Dr. Jesús Acebillo Marín
Dr. Jesús Acebillo Marín
PC, 18è VOLUM. Recerca Científica

DR. JESÚS ACEBILLO MARÍN

NOVARTIS FARMACÉUTICA

Text del 2006

Investigacions cada vegada més eficients, de manera que es pugui optimitzar l’inversió que suposen.

L’aragonès Jesús Acebillo va decantar-se per la medicina sense que li deixés l’empremta cap exemple familiar, sinó la lectura de les obres del Premi Nobel de Medicina Albert Szent-Györgyi von Nagyrapolt, mitjançat les quals es va sentir atret per la vessant filantròpica i altruista de la seva futura dedicació professional. Aquest interès inicial, a més a més, es va veure reforçat pel fet que el seu germà col·laborés en un projecte de cooperació internacional a Guatemala. Després de cursar els seus estudis de medicina a la Universidad de Zaragoza, es va especialitzar inicialment en neonatologia. Justament, va ser a l’hospital relacionat amb aquesta institució acadèmica, l’Hospital Clínico, on va començar a exercir com a neonatòleg: “Em vaig decantar per aquesta subespecialització perquè em sentia especialment interessat per les peculiaritats dels nadons i lactants en el procés de la malaltia, perquè els seus símptomes i el desenvolupament de la malaltia res tenen a veure amb el procés que pateixen els malalts adults.” En aquesta institució sanitària aragonesa va començar les seves primeres investigacions sobre fisiopatologia neonatal en col·laboració amb el departament de nutrició del prestigiós centre madrileny de Puerta del Hierro. També durant aquest període realitzà la seva tesi doctoral sobre models experimentals per reproduir la fibrosi quística en ratolins.

La seva experiència com a investigador dins de l’àmbit públic no el va acabar de satisfer, per la qual cosa va decidir canviar de perspectiva i dedicar-se al sector privat: “Amb vint-i-cinc anys vaig decidir traslladar-me a Madrid i incorporar-me a uns grans laboratoris com Bayer, on vaig treballar durant deu anys. Va ser una experiència molt positiva perquè em vaig desenvolupar com a professional en una empresa que aleshores era capdavantera. A Bayer vaig portar a terme diverses funcions i vaig fer el salt d’una ocupació professional mèdica a un càrrec directiu i de gestió: en primer lloc vaig assolir-ne la direcció mèdica, posteriorment em vaig fer càrrec del departament d’investigació i desenvolupament i en l’etapa final era el responsable de l’àrea de negoci de Bayer a Mèxic, després d’haver residit a Alemanya.”

La vida, però, reservava nous reptes professionals que el doctor Acebillo no va desestimar: “La promulgació d’una llei del medicament a Alemanya que apostava clarament pels genèrics va provocar un declivi progressiu de les empreses alemanyes del sector galènic, ja que es va reduir substancialment la inversió per millorar i crear noves línies de tractament farmacològic. Aleshores, vaig decidir que era el moment de conèixer les característiques i problemàtiques de les empreses farmacèutiques espanyoles. Per això va ser tan positiu exercir com a director general dels laboratoris Almirall durant tres anys.”

Finalment, “em vaig incorporar a Sandoz, sis mesos abans que es fusionés amb Ciba i es creés Novartis, una multinacional farmacèutica suïssa que opera en més de vuitanta països i que porta més de cent anys a Espanya, que representa el setè país en volum de negoci per a l’empresa, una de les cinc grans multinacionals farmacèutiques del món.”

El doctor Acebillo és el responsable de l’àrea de negoci dels països emergents, noció que agrupa més de seixanta països d’Europa, Àsia i Àfrica: “La globalització representa no només l’agilització de les comunicacions gràcies a la telemàtica, sinó també un intercanvi de mà d’obra i de productes entre els països desenvolupats i els emergents, perquè aquests no tan sols resulten enormement competitius quant a mà d’obra, sinó també pel que fa al desenvolupament, ja que innoven de manera més barata que els països desenvolupats. Aquest aspecte s’ha de tenir especialment en compte en una indústria com la nostra en què la investigació i la millora dels productes representa una de les partides pressupostàries més elevades i que més condicionen el preu final de l’article.”

Evidentment, “per tal que es puguin establir relacions comercials, el país ha d’haver superat la barrera de la pobresa extrema. Per exemple, en el cas dels països subsaharians no és pas possible mantenir relacions comercials, de manera que hi ha signat un acord amb l’OMS perquè serveixi d’intermediari en els programes de tractament de la lepra i la malària.”

Actualment, “hi ha en funcionament vuit centres de producció: al Marroc, Algèria, la Xina, l’Índia, Turquia, Indonèsia, Bangladesh i Sud-àfrica. L’activitat de tots aquests centres es controla des de les oficines de Barcelona, on desenvolupen la seva activitat més de dos mil professionals, cent cinquanta dels quals porten a terme tasques d’investigació.”

En aquest moment les grans línies d’investigació de Novartis són: en primer lloc el desenvolupament de nous tractaments per als malalts oncològics, fonamentalment “el perfeccionament del Clivec, un fàrmac que ha suposat un abans i un després en el tractament de la leucèmia.”

En segon lloc, la millora i la recerca de tractaments relacionats amb l’àmbit cardiovascular, i en particular “la investigació al voltant de fàrmacs que permetin controlar la hipertensió, la hipercolesterolèmia i la diabetis.” Finalment, Novartis sempre ha destacat “per la investigació i continu perfeccionament de la ciclosporina, una substància immunosupressora que evita el rebuig dels òrgans trasplantats, de manera que ha permès perllongar-ne la vida.”

Tot i la importància de les investigacions que porta a terme Novartis, el doctor Acebillo reconeix que “el nostre país continua a la cua quant a inversions en matèria d’investigació farmacèutica, ja que en aquests moments únicament un de cada cinc euros es destina a la recerca farmacològica, i la futura llei del medicament no arranjarà pas la situació, sinó que possiblement l’agreujarà en apostar pels medicaments genèrics. L’Administració hauria de sospesar quins són els avantatges i els inconvenients d’aquests medicaments.”

És indiscutible que aquest tipus de producte pot abaratir el preu final dels articles, però també que aquest abaratiment pot comportar una pèrdua de qualitat dels productes, perquè si minven els marges de benefici de les empreses farmacèutiques també es reduirà la seva capacitat d’inversió en investigació, en un moment, a més a més, en què aquestes inversions són cada vegada majors atesa la complexitat de les recerques actuals. Per aquesta raó un dels grans reptes del sector és que “les investigacions siguin cada vegada més eficients de manera que es pugui optimitzar la inversió que suposen.”

En aquest sentit, la millora dels coneixements sobre genètica i l’aprofundiment en aquesta àrea “permetran millorar l’eficiència, i per tant el cost, dels projectes d’investigació en els propers anys.”

Jesús Acebillo és molt conscient que no només és important l’èxit professional; per això tracta també de conrear l’aspecte personal. Casat amb la pediatra Pilar Alonso, és pare de dos fills, Lucía i Pablo, massa joves encara per saber quina serà la seva opció professional, a pesar que de segur que la sanitària enorgulliria força els seus pares.