Text del 2005
Les persones no tenen perquè sortir sempre de la farmàcia amb un medicament a la mà.
Va néixer a Alacant. Sense rebre cap influència que l’estimulés a estudiar farmàcia, la senyora Milagro Abad aviat es va adonar que aquesta era la seva vocació. “No hi ha cap farmacèutic ni cap metge a la família. La mare, Maria José, és professora, i el pare, Jorge, és industrial. Des de petita, m’atreien les ciències i, a l’escola, m’agradaven força les pràctiques que fèiem al laboratori. A poc a poc, em vaig anar introduint en aquest món. Si faig un cop d’ull enrere, crec que sempre he volgut ser farmacèutica.”
Té un concepte molt clar del sentit moral de la seva professió. “El farmacèutic fa una feina que té un component humà molt important. La gent, quan entra en una farmàcia, necessita sentir-se escoltada i compresa. A la farmàcia, hi ha quelcom més que l’objectiu comercial. Considero que tenim un compromís ètic amb la societat.”
El seu somni de ser titular d’una oficina de farmàcia es va fer realitat l’any 2003, quan se’n va fer càrrec mitjançant un traspàs. “En una farmàcia, el fet de canviar de titular comporta un repte. L’establiment i el públic són els mateixos, però la persona que agafa el relleu és distinta i ha de donar-li continuïtat i, fins i tot, ha d’intentar millorar-la.”
A la seva farmàcia, hi treballen sis persones. “Treballen a jornada parcial i, segons l’època, ja que fem l’horari ampliat, de tretze hores. Normalment, en cada torn, hi solen haver dues o tres persones.”
Hi ha certs horaris en què la farmàcia funciona com a establiment de barri. “Llavors, hi entra gent coneguda, amb la qual hi ha una certa estimació i confiança. És un gran orgull que la gent la consideri la seva farmàcia i hi vingui quan té un problema. No m’importa que em consultin els seus neguits, al contrari, m’agrada que comptin amb mi. Molts pacients, abans d’anar al centre de salut, vénen a la farmàcia a prendre’s la tensió, perquè diuen que a la consulta es posen molt nerviosos i els puja massa, la qual cosa fa pensar al metge que són hipertensos, quan en realitat han tingut una pujada puntual. Fa poc, van atracar una noia i el primer lloc que se li va acudir d’anar va ser a la meva farmàcia, perquè ens coneix, i per a mi va ser una satisfacció. Hi ha un home que viu al pis de dalt, i a l’estiu baixa a la farmàcia, i s’asseu a llegir-hi el diari, perquè tenim aire condicionat. Aquestes coses, no em molesten gens, si puc ajudar, perquè no fer-ho?”
Sap valorar la tasca d’equip i creu que el fet d’escoltar els empleats és essencial. “Perquè una farmàcia funcioni, cal un equip cohesionat i el titular ha de saber escoltar-lo. Encara que, després, es faci el que diu el farmacèutic, s’ha de tenir en compte l’opinió de la resta de treballadors, perquè, sovint, t’obren els ulls.”
Malgrat els problemes que sol generar la creació de qualsevol projecte, fa un balanç positiu dels dos primers anys al capdavant de la farmàcia. “Aquests primers anys, han estat molt durs, he fet moltes hores, hi he invertit molt esforç, de vegades, fins i tot, ho he passat malament, però al final val la pena, perquè he aconseguit el que somniava, que era tenir la meva pròpia oficina de farmàcia i treballar en contacte amb la gent. Tornaria a fer el mateix un altre cop. N’estic molt orgullosa i contenta, encara que sóc conscient que he de continuar treballant dur. Aquesta és una professió activa, s’ha d’estudiar contínuament, perquè surten fàrmacs nous i hem d’estar al dia.”
Tot i que disposa de les condicions adients per fer formulació magistral, no li queda temps per dedicar-s’hi. “El laboratori compleix totes les normes que exigeix Sanitat per fer fórmules magistrals, però no em resta temps per fer-les. Les fórmules que m’encarreguen, les encarrego a tercers.”
L’única vegada que ha viscut una errada, va ser amb una formulació magistral de permanganat. “La proporció habitual és 1/10.000 i aquesta petició em venia a 1/1.000. Encara que, alguna vegada s’ha fet a 1/10.000, em va cridar l’atenció, perquè em semblava estranya, sobre tot perquè venia de l’Hospital de Nens de Barcelona. Per tant, vam trucar-hi i vam comprovar que es tractava d’un error. Som humans i algunes coses ens poden passar desapercebudes, però quan detectem quelcom inusual, ho diem.”
Sobre la lliure obertura de comerços, opina que: “no pot haver-hi el descontrol d’obrir a qualsevol hora i dia ni posar-hi qualsevol persona al capdavant. La venda de medicaments ha de ser controlada. Per a aquella persona que vulgui un negoci relacionat amb la farmàcia, hi ha les parafarmàcies, les quals, encara que ha d’haver-hi un titular de farmàcia i no tothom pot muntar-les, poden funcionar amb més marge de llibertat d’horaris.”
Creu que la societat abusa dels medicaments en general, i dels antidepressius, i ansiolítics, en particular. “Vivim en una societat excessivament medicada. La gent està massa acostumada a prendre fàrmacs per qualsevol molèstia, sense que siguin necessaris. Hi ha gent que entra al nostre establiment, després d’haver anat a l’ambulatori, dient que el metge no li ha fet cas, perquè no li ha receptat res. Si no cal, tampoc li ho donem. Les persones no tenen perquè sortir sempre de la farmàcia amb un medicament a la mà.”
De vegades, és difícil trobar els límits de l’actuació farmacèutica. “A la farmàcia fem una mica de psicòlegs. La gent confia en nosaltres, és una feina molt humana. La persona que et demana el teu servei té un nom, li passa alguna cosa, has d’intentar ajudar-la i solucionar el seu problema, però això no sempre és possible. Sovint és complicat i delicat. He enviat alguna gent a fer programes de metadona, però potser algun dia em diran que no em fiqui on no em demanen. Hi ha persones que tenen una gran addicció a certes pastilles, i les veus que recorren totes les farmàcies buscant-les. Jo no venc sense recepta, però el cert és que, finalment, les aconsegueixen. Aquestes persones necessiten una gran ajuda. En aquests casos, només et queda trucar al metge, però no saps fins a quin punt és correcte fer-ho. Un ha de saber quin és el seu límit, però, en ocasions, és difícil trobar-lo.”
Adverteix que, en èpoques estivals, s’ha d’anar molt amb compte pel que fa als productes per aprimar-se i bronzejar-se. “Cada any surten molts productes nous per aprimar-se, però abans de fer qualsevol recomanació, s’ha de parlar amb cada persona, per destriar quin és el seu problema específic, per saber quin és el tractament més adient per a ella, perquè no tots els productes són aconsellables per a totes les persones. D’altra banda, hi ha molta publicitat d’articles “miracle” que els anuncien com si fossin la panacea, però si no funcionen, ho dic clarament als meus clients. Pel que fa a la protecció davant els raigs solars, costa molt de fer entendre la gent que li convé posar-se una protecció alta. La majoria, el que vol és posar-se morena de seguida, i demanen factors de protecció baixos.”
Sap que haurà d’estudiar durant l’exercici de la seva activitat laboral, però en té ganes i li agrada la professió que va escollir i que va poder fer amb l’ajut de la seva família. “Tant els pares, com els meus germans Jorge -tècnic agrícola-, María José –biòloga- i Ignacio -direcció d’empreses-, em van donar sempre tot el seu suport, perquè pogués ser farmacèutica, cosa que els agraeixo immensament, perquè crec que sóc la persona amb més sort del món.”
