Text del 2004
En urologia, tant el diagnòstic com el tractament acostumen a ser molt exactes i precisos.
“La urologia és l’especialitat mèdica i quirúrgica que s’encarrega de la diagnosi i el tractament de les afeccions relacionades amb l’aparell urinari masculí i femení i de les que afecten l’aparell genital masculí. És una branca mèdica molt atractiva perquè tant el diagnòstic com el tractament acostumen a ser molt exactes i precisos. Entre les teràpies n’hi ha de mèdiques i de quirúrgiques, i dins de les segones el ventall de tècniques i intervencions és molt variat.” El doctor colombià Octavio Arango es va apassionar per aquesta branca sanitària després d’haver viscut la medicina de forma molt intensa per motivacions familiars: “Un dels meus avis i tres dels meus oncles eren metges internistes.”
Va estudiar al seu país d’origen en un sistema universitari “que preparava els llicenciats de cara a les futures exigències de treball. Colòmbia és un país molt gran i amb una àmplia població rural sense gaires recursos tecnològics ni assistencials, de manera que els facultatius han de tenir una formació molt generalista i molt clínica perquè no es pot accedir als mitjans de diagnòstic avançats.”
De la seva època de formació pregraduada recorda especialment el doctor i professor d’origen català Pedro Restrepo Domènech: “Hi tenia una relació molt estreta i va influir força en la meva formació. De fet sóc uròleg gràcies a ell.”
Després de llicenciar-se i de passar l’any d’exercici obligatori a un poble del país, va desitjar d’especialitzar-se. La destinació finalment escollida fou l’Hospital Clínic, “el vaixell insígnia de la medicina catalana”, i, en concret, la càtedra de prestigi mundial del doctor Josep Maria Gil- Vernet: “El professor Restrepo s’hi va posar en contacte perquè obtingués una plaça de resident. Deixar el meu país i la meva família i adaptar-me a una nova realitat cultural i social no va ser pas fàcil.”
La seva idea inicial era retornar a Colòmbia un cop acabada l’especialització, però quan va ser oficialment uròleg li feren una oferta veritablement temptadora: “El doctor Antonio Gelabert i Mas va rebre l’encàrrec de reorganitzar i modernitzar el Servei d’Urologia de l’Hospital del Mar i em va oferir incorporar-m’hi. Aleshores únicament s’hi tractaven les patologies prevalents i es feia amb tècniques que havien quedat superades. A més, l’Hospital es trobava en una àrea poc desenvolupada de Barcelona i la seva transformació constituïa tot un repte.”
Va acceptar l’oferta, sent conscient que significava establir-se a Barcelona i esdevenir català. Vint anys més tard el Servei d’Urologia de l’Hospital del Mar és un dels més punters del país i un dels pocs que cobreix totes les àrees d’atenció, a banda d’estar acreditat com a centre de formació de residents i com a unitat docent de la facultat de medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, la qual cosa “comporta un incentiu constant perquè cal estar a l’altura de les exigències dels alumnes.”
Les patologies més tractades són “les oncològiques, les relacionades amb la insuficiència renal, el trasplantament renal, les disfuncions sexuals i les incidències en la capacitat reproductiva del mascle.”
El càncer de pròstata és la segona patologia oncològica per ordre d’incidència en el nostre país, per darrere només del càncer de pulmó. Afortunadament, “la revisió anual dels homes de més de cinquanta anys possibilita que detectem la presència d’un tumor durant la fase primerenca, ja que els afectats presenten un marcador tumoral específic, el PSA. És fonamental que conscienciem la població masculina de la necessitat de fer-se una revisió anual, de la mateixa manera que les dones passen per una revisió ginecològica regular.”
També els sistemes de tractament s’han diversificat, han millorat la seva eficàcia i han reduït la seva agressivitat: “A part de la cirurgia, de la qual poden derivar seqüeles com la impotència o, en grau menor, les pèrdues urinàries, en aquests moments tenim a l’abast altres mitjans com la radioteràpia o la braquiteràpia, tot i que en desconeixem els resultats a llarg termini. D’altres tècniques com la crioteràpia es troben encara en fase experimental.” Una tasca paral·lela a l’assistencial és la recerca, tant la molecular per actuar a priori a la manifestació del tumor, com les investigacions clíniques per millorar l’atenció dels pacients, especialment en el camp de l’investigació quirúrgica, àrea preferida del Dr. Arango.
Respecte a la insuficiència renal: “Treballem conjuntament amb els nefròlegs en la realització i seguiment del trasplantament renal.”
Finalment, en l’àrea andrològica col·labora que la població masculina amb disfuncions sexuals recuperi aquest important vessant vital i que es puguin detectar i tractar tots els problemes relacionats amb la fertilitat masculina: “El canvi de mentalitat masculina i la superació de certs tabús sexistes expliquen que cada vegada més ens arribin pacients amb aquestes incidències.” D’altra banda, cal destacar que a les unitats d’urologia també s’està tractant la incontinència urinària femenina, una patologia amb força incidència que actualment disposa de múltiples mitjans, i efectius, de tractament.
Les peticions de citació amb la Unitat d’Urologia de l’Hospital del Mar són tantes que la llista d’espera no fa sinó allargar-se dia a dia, cosa que preocupa els metges, que l’assumeixen amb resignació i com un obstacle que els impedeix d’assolir els estàndards de qualitat i atenció que desitjarien. A aquest creixement en la demanda de les atencions hem d’afegir el fet que l’Hospital del Mar ha passat a atendre un ampli sector de la població barcelonina: la Barceloneta, Vila Olímpica, Ciutat Vella i Poblenou entre altres, els habitants de la qual presenten unes problemàtiques sanitàries i socials que fan necessari que es doti aquest centre de més recursos logístics i professionals.
