Text del 2006 pel Sr Font.
No entenc per què hi ha la tendència a amagar el títol de farmàcia, quan és una carrera tan àmplia i tan maca.
El Sr. Lluís Foraster Roselló és fill de Ramon i de Maria Teresa, dos lluitadors als quals els va tocar viure la Guerra Civil espanyola i després treballar força per tirar endavant una família nombrosa. “Som cinc germans, tres dels quals ens dediquem al món de la sanitat.”
Va començar a treballar als disset anys, primer en una gestoria i després fent classes en un col·legi. Però aviat es va adonar que aquesta tasca no l’omplia prou. Les seves preferències s’encaminaven cap al món de les ciències i, d’acord amb aquesta inclinació, va decidir fer farmàcia. “L’any 1973, mentre estudiava la carrera, vaig començar a treballar al Laboratori Vita, a la fàbrica. En aquesta empresa vaig tenir la sort de trobar el farmacèutic Sr. Ramon Bertran, que va ser un cap de fàbrica ideal. Haig d’agrair-li el fet que em va rebre molt cordialment i em va motivar perquè fes la meva feina amb un gran sentit de la responsabilitat, de la llibertat i de la confiança.”
El Sr. Foraster va obrir la seva primera farmàcia l’any 1979. “Era una farmàcia petita, situada en un barri obrer de Barcelona, i em va servir molt per agafar experiència.”
De seguida va ser conscient de la necessitat de fer formació continuada per tal de completar els coneixements adquirits a la universitat i a l’àmbit laboral. “L’any 1980 vaig començar el curs de dermatologia i dermocosmètica farmacèutica.”
El Dr. Joaquim Bonald el va empènyer a continuar fent formació continuada. “Mentre era a la primera farmàcia, hi va haver un moment en què em vaig sentir desmoralitzat. En aquells moments, el Dr. Joaquim Bolnald, que havia estat professor meu a la universitat, em va animar i em va assenyalar el camí que havia de seguir. Em va dir que no deixés mai els cursos i que tingués molta cura de la farmacologia, que és la base del nostre quefer de cada dia.”
L’any 1986, va adquirir l’oficina de farmàcia que dirigeix actualment, un establiment amb moltes més possibilitats que l’anterior. És prou conscient que una de les principals claus de l’èxit de qualsevol empresa rau en la formació, qualitats i motivació dels seus empleats. “La primera cosa que he exigit sempre als meus col·laboradors, si no són llicenciats o auxiliars, és que han de fer els estudis d’auxiliar, a càrrec de l’empresa i procurar que facin cursos de formació continuada. Aquesta és una manera d’implicar-los en la farmàcia. També és important que se’ls valori econòmicament. Una persona que se sent reconeguda treballa millor. Després, els dono àrees de responsabilitat perquè hi desenvolupin una tasca determinada i se sentin reconeguts a la feina.”
Si el tracte envers els empleats és una baula fonamental en una farmàcia, la relació amb els clients no ho és menys. “Primer de tot, el tracte ha de ser correcte, però, a més, pots afegir-hi un somriure, un detall, o el punt d’empatia necessari perquè la persona que et fa una consulta s’hi trobi a gust. És molt gratificant sentir l’opinió de molta gent quan diu que ve a aquesta farmàcia perquè, pel que fa al tracte i consell que reben, ‘no hi ha color’.”
La seva inquietud personal l’ha motivat a fer nombrosos cursos: medicines alternatives, fisioteràpia, ortopèdia, homeopatia, fitoteràpia, formulació magistral, hipertensió, etc., i ha fet possible, també, que pugui oferir al públic un ampli ventall de serveis. “Amb els cursos et fas una idea global de tot el que hi ha dins del nostre àmbit. Et permeten orientar els clients sobre diversos temes, però també dir-los tranquil·lament fins a quin punt els pots ajudar. De vegades, la gent només vol saber si alguna cosa que li ha dit, per exemple, el metge naturista, va per bon camí. Si no saps què és la medicina naturista i en què es basa, no pots donar cap consell.”
Explica que, en general, la seva relació amb els metges ha estat bona i que els facultatius sempre li han reconegut la seva tasca i han acceptat les advertències o indicacions que ha fet sobre algun possible problema. Exposa un exemple prou significatiu de la importància que té la bona relació entre metge i farmacèutic. “Quan treballava a la primera farmàcia, un metge em va demanar consell, ja que estava molt preocupat per a un pacient que tenia les febres de Malta, i no responia al tractament, i, segons el seu criteri, en breu es produiria un fatal desenllaç . Li vaig dir que, atès que el pronòstic del malalt era irreversible, li augmentés la dosi fins als límits de tolerància que tenia el medicament en el cos humà, perquè això funcionava. El metge em va fer cas i aquell pacient, que estava a les últimes, se’n va sortir i va viure bastants anys més. Aquest cas va ser tan insòlit que, fins i tot, el van exposar en un congrés.”
Sovint, és difícil trobar la frontera entre la carrera de farmàcia i la de medicina. “Els coneixements dels metges i els dels farmacèutics moltes vegades se superposen, perquè són carreres multidisciplinàries, en les quals s’aprenen moltes coses sobre la salut i els medicaments. Els metges saben més d’unes matèries, nosaltres en sabem més d’unes altres, però, en molts punts, arribem als mateixos coneixements.”
Qualifica de manera positiva la publicitat que es fa a la televisió de certs medicaments en la qual s’aconsella la gent que consulti amb el seu farmacèutic. “Això és el resultat d’un acord entre el Consell de Col·legis de Farmacèutics d’Espanya, els laboratoris i Sanitat, en el qual es va pactar que els fàrmacs que no fossin ètics, és a dir, aquells que no necessiten recepta, els podia recomanar el farmacèutic, el qual té prou coneixements per poder aconsellar adequadament. Ho trobo bé, està en la línia d’entendre que el farmacèutic pot atendre i solucionar petits trastorns.”
Es lamenta del fet que sovint s’amaga el títol de farmacèutic com si fos un estigma que restés prestigi al currículum de grans professionals i investigadors. “Em dol que eminents científics espanyols, reconeguts a tot arreu, quan se’ls pregunta quina carrera tenen, com que són doctors, diuen is es deixen dir “ biòleg molecular, farmacòleg, bioquímic, etc.”, però no diuen mai que són llicenciats en farmàcia. No entenc per què hi ha la tendència a amagar el títol de farmàcia, quan és una carrera tan àmplia i tan maca.”
El Sr. Foraster és un enamorat de la seva professió. Per això, quan la seva filla petita va tenir dubtes a l’hora d’escollir la carrera, li va dir que fes el que volgués, però que de ben segur que la farmàcia li agradaria. Així va ser i està tan entusiasmada que vol fer el doctorat. “La meva filla petita, Maria, fa tercer de farmàcia. De moment, està encantada , li apassiona la versalitat d’aquests estudis.”
A més de per la seva la filla col·lega, sent passió per la resta de la família. “La meva filla gran, Sara, és advocada i la mitjana, Laia, enginyera agrònoma. La meva esposa, Maria, és una persona molt intel·ligent, amb una capacitat de treball i d’assimilació poc corrents, sigui el que sigui, tot ho fa bé. A més, li he d’agrair que sempre ha estat treballant al meu costat i m’ha donat suport, en tot el que he fet.”
