Text del 2004
La medicina nuclear és la única tècnica amb suficient sensibilitat per detectar alteracions abans que es produeixin canvis estructurals en el cos.
La medicina nuclear és una tècnica diagnòstica molt especialitzada que proporciona no sols imatges morfològiques sinó també informació bioquímica i funcional dels òrgans i processos específics que de moment no es poden obtenir amb cap altra tècnica. Per aquest fet, els avantatges d’aquesta tècnica tenen un interès molt especial en el camp de la medicina. Una modalitat de la medicina nuclear és la imatge molecular que s’obté a partir del senyal que envien les molècules des de l’interior de l’organisme. El procediment més utilitzat per aconseguir les imatges és injectar a la persona uns traçadors radioactius (radiofàrmacs) que són visualitzats mentre es distribueixen pel cos a través d’una càmara especial. La capacitat única de la medicina nuclear de permetre diagnosis no invasives, ha fet que en els darrers anys se n’hagin creat departaments en la majoria d’hospitals grans i mitjans.
El doctor Ignasi Carrió Gasset és el director del servei de medicina nuclear de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. És especialista d’una de les àrees més modernes de la medicina actual que ha portat importants millores al camp del diagnòstic i que, al seu torn, ha implicat l’aplicació de tractaments més precisos. “És una exploració senzilla que permet examinar tot el cos. El senyal que envia la substància administrada es pot veure en una imatge i això ens permet estudiar la funció, el metabolisme i l’efecte de diferents fàrmacs sobre els òrgans i sistemes de l’organisme. Això fa que hi hagi una gran varietat de procediments diagnòstics i que totes les malalties es puguin beneficiar en algun moment d’aquest sistema. La medicina nuclear és la única tècnica amb suficient sensibilitat per detectar les alteracions que tenen lloc abans que es produeixin canvis estructurals en el cos. Estem encara als començaments de la imatge molecular. Sorgiran altres modalitats que permetran detectar i demostrar mitjançant imatges alteracions patològiques per tractar-les abans que aparegui el sìmptoma. La disciplina ha d’evolucionar encara molt i el repte d’aquest país és facilitar l’accés de la població a aquestes tècniques.”
Una exploració molt coneguda és la PET o Tomografia per emissió de positons que està especialment dirigida a malalts oncològics i té un alt rendiment diagnòstic. “En la PET s’administra un anàlog de glucosa marcada amb un element radioactiu. Les cèl·lules tumorals tenen el seu metabolisme de glucosa molt augmentat i el capten amb rapidesa. Amb un equip d’imatge extern podem veure amb precisió on estan situades les cèl·lules cancerígenes i la seva extensió per planificar un tractament adequat.”
Malgrat parlar de dosis de radiació, els malalts reben quantitats molt petites de material radioactiu. “Els radiofàrmacs són dissenyats perquè s’acumulin en una àrea o òrgan d’interès i tinguin característiques de radiació i desintegració que permetin una fàcil detecció i quantificació. Encara que impliquin la utilització de radioactivitat, l’exposició del pacient a la radiació és molt baixa, fins i tot inferior a la d’un procediment de raigs X.”
Sempre hi ha condicionants a l’hora d’escollir el futur professional i en el cas del doctor Carrió van ser emocionals però també intel·lectuals. “Perdre la mare de petit em va generar un interès cap a la medicina. Volia resoldre els problemes de salut de la gent. La maduresa amb va despertar un interès per la biologia i les ciències de la vida. En un primer moment vaig especialitzar-me en oncologia i posteriorment vaig derivar cap al diagnòstic que era una camp que avançava més que el tractament.”
La formació en medicina nuclear la va realitzar a l’Hospital General de Massachussets de Boston (EUA). “Allà vaig obtenir una perspectiva més global de la medicina i de l’especialitat a més d’accedir a fonts de coneixement que aquí no hi havia. Disfruto amb una feina que em permet innovar i aplicar nous coneixements científics per salvar vides humanes. L’estada a Boston em va donar la possibilitat d’establir contactes i relacions internacionals, un aspecte molt important en qualsevol disciplina. De retorn a Barcelona vaig entrar de metge adjunt a l’Hospital de Sant Pau i després vaig iniciar i dirigir el projecte de donar forma a l’actual servei de medicina nuclear.” El camp de les relacions institucionals l’ha portat a ser l’actual president de la Societat europea de medicina nuclear. Paral·lelament, és editor en cap de la revista europea de medicina nuclear, de les primeres del món en factor d’impacte.
Una de les tasques més importants del servei de medicina nuclear és informar a les diferents especialitats mèdiques sobre les seves funcions i característiques. “Per això és important que el servei compti amb la col·laboració de professionals superespecialitzats en les especialitats de referència. Oferim el potencial de la medicina nuclear i ajudem a que s’entengui el servei i que es faci servir de manera adient. Per integrar més el diagnòstic també fa falta integrar les especialitats. L’emissió d’informes de diagnòstic de forma aïllada de la història del malalt pot no donar els resultats més òptims.”
La seva activitat investigadora s’ha centrat especialment en l’àrea cardiovascular. “A EUA vaig obtenir una especialitat que no existeix a l’Estat espanyol en cardiologia nuclear. He realitzat estudis en el camp de la perfusió miocàrdica, una prova de gran impacte en el món sanitari que ha obert moltes perspectives en l’estudi del cor.” És també director de recerca de CETIR (empresa dedicada a la investigació i recerca tecnològica en el camp de la medicina) i catedràtic de radiologia en medicina nuclear a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva és, sens dubte, una trajectòria brillant que està donant els seus fruits aportant coneixement i experiència al món de la medicina.
