribi de forma regulada. Caldria una massa crítica que pogués fer arribar als mitjans de comunicació allò que realment és un avenç tangible. Seria bo trobar espais que permetessin que la gent adquirís cultura de recerca. A la Universitat de Barcelona hem creat una comissió per a la difusió i la comunicació científica que estableix mecanismes per fer arribar de forma intel·ligible, amena i àgil la investigació que es fa a la Universitat i el seu entorn.”