Text del 2007
Seria bo que la gent s’adonés que l’eficiència energètica és l’opció més ecològica, econòmica i duradora possible.
Max Miret Gaspà és Enginyer i director general de Knauf Miret, S.L., filial a Espanya del grup alemany Knauf –divisions Knauf Industries i Insulation–, empresa líder en la fabricació i manipulació de poliestirè expandit (EPS) i sistemes constructius preaïllats per a edificis industrials. “Em sento molt còmode treballant en una companyia distribuïdora d’uns productes que aporten qualitat de vida i alhora contribueixen a preservar el medi ambient. El poliestirè expandit és el nostre producte estrella. Popularment se’l coneix per suro blanc i és un material plàstic que provè de la poliminització de l’estirè.”
El senyor Miret és membre d’una nissaga d’empresaris catalans arrelada a Vilafranca del Penedès. “El 1967 es fundà l’empresa Miret Metzeler. Llavors, la família tenia diferents negocis, des de producció de tubs d’alumini per a la indústria farmacèutica o els tubs del pegament Imedio, fins a llustres per a sabates i ambientadors. També estava introduïda en la indústria del cartró.”
El 1997, la companyia Knauf adquirí l’antiga empresa familiar Miret Metzeler, la qual passà a denominar-se Knauf Miret. “La família cregué convenient segregar l’activitat i traspassar-la a una multinacional, perquè s’adonava que era un sector amb un gran potencial de creixement, en què el nivell d’inversió demanava anar de la mà d’una gran companyia com Knauf. Tanmateix, com que era una empresa força coneguda, va decidir conservar el nom.”
L’aïllament i l’embalatge són les activitats bàsiques de l’empresa. “Knauf Miret realitza dues activitats principals: l’aïllament per a la construcció i, com que som transformadors de plàstics, també l’embalatge industrial. Amb el temps, hem anat adquirint altres empreses, com la fàbrica de poliestirè del Grup Uralita-Poliglas, situada a Barberà del Vallès, que es dedica a la transformació del polièster expandit. A Pamplona hi tenim l’empresa Knauf Indarlan, especialitzada en la producció de productes moldejats de poliestirè expandit per a envasos i embalatges. Entre la secció dedicada a l’embalatge i la que s’ocupa de l’aïllament comptem amb 170 empleats.”
El senyor Miret fa una anàlisi de la situació del sector i esgrimeix uns arguments irrefutables en pro de l’estalvi energètic. “Hi ha una falta de visió generalitzada. Potser per desconeixement, la gent percep que el consum energètic està molt focalitzat en la indústria i el transport, però la realitat és una altra, ja que pràcticament el 40% de l’energia que consumim es destina a l’edificació i, sobre tot, a la calefacció i la climatització.”
Així, cal atacar el problema d’arrel i reduir el consum d’energia global rebaixant-lo en l’edificació per mitjà d’un bon aïllament. “A Espanya ens falta entendre la cultura de l’aïllament per a l’estalvi, el qual podem obtenir tan sols protegint correctament els habitatges. Seria bo que la gent s’adonés que l’eficiència energètica és l’opció més ecològica, econòmica i duradora possible, i que podem aconseguir-la només aïllant bé els nostres edificis.”
La millora de l’aïllament dels immobles és doblement profitosa, ja que així beneficiem el medi ambient i aconseguim un significatiu estalvi energètic i econòmic. “L’usuari final és qui se’n beneficia. Parlem d’una reducció de la factura superior al 60% en funció de l’aïllament aplicat.”
Davant unes dades tan esfereïdores, el senyor Miret exposa algunes possibles solucions: “A Espanya, cada hora es construeixen 3.500 m2 d’habitatges deficientment aïllats i energèticament ineficients. En proporció a la població, tenim el parc d’habitatges més important d’Europa, amb més de 25 milions de llars, de les quals el 99% són energèticament ineficients. Per pal·liar aquesta situació, el primer pas seria aturar aquesta sagnia. Els arquitectes, massa centrats en l’estètica de l’edifici, haurien de pensar més a fer construccions sostenibles, energèticament eficients i respectuoses amb el medi ambient. Cal conscienciar tothom de l’estalvi que suposa l’aïllament, ja que resguardant bé les cases obtenim un estalvi energètic i d’emissió de diòxid de carboni, amb un impacte econòmic en el global dels països de la UE que supera els mil milions d’euros anuals. Poques vegades els interessos mediambientals, industrials i econòmics van tant de la mà com en aquest cas.”
Pel que fa al producte de Knauf, el senyor Miret indica que la particularitat d’aquesta empresa rau en el fet que és l’única a Europa que fabrica i distribueix la gamma completa d’aïllaments dintre de les dues grans famílies existents: les escumes rígides i les llanes minerals. “A més dels poliestirens expandits i dels poliuretans, oferim la família de les llanes, que inclou la llana de vidre i la de roca. És llana de vidre quan la composició bàsica és sílice, i llana de roca quan és terra volcànica. Totes dues són bons aïllants tèrmics i resistents al foc. Per contra, és un producte inadequat per a algunes aplicacions, perquè té poca resistència a la compressió i presenta una pitjor absorció de l’aigua que l’aïllant plàstic.”
Del catàleg de productes de Knauf Miret, destaca: “El Polyfoam, un aïllament tèrmic residencial i industrial, fet amb poliestirè extrudit; el Panel Miret, uns sistemes de construcció preaïllats per a l’edificació industrial, la protecció del foc i la tecnologia del fred; el Thermolan, una llana de vidre per a l’aïllament tèrmic i acústic residencial, comercial i industrial, i l’anomenat Knauf Therm, que són plaques i revoltons d’EPS per a l’aïllament de murs, cobertes o sòls i per a l’alleugeriment de forjats. Un cop decidit el producte, cada aïllant té una solució òptima per a una aplicació determinada.”
Tot i que a Knauf Miret són molt optimistes pel que fa al creixement previst per al futur, el seu director lamenta la falta de disposició política per fomentar la indústria a Espanya. “He lluitat fins a última hora per canalitzar la inversió prevista pel grup, d’uns 90 milions d’euros, destinada a muntar una planta de llana de vidre. L’opció es debatia entre el nord-est d’Espanya i el sud de França. Malauradament, el grup s’ha decantat per la segona. Aquesta fàbrica proveirà els mercats francès i espanyol. Hem perdut doncs la possibilitat de tenir una indústria que hauria creat 250 llocs de treball de manera directa i 100 indirectament, per una falta de visió dels nostres polítics i una manca de sentit industrial. Tanmateix, veiem el futur amb esperança ja que, en un moment en què el mercat immobiliari espanyol es troba en una fase de saturació, els professionals del sector busquen cada cop més diferenciar-se de la competència, i una manera d’aconseguir-ho és posant al mercat habitatges correctament aïllats que ofereixin a l’usuari final un estalvi energètic a llarg termini.”
La confiança del senyor Miret es recolza en la qualitat dels productes de l’empresa, garantida pel centre de recerca i desenvolupament que Knauf posa al servei de totes les filials. “El centre d’investigació està situat a França, a prop de Basilea. A Vilafranca, però, desenvolupem temes específics i puntuals.”
