Text del 2004
“En la nostra professió cal ser creatiu i ajustar-se a les característiques sanitàries, socials i psicològiques de cada pacient”
L’esforç, la dedicació i el treball han estat les armes que el doctor Joan Maria Viñals, cap de cirurgia plàstica i reparadora de l’Hospital Universitari de Bellvitge, ha emprat per fer realitat els seus objectius: “Vaig néixer a Súria i quan tenia un any el meu pare va morir. La meva mare es va haver de fer càrrec dels seus tres fills i va lluitar i treballar de valent perquè poguéssim estudiar i convertir-nos en allò que desitjàvem. Mai ens va faltar res, tampoc mai no ens va sobrar. Jo em vaig sentir molt atret per la medicina encara que reconec que era un sentiment no racionalitzat, però en acabar el COU ja vaig tenir clar el meu futur professional.”
Va cursar els estudis universitaris a l’Hospital Clínic de Barcelona i després es va especialitzar durant cinc anys a l’Hospital de Bellvitge. Tant dels anys d’estudiant com dels de resident guarda un record entranyable: “Vaig gaudir moltíssim aprenent i implicant-me en les diverses àrees on era enviat. Crec que en l’actualitat molts residents han perdut aquesta passió i interès per la pràctica general de la professió. En molts casos volen formar-se d’una manera molt parcial, únicament en una de les branques concretes de la seva especialitat.”
I també conserva un agraïment especial pel doctor Ramon Riu Labrador, cap de servei de l’Hospital de Bellvitge. “Em va influir tant en la tècnica mèdica com en les qüestions ètiques i, sobretot, em va conscienciar del fet que el facultatiu sempre ha d’anar més enllà de la simple aplicació metòdica dels protocols i procediments mèdics; en la nostra professió cal ser creatiu i ajustar-se a les característiques sanitàries, socials i psicològiques de cada pacient.”
Per afegitó, el doctor Riu va propiciar que tingués una bona formació en cirurgia general perquè “va fer que em formés durant un any en el servei de cirurgia general i que fes guàrdies durant els cinc anys de residència. Aquest fet ha comportat que tingui una formació quirúrgica polivalent; en termes col·loquials, el que es denomina un tot terreny.” Des del vessant estrictament personal, el doctor Viñals vol recordar el suport permanent i, la paciència de la seva esposa, Gemma, durant tota la seva trajectòria professional.
El doctor Viñals practica tant la cirurgia plàstica i reparadora –dins del sector públic- com la cirurgia estètica –en el vessant privat. En el camp de la cirurgia plàstica s’ha especialitzat en “el tractament dels sarcomes de les parts toves, els càncers de cap i coll, els melanomes, etc., i en la microcirurgia vascular.”
El reconeixement de què gaudeix en la cirurgia oncològica de les tumoracions localitzades al cap i el coll, ha determinat que fos nomenat president de l’Associació Espanyola de Cirurgia de Cap i Coll, una entitat multidisciplinària que reuneix cirurgians maxil·lofacials, cirurgians plàstics, cirurgians generals i otorinolaringòlegs: “En aquests moments estem organitzant el XXIII Congrés de l’Associació, que tindrà lloc a Barcelona i reunirà a més de cent especialistes. La nostra gran il·lusió seria que la nostra entitat s’hagués de dissoldre perquè ja no fos necessari intervenir quirúrgicament els tumors. Ara per ara, però, això no és més que un desideràtum. Tanmateix, crec que a llarg termini milloraran les teràpies no quirúrgiques per lluitar contra aquesta degeneració cel·lular. En aquests moments, la tendència és fer servir radioteràpia i quimioteràpia durant la primera fase de la malaltia. Només en cas que no funcionin es recorre a la cirurgia. El problema, llavors, és que els teixits afectats pel procés cancerós estan, a més, molt danyats per l’agressió que la radioteràpia i la quimioteràpia comporten.”
En el cas de patologies oncològiques es fa evident que, “per ser bon metge cal disposar de ciència, de coneixements que et permetin donar el millor diagnòstic i tractament possibles al malalt, i de caritat, és a dir, de la capacitat de comprendre el patiment de la persona que tens al teu davant i de tractar-la com t’agradaria que et tractessin, com deia Pere Tarrés.”
Pel que fa a la microcirurgia vascular, actualment l’Hospital de Bellvitge és l’entitat on es practiquen més intervencions de tot l’Estat espanyol. “Vaig interessar-me per aquesta tècnica arran del consell del doctor Riu i vaig fer un primer període de formació amb el doctor Ramon Vila Rovira.”
La microcirurgia consisteix a “reimplantar o reconstruir qualsevol part del cos, i, per tant, a unir les artèries i venes. S’anomena microcirurgia perquè per fer la connexió dels petits vasos sanguinis cal fer servir un microscopi. Aquesta tècnica permet reconstruir mames, mandíbules, reimplantar dits, mans, etc. El futur ens portarà l’homotrasplantament, és a dir, el trasplantament de parts senceres procedents del cos mort d’un altre ésser humà per tal de corregir deformacions congènites, traumatismes, malalties degeneratives, etc. De fet, ja s’han portat a terme les primeres experiències. Des del vessant quirúrgic són totalment factibles, però s’hauran de reduir els efectes secundaris dels medicaments immunodepressors per poder generalitzar-les.”
Una de les grans preocupacions professionals del doctor Viñals ha estat la docència i aconseguir que tot el seu servei estigui al dia dels avenços tècnics i científics de tal manera que ningú sigui imprescindible i que aquest tipus de cirurgia tingui continuïtat en el futur: “Com a cap de servei la meva obligació és ajudar els meus companys i facilitar l’aprenentatge dels residents, i com a funcionari mèdic tinc el deure de prestar servei a la població.”
Des del servei de cirurgia plàstica i reparadora de l’Hospital de Bellvitge també dirigeix projectes de recerca aplicada: “Acostumen a tenir moltes idees sobre noves línies d’investigació que poden millorar l’atenció que reben els malalts. El problema és trobar fons per subvencionar-les.”
Les seves actuacions com a cirurgià estètic en el sector privat han fet possible que s’adoni que aquestes intervencions poden millorar la salut psicològica d’alguns pacients: “No hem d’oblidar que en l’actualitat el concepte de salut no és sinònim només d’absència de malaltia, sinó d’un sentiment vital de plenitud. Quan millorem l’aspecte físic de determinades persones n’estem millorant l’autoestima i, per tant, el cabal de salut. L’important és fer la intervenció adequada per a cada cas.”
