Dr. Joaquim Gea Guiral
Dr. Joaquim Gea Guiral
PC, 18è VOLUM. Recerca Científica

DR. JOAQUIM GEA GUIRAL

UNITAT DE RECERCA EN MÚSCUL I APARELL RESPIRATORI (IMIM) – SERVEI DE PNEUMOLOGIA DE L’HOSPITAL DEL MAR – UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Text del 2006

Cal una major connexió entre la recerca clínica i la recerca bàsica.

Assistim a un canvi constant en el món de la ciència. Avui, la medicina, la farmàcia i moltes altres ciències es veuen afavorides per noves eines i mitjans que fan avançar disciplines i àmbits de recerca, com el de la biologia molecular. El doctor Joaquim Gea Guiral, de la Unitat d’Investigació en Aparell Respiratori i múscul de l’IMIM de Barcelona i metge clínic a l’Hospital del Mar, ha dedicat la seva vida a la recerca. Sap que el camí és lent i dificultós, però els petits passos representen sovint descobertes importants que beneficien el conjunt dels investigadors i, en definitiva, la societat.

La seva passió per la ciència mèdica i la investigació va néixer a l’entorn familiar. “A casa es valorava en gran manera el món mèdic. El pare és enginyer tècnic però sempre va demostrar gran respecte i admiració pels metges. Sempre he pensat que la seva veritable vocació era la mèdica. Ens va inculcar que la medicina era una tasca socialment rellevant. De fet, un germà seu era metge rural. Tant jo com els meus dos germans, Lluís i Julio, vam sentir-nos atrets per la medicina i vam decidir cursar la carrera; ells són estomatòlegs i jo vaig triar l’especialitat de les malalties de l’aparell respiratori.”

Va cursar la carrera a la Universitat de Barcelona en un moment en què “la universitat era un espai de debat i desenvolupament personal. Els últims anys del franquisme s’hi van viure intensament.” Un cop llicenciat va especialitzar-se en pneumologia a l’Hospital Clínic de Barcelona.

Des d’aleshores ha desenvolupat l’especialització en el seu triple vessant, com ens explica: “Durant la formació em van traslladar una frase que no podré oblidar. Els metges s’han de sostenir professionalment com un tamboret, en tres potes: aquestes tres potes simbolitzen l’assistència correcta als malalts i seguir el jurament d’Hipòcrates; dedicar un temps a l’ensenyament; la tercera, intentar investigar per què els malalts pateixen i intentar respondre les preguntes sense resposta.”

Amb aquests principis el doctor Gea ha portat endavant una trajectòria mèdica, docent i d’investigació rellevant que va iniciar-se lluny del nostre país. “En aquells anys va sorgir un projecte d’investigació conjunt entre la Universitat de Barcelona i la Universitat de San Diego a Califòrnia –Estats Units–, en el qual vaig poder participar al mateix temps que realitzava el doctorat. Va ser un projecte interessant que va generar molts avenços. Posteriorment vaig anar a formar-me a Montreal –Canadà–, on vaig adquirir una important experiència professional i vital. Va ser un moment d’obertura mental, tant científica com personal.”

Si bé els estudis d’aquells anys s’enfocaven cap a la fisiopatologia, s’estava donant ja un canvi cap a l’estudi molecular: “El 1994 vaig reorientar la meva recerca del sistema respiratori cap a la perspectiva molecular, un canvi que també va representar un salt molt important en el conjunt de la ciència mèdica en general. Cap de les dues visions, la fisiopatològica i la molecular, és absoluta sinó que cadascuna és complementària. El perill actual és que els avenços en biologia molecular siguin tan forts que a molts professionals els costi seguir-los. Hi ha, a més, un debat internacional sobre el fet que molts avenços en biologia cel·lular i en genètica no s’estan traspassant a la clínica. En aquest sentit, considero important que hi hagi professionals transversals que facin possible la interacció entre recerca més bàsica i clínica. És fonamental la investigació de transferència, la que identifica el problema a la capçalera del malalt, és capaç de plantejar una pregunta concreta i a partir de la resposta de la biologia intenta aplicar-la a la clínica. Aquest seria un dels desideràtums de la recerca biomèdica actual. És difícil, cal una inversió important i un canvi de mentalitat. La recerca ha de ser útil, ha de tenir un component ètic. Un altre gran forat en la recerca a Espanya és la falta de connexió entre el món acadèmic i el món industrial-comercial.”

Orgullós i compromès amb la tasca de metge clínic i d’atenció al pacient, reconeix que en el seu dia a dia cada vegada són més nombroses les tasques de gestió. també n’és una part essencial la recerca, centrada en la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) derivada del tabaquisme. “Treballem sobre la bronquitis i l’emfisema pulmonar i estudiem l’afectació que tenen els malalts i de quina manera es pot millorar. L’emfisema i la bronquitis són de les patologies més prevalents a la societat actual. Es calcula que la MPOC serà el 2020 una de les tres primeres causes de mort als països desenvolupats. Els mecanismes d’aquesta malaltia són bàsicament la inflamació i l’estrès oxidatiu, que serien comuns a altres patologies, cosa que indica que podrien trobar-se dianes terapèutiques semblants. Les teràpies es plantegen en un món de farmacologia tradicional, però també d’una de nova, com la de targets cel·lulars i moleculars molt concrets, i fins i tot de vies de tractament diferents, com la dieta o mantenir l’activitat física. Hem detectat la importància que tenen els músculs en els malalts que pateixen aquestes malalties i estudiem per què fallen i quines substàncies podem aplicar per fer que tornin a funcionar, per exemple antioxidants i antiinflamatoris. Recentment hem descrit que el fum de llenya i el carbó també provoquen aquesta malaltia, sobretot en dones. Abans es pensava que només passava al Tercer món, però també s’observa a casa nostra. Si aconseguíssim controlar la contaminació ambiental, la laboral i el tabaquisme, possiblement podríem reduir notablement les malalties respiratòries. Malauradament, no sabem transmetre a la societat que això és un problema molt seriós i que cal identificar-lo abans que sigui irreversible o estigui massa avançat.”

El doctor Gea Guiral es considera deixeble de diferents professors, com els doctors Agustí-Vidal i Rodríguez Roisin, però també cal tenir en compte que en la seva dilatada trajectòria professional ell mateix ha creat escola, en investigadors que s’han format en els seus equips. En aquesta faceta formativa, el doctor Gea és professor titular de fisiopatologia humana a la facultat de biologia de la Universitat Pompeu Fabra. Abans havia donat classes a la UAB. Un dels seus objectius és poder arribar a formar conjuntament metges i biòlegs en les mateixes aules. Ha publicat diversos llibres i ha participat en d’altres, a més d’escriure aproximadament un centenar d’articles en publicacions científiques. Indica que “una de les grans responsabilitats en qualsevol grup de recerca és preparar el relleu i fer que les persones que van destacant puguin desenvolupar-se. També és bàsic el paper de la gent jove que comença la pràctica mèdica i la recerca biomèdica, i l’estímul i la confiança que hem de saber transmetre’ls. Sovint els avenços i tirar endavant projectes requereixen una dosi molt important de tenacitat i sacrifici, i a vegades tinc dubtes de si sabem transmetre-ho a les noves generacions. Ells pensen que les coses són fàcils d’obtenir… i en recerca, com en tot, cal un gran treball.”