Text del 2006
“El sincrotró és una eina d’anàlisi de la matèria per a gairebé tots els camps de la ciència”
Els investigadors catalans són conscients de la necessitat que es creïn infraestructures i espais amb dotació tecnològica per poder realitzar adequadament projectes de recerca. Aconseguir recursos econòmics per desenvolupar-los no és fàcil, i qualsevol nova proposta exigeix un gran esforç de gestió per assolir els fons que l’han de posar en funcionament. Un dels reptes més ambiciosos dels darrers anys ha estat el projecte ALBA, una font de llum de sincrotró, un centre ideal per a usos científics que oferirà serveis de suport a investigadors i a empreses. El màxim impulsor d’aquesta iniciativa ha estat el doctor Ramon Pascual, catedràtic de física teòrica a la Universitat Autònoma de Barcelona que ha sabut portar endavant amb enginy i fermesa un projecte que beneficiarà el conjunt de la societat catalana i espanyola, el primer d’aquest tipus a tot Europa sud-occidental. El sincrotró constituirà un focus d’atracció d’experts i grups acadèmics o industrials internacionals que vindran aquí a desenvolupar la seva recerca.
Ramon Pascual va estudiar ciències físiques a la Universitat de Barcelona, i tot seguit va traslladar-se a Madrid per incorporar-se a la Junta d’Energia Nuclear. Després de doctorar-se a la Universitat de València, va accedir al Centre Internacional de Física teòrica de Trieste, més endavant va ocupar els càrrecs de professor agregat a la Universidad Complutense de Madrid i de catedràtic a Zaragoza i a la Universidad Autónoma de Madrid. Finalment, el 1971 retornà a Barcelona com a catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual uns anys després seria vicerector al costat del doctor Laporte. Aquesta extraordinària trajectòria docent l’ha combinada amb la dedicació a la recerca, amb estades al CERN (Centre Europeu de Recerca Nuclear), a la facultat de ciències de la Universitat de París i al Laboratori Rutherford d’Oxford. “Vaig formar part d’una generació que es va incorporar massa aviat al món de la docència. A altres països, els doctorats recents desenvolupaven la seva creativitat dins del món de la recerca. Vaig ser un dels catedràtics més joves de l’Estat espanyol, als 38 anys ja era Director General d’Ensenyament Universitari de la Generalitat de Catalunya i l’any 1986 vaig ser escollit rector de la Universitat Autònoma.” Ramon Pascual ha estat un dels inspiradors de l’Institut de Física d’Altes Energies i ha estat vinculat al món de la sanitat, a més de presidir la Fundació Parc Taulí de l’Hospital de Sabadell.
Les inversions en matèria de recerca eren pràcticament inexistents fins els anys 80: “Fins aleshores la investigació era una feina voluntariosa. Amb el primer govern socialista hi va haver un primer plantejament d’inversió en recerca. Els darrers anys, els polítics comencen a parlar-ne amb més serietat i decisió. També ho fan els patrons, els sindicats i el ministre d’economia… Estem creixent substancialment en investigació i això és el que ens ha permès apostar i iniciar el projecte del sincrotró. La participació espanyola en el camp de la recerca és tardana, però avui tenim per davant camp per córrer si es consolida un percentatge del PIB dedicat a I+D que, si bé sembla difícil que arribi al 3% que desitja Europa, almenys sigui del 2%. A Europa es percep una actitud pessimista en relació amb aquest aspecte per la congelació dels pressupostos.”
El doctor Ramon Pascual, catedràtic del Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona, és físic teòric de partícules elementals, un àmbit d’estudi al qual s’ha dedicat bona part de la seva vida. “La física d’altes energies és una ciència que estudia l’estructura de les partícules elementals, i ho fa amb grans acceleradors de partícules. A principis dels 80, juntament amb altres persones vàrem decidir impulsar a Catalunya un grup de física experimental d’altes energies al voltant del doctor Enrique Fernández. El que mancava encara eren grups que entenguessin d’acceleradors de partícules. Als anys 90 vam aconseguir un compromís de la Generalitat de Catalunya per a la creació d’algun tipus d’accelerador. No ens va semblar interessant que fos per estudiar les partícules més petites de la matèria, sinó que fos una font de llum de sincrotró que va des dels infrarojos fins als raigs X. La implementació d’un aparell capaç d’emetre llum de sincrotró és tecnològicament complexa i molt costosa econòmicament. Han calgut molts anys de treball i de lluita perquè el 2002 s’aconseguís una decisió ferma dels governs central i autonòmic d’iniciar el projecte. A altres països europeus, aquest procés no ha estat gaire més ràpid. L’ALBA està previst que entri en funcionament a finals del 2009.” ALBA és el nom que rep la font de llum de sincrotró que s’està construint a Cerdanyola del Vallès a través del Consorci CELLS (Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró), cofinançat pels governs espanyol i català.
“Un sincrotró és un accelerador d’electrons. Els electrons es mantenen dins d’un anell circular –el de l’ALBA serà d’uns 268 metres de perímetre- mitjançant un camp magnètic i produeixen radiació en forma de raigs X. Aquesta és la radiació que s’utilitza en moltes investigacions.” Altres sincrotrons més grans s’utilitzen per a la investigació en física de partícules. Són moltes les esperances que genera aquesta aplicació que podria permetre descobrir els detalls de l’estructura de l’Univers. “Però per poder observar la matèria a molt petita escala, calen molts recursos. Els grans sincrotrons són inabastables fins i tot per a països rics. La majoria dels sincrotrons actuals es construeixen amb la finalitat d’utilitzar-ne la llum. El que era una molesta pèrdua d’energia que s’intentava minimitzar, s’ha convertit en una eina d’anàlisi de la matèria amb aplicacions en gairebé tots els camps de la ciència, amb impacte important en biologia molecular, teràpia mèdica, ciències ambientals, ciències dels materials, etc. Un laboratori que estudiï quelcom i no disposi de llum de sincrotró treballarà en inferioritat de condicions respecte d’un altre que el tingui.”
El sincrotró només genera llum i radiació; no s’ha de confondre amb una central nuclear. “El procés d’acceleració dels electrons té lloc dins d’un contenidor de formigó totalment controlat i sota elevades mesures de seguretat. És una estructura segura que no produeix material radioactiu, únicament radiació.”
A Europa hi ha més de deu fonts de llum de sincrotró, però menys de la meitat són de tercera generació i la catalana serà l’única que estarà situada al sud de la línia París-Trieste. Donarà servei a investigadors, al conjunt de la comunitat científica i a empreses d’alta tecnologia. El laboratori tindrà inicialment set línies experimentals i comptarà amb un equip de 138 persones. “Estic molt satisfet que aquest projecte s’hagi acabat realitzant, però no ha de ser l’únic. Una cosa que diferencia la tecnologia espanyola de l’europea és que a Europa hi ha molts projectes actius i nosaltres en tenim pocs. És fonamental que el nostre país es doti de grans instal·lacions científiques.”
