Text del 2004
Les varices no són un problema únicament estètic.
.
Miquel Cardona va decidir canviar l’agulla de sastre per la de cirurgià i no seguir amb l’ofici de la família. Per això es va matricular a la Facultat de Medicina i ben aviat va començar a fer pràctiques de cirurgia general: “A partir de segon curs ja vaig començar a col·laborar i, sobretot, a aprendre amb un cirurgià. Recordo com amb un amic vam anar-nos-en a la càtedra del doctor Piulachs i vam demanar si podíem assistir a una operació. En aquell moment estava operant el doctor Sunyol i ens va començar a explicar pas per pas tot el que feia. Després vaig començar també a fer pràctiques a urgències i de mica en mica vaig anar coneixent més a fons la professió.”
El doctor Cardona va agafar un any de transició en el MIR, que encara no era obligatori, i va optar per entrar en un servei de cirurgia vascular reconegut i així obtenir també l’especialitat: “Vaig entrar a l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona, actualment Hospital Dos de Maig, i també d’ajudant d’un cirurgià vascular, així que portava un munt d’hores de pràctiques quan vaig començar a treballar de debò.”
A l’Hospital Dos de Maig el doctor Miquel Cardona hi va veure un altre tipus de cirurgia vascular i també va fer dues estades a Lió i a USA a la Mayo Clinic per veure com treballaven a l’estranger: “La veritat és que vaig tornar enlluernat, però no per les mans dels cirurgians, que n’he vist de molt millors aquí, sinó per la tecnologia que tenien a l’abast i que nosaltres ni tan sols la somniàvem.”
D’aquesta etapa de formació, el doctor Cardona en recorda molts noms, i en destaca alguns: “Hi ha molta gent que ha estat important en la meva carrera, però recordo especialment el doctor Julio Sentís, del Clínic, i el doctor José M. Moreno, de la Vall d’Hebron, dues persones que m’han ensenyat molt sobre la cirurgia i sobre la forma de tractar els pacients.”
Els especialistes en angiologia i cirurgia vascular com el doctor Cardona treballen els camps de la cirurgia arterial, l’arteriopatia, totes les malalties que tapen les artèries, sobretot les de les cames i també tot el territori carotidi, la patologia aneurismàtica i tot el que té a veure amb les varices: “Hi ha determinats factors de risc, com poden ser el tabaquisme, l’obesitat, la mala regulació de lípids en forma de colesterol o triglicèrids, la diabetis, la hipertensió o l’estrès, que poden fer que determinades persones tinguin més possibilitats de desenvolupar una arteriosclerosi, de la qual no sabem segur l’origen, però sí que aquests factors de risc ajuden a empitjorar-la.”
Pel que fa a les venes, el que passa ja és tot una altra cosa: “La vena, sobretot la perifèrica, la varicosa, té tendència a dilatar-se, a perdre la seva funció. Dins de les venes hi ha unes vàlvules que serveixen per impedir que quan ens posem drets la sang torni enrere. Si aquestes vàlvules s’obren hi ha una insuficiència valvular, la sang que puja torna a caure enrera i això provoca un augment de la pressió i una dilatació en els territoris més distals.”
I això precisament és el que s’anomenen varices: “Sembla que aquest és un mal que pateix l’ésser humà per haver-se posat dret, no el patiríem si continuéssim anant de quatre grapes com fan molts animals. Hi ha determinats factors que també poden ajudar al fet que una persona pateixi més o menys de varices, com pot ser l’obesitat o les gestacions en la dona, antecedents familiars i el sedentarisme.”
La tecnologia ha fet que els especialistes com el doctor Cardona puguin tenir un tercer ull, un aparell anomenat ecodòppler, que els ajuda en les exploracions: “La veritat és que ens ha ajudat molt en la nostra feina. Ara ens és molt més senzill arribar a un diagnòstic perquè podem veure què passa en aquelles cames, i fa un temps ho havíem d’intuir amb els símptomes que ens explicava el pacient i les exploracions que fèiem nosaltres, però unes exploracions molt menys segures.”
Es parla sovint que les varices externes no són res més que una molèstia estètica, però el doctor no hi està gens d’acord: “No és un problema únicament estètic, sinó que és un problema que provoca a la llarga mala nutrició de la pell de les cames. Per estar ben alimentats, els teixits necessiten una bona arribada de sang i un bon retorn, i si el retorn està retardat per una insuficiència venosa, provoca una mala nutrició amb canvis de coloració, atròfia de la pell, úlceres a les cames i fins i tot pot fer una flebitis si hi ha una trombosi de les venes.”
El tractament de les varices ha canviat molt en els últims anys i al Dos de Maig i a la Clínica Sagrada Família apliquen les noves tècniques que van aparèixer els anys noranta: “Fins aleshores, aquestes venes que tenen un conducte tortuós i dilatat i que el flux va cap enrere, s’havien d’extirpar, i això encara es continua fent en moltes ocasions i en molts llocs, com als Estats Units, per exemple. Però un flebòleg francès va creure en una cura hemodinàmica CHIVA, que es basa en un marcatge previ, una cartografia venosa que s’ha de fer molt ben feta, amb ecodöppler: s’ha de localitzar el punt on comença el retorn inadequat, després cal fragmentar la columna de pressió i eliminar les venes més col·laterals que no tinguin altra solució.”
A l’Hospital Dos de Maig i a la Clínica Sagrada Família el doctor Cardona van començar a practicar aquesta tècnica l’any 1994 amb l’arribada també de l’ecodòpler, i a partir d’aleshores l’han practicada a gran quantitat de pacients: “La cura CHIVA és una tècnica ambulatòria molt menys agressiva que l’extirpació i que fa que es redueixi considerablement la baixa laboral i el pacient es pugui reincorporar a la seva activitat habitual.”
Quant al futur, el Dr. Cardona preveu “continuar treballant en equip com fins ara i seguir estant al dia de l’evolució de les tècniques que vagin sortint. Pel que fa a l’àmbit privat, continuaré amb la meva consulta privada a la Clínica Sagrada Família.”
