Text del 2004
Avui la imatge arriba fins on accedeixen l’ull i la intel·ligència del radiòleg per captar la patologia i establir un diagnòstic.
La moderna radiologia diagnòstica ha evolucionat de forma destacada al llarg dels darrers vint anys amb la incorporació dels ordinadors, que han permès la digitalització de la imatge radiològica i han donat pas a una nova concepció de visió anatòmica del cos humà. La ressonància magnètica i la tomografia computeritzada permeten l’obtenció d’imatges anatòmiques de gran qualitat. Aquests avenços també han donat lloc a la radiologia intervencionista i a la formació dels serveis d’imatge als departaments de radiologia d’hospitals i clíniques. El doctor Jaume Argilés i Fontanet, especialista en radiologia, ha viscut els canvis profunds que han tingut lloc en aquest àmbit i ha participat de forma activa en la introducció dels nous conceptes dins del camp del radiodiagnòstic.
Avui recorda l’evolució històrica de la radiologia i els seus primers passos dins d’aquest món. “La medicina m’havia atret des de petit i vaig decidir que volia ser metge. Les classes a la facultat de medicina de la Universitat de Barcelona estaven molt massificades i això dificultava uns ensenyaments pràctics adequats. No obstant això, hi va haver professors que van apostar per fer una formació pràctica, com el professor Soriano, qui s’interessava perquè poguéssim veure malalts en unes classes molt interessants. A cinquè curs vaig entrar en contacte amb la cirurgia a través del professor Cabot, especialista en genoll i menisc. Em feia fer radiografies d’aquestes part del cos. Aquí va néixer el meu interès pel diagnòstic per la imatge. En acabar la carrera, vaig entrar de resident al servei del doctor Soriano per fer l’especialització i després vaig entrar a treballar a l’Hospital de Sant Pau, on vaig ser cap del servei de radiologia durant deu anys. En aquest centre hospitalari vaig rebre el suport formatiu del doctor Alfredo Rocha, un professional amb un gran sentit humanístic i una trajectòria de gran rellevància.”
El 1963 va sorgir la possibilitat d’entrar en contacte amb la radiologia diagnòstica de fora de l’Estat espanyol, que va ser una font de coneixement renovat. “Una donació econòmica d’un malalt del doctor Rocha va fer que ens plantegéssim comprar la primera televisió de diagnòstic. Vam anar a Londres i París per estudiar les possibilitats d’aquells aparells que aquí encara eren desconeguts. Vam escollir l’aparell francès i així es va iniciar una nova etapa dins del camp del radiodiagnòstic que no ha deixat d’evolucionar i que ha exigit gran capacitat d’aprenentatge i d’adaptació a les evolucions tècniques. Pel fet de ser un dels primers en especialitzar-me en aquest camp a Catalunya, he tingut l’oportunitat de formar molts tècnics. Utilitzar els avenços radiològis és bàsic per establir un diagnòstic diferencial i emetre judicis precisos.”
El 1960 el doctor Argilés va iniciar una nova etapa professional junt amb un altre company d’especialitat, el doctor Vives. “Vam crear un servei de radiodiagnòstic privat que amb els anys s’ha anat desenvolupant i creixent. Disposem d’un segon espai de treball a la Clínica Delfos, amb la qual col·laborem en tasques de radiodiagnòstic. Estar dins d’aquesta clínica és molt positiu perquè s’hi produeix una interrelació amb el conjunt de professionals mèdics i s’obre la possibilitat de fer consultes i discutir casos de pacients. Treballem amb tècniques i aparells d’última generació que hem anat incorporant i renovant. L’ecografia, el TAC i la ressonància magnètica són els tres grans avenços dels darrers anys. Especialment l’ecografia i la ressonància, que no emeten raigs X, són les tècniques que tenen més futur. Per la seva banda, els aparells que emeten radiacions estan molt controlats. S’han establert revisions i controls periòdics que certifiquen que no hi ha fugues radioactives. Es tracta de controls molt estrictes.”
L’equip professional de diagnòstic d’Argilés-Vives està format per trenta persones entre tècnics, auxiliars administratius, metges especialistes en diagnòstic i altres especialitats que abarquen totes les tècniques del diagnòstic per la imatge. “La nostra filosofia de treball és fer bé la nostra feina i confeccionar diagnòstics precisos al 100%. També són valors principals de l’entitat donar un tracte al pacient molt personalitzat i una relació amb el metge molt propera per establir diagnòstics acurats.”
El radiodiagnòstic o diagnòstic per a la imatge és l’especialitat mèdica que té per objectiu el diagnòstic i el tractament de malalties a través de les imatges i de dades funcionals. “Serveis de medicina general i de medicina interna recorren als serveis dels radiòlegs per fer radiografia de pit, de columna vertebral, de mals d’esquena, de genoll, de braç, d’espatlla i de peus, però també d’òrgans interns com l’aparell digestiu, l’esòfag o els budells. Això vol dir que estem al servei de gairebé totes les especialitats, fins i tot de la psiquiatria. El diagnòstic per la imatge s’està especialitzant en les diferents branques que hi ha, ecografia, radiologia intervencionista, TAC, ressonància, etc., perquè el volum de coneixement i informació ho exigeix.”
El diagnòstic de malalties és avui molt precís gràcies a les tècniques avançades de radiodiagnòstic. “Avui la imatge arriba fins on accedeixen l’ull i la intel·ligència del radiòleg per captar la patologia i establir un diagnòstic. Els estudis i la sapiència de cada professional permeten efectuar diagnòstics acurats i precisos. S’ha d’estar molt concentrat a l’hora de diagnosticar una patologia perquè d’aquesta decisió se’n deriven unes conseqüències terapèutiques i de tractament. És indispensable que el radiòleg conegui la relació existent entre els mecanismes de la malaltia i les proves d’imatge.”
Els radiòlegs són una peça clau dins del món de la medicina i fan una aportació bàsica a l’especialitat ginecològica. “A través de l’ecografia és possible detectar si un fetus de vint setmanes està afectat per la síndrome de Down o altres. Els diagnòstics no sempre són dolents. Un bon diagnòstic pot ser diagnosticar una patologia que té solució. És especialment gratificant diagnosticar i detectar un estadi precoç de la malaltia, quan encara té unes proporcions microscòpiques, perquè quasi segur que tindrà curació.”
El doctor Argilés també ha desenvolupat un vessant investigador i docent. Ha publicat articles en revistes mèdiques i ha presentat els seus treballs en congressos. “Els coneixements i avenços que es realitzen a nivell particular s’han de donar a conèixer perquè enriqueixen el conjunt de la medicina.” Després d’una carrera professional intensa i dilatada en la qual ha rebut el suport de la seva muller, pensa continuar contribuint amb el seu coneixement i experiència al futur i evolució de la ciència mèdica.
