Text del 2004
El tumor de mama, encara que està superat tècnicament, continua tenint una prevalença elevada.
“L’obstetrícia es dedica a la medicina de la reproducció, bàsicament als parts. En canvi, la ginecologia abasta un camp més ampli d’acció. S’ocupa de les malalties que afecten la dona. Actualment, l’especialitat és molt més sectorial (fecundació in vitro, patologia de mama, menopausa, etc.) però abans els ginecòlegs ens havíem convertit en els metges de família de la dona, la qual cosa s’està perdent en aquests moments. M’he considerat sempre més obstetra que ginecòleg.”
El doctor Arce va entrar a la Facultat de Medicina de Santiago de Compostela, després de fer tres cursos de filosofia. Es va sentir atret per la psiquiatria en un moment convulsiu i delicat per l’especialitat. Pel fet de recolzar el debat iniciat a Itàlia sobre la pràctica correcta de la psiquiatria, a l’Hospital d’Oviedo tots els professionals van ser expedientats en plena època franquista. Alguns d’aquests professionals es van traslladar al Sanatori Psiquiàtric de Santiago de Compostela, quan el Dr. Arce començava les pràctiques mèdiques. L’experiència del primer dia en aquest centre va ser tan penosa que li va empènyer a deixar d’estudiar aquesta especialitat. Encara recorda la imatge tètrica d’aquell vell i fred hospital, malament condicionat i amb els malalts desemparats i totalment desatesos. No tan sols s’estaven produint canvis en el món de la psiquiatria sinó també en el món de la política. Als anys seixanta, els actes culturals, les reunions clandestines i les carreres davant de la policia estaven a l’ordre del dia. El Dr. Arce no es va implicar políticament per manca de voluntat sinó més aviat per no perdre la beca amb la qual estudiava la carrera.
Davant la decepció de la psiquiatria, el doctor es va decantar per la ginecologia. Per mitjà del Dr. Lema, va saber que es donava una beca per treballar a la Cínica Dexeus de Barcelona. Encara que de bon principi no tenia previst abandonar la ciutat de Santiago, finalment va optar per la plaça. El nou Institut Dexeus feia poc que estava en funcionament, era molt modern, es basava en un concepte modern de l’especialitat. Era l’època de les primeres ecografies i dels inicis del tractament de l’esterilitat. “De la meva etapa de formació conservo un bon record del catedràtic de la Facultat de Santiago de Compostela, el Dr. Novo. A Barcelona, em va copsar la manera que tenia d’ensenyar el Dr. Josep Maria Dexeus, que era sobretot un professional pràctic abans que un teòric.” Quan va acabar l’especialització, el Dr. Arce va continuar al mateix centre, dins de l’àmbit de la consulta hospitalària. Es feien visites a preus assequibles per a les classes més modestes. Posteriorment, va treballar a la consulta privada del Dr. Sala Ponsati, amb el qual atenia les consultes a l’ambulatori de Sant Andreu i feia substitucions diverses, fins que va muntar la seva pròpia clínica privada al despatx del seu difunt sogre, que havia estat cardiòleg. L’any 1992 va iniciar la seva activitat a la Clínica Sagrada Família, tasca que fa en l’actualitat i que compagina amb la feina al consultori particular.
Actualment, estem assistint a un canvi social important. Per motius econòmics, socials i laborals, s’està retardant l’edat de tenir els fills, i això fa que el número de proves que es realitzen durant l’embaràs sigui més gran. “Actualment, són poques les dones que es plantegen tenir els fills abans dels trenta anys. La medicina ha d’assolir aquest canvi, però hem de ser-ne conscients del fet que la fertilitat està molt relacionada amb l’edat. Fem molts més controls durant l’embaràs per evitar problemes i per saber allò que ens trobarem. Ningú no vol tenir problemes imprevistos amb un nadó. La meva obligació és informar la dona, perquè prengui la decisió que més s’estimi en funció de la seva situació i creences.”
Encara que el fet de tenir fills és una cosa natural per a la qual el cos femení està preparat, no hem d’oblidar que el part sempre comporta una situació de risc i moltes vegades es plantegen problemes inesperats. “Abans era normal morir en el part . Ara ja no passa això, però existeixen uns riscos que la dona ha de conèixer. Ha de ser molt prudent abans d’optar per situacions arriscades com tenir els fills a casa. No s’han d’imitar els models europeus, ja que no s’ajusten a la nostra realitat sanitària.”
Al llarg de la vida, les patologies més freqüents que pot tenir una dona són molt diverses. “Les dones són molt conscients dels problemes que poden tenir i practiquen la medicina preventiva. Fan les revisions anyals amb regularitat, un hàbit que no hem aconseguit encara que tinguin els homes. Aquesta implicació ha estat un gran èxit per a la medicina. La patologia que tractem amb més freqüència és el mioma de matriu. Intentem ser conservadors quan la dona desitja tenir més fills, però quan la dona no vol tenir-ne més, és millor ser més agressius. De tota manera, quan els ovaris són normals, els respectem. Malgrat l’evolució que s’ha experimentat en el tractament i el diagnòstic del càncer de mama, aquest és un problema que s’ha convertit en tot un repte per a la societat actual.”
El canvi de mentalitat també ha provocat que la dona no vulgui renunciar fàcilment a la seva sexualitat quan ja té una edat avançada. “L’estudi de la menopausa s’havia abandonat durant molts anys. Fins fa poc no es parlava dels problemes derivats de la menopausa i això ha fet que els professionals ens hàgim hagut de reciclar en alguns aspectes. Ni tan sols es plantejava, perquè es considerava normal tenir determinats trastorns i la dona es resignava a patir-los. Però ara la dona ja no accepta quedar-se invalidada a causa d’un problema que es pot solucionar.”
Sens dubte, els ginecòlegs tenen una sensibilitat diferent a la resta de professionals per tractar la dona. “Tenim l’obligació d’entendre la psicologia femenina. Sovint la relació que s’estableix amb la pacient va més enllà de la teva especialitat i et converteixes en el seu metge de capçalera.”
El Dr. Arce dedica bona part de la seva vida i del seu temps a l’assistència mèdica, però en el temps d’oci, gaudeix amb altra activitat molt relacionada amb la salut. “Sóc president d’una entitat gastronòmica catalana que segueix el model dels coneguts i populars txokos bascos. Amb una certa freqüència ens reunim al voltant d’una taula un grup d’amics i fem excursions gastronòmiques amb les nostres dones dues vegades a l’any.”
