Text del 2004
En un hospital la cirurgia plàstica és un àmbit de col·laboració amb la resta d’especialitats mèdiques i quirúrgiques.
La cirurgia plàstica (paraula derivada del grec: plastikos, que significa moldejar o donar forma) és una especialitat quirúrgica que s’encarrega de la modifició o reconstrucció de teixits. La cirurgia plàstica és una de les pràctiques quirúrgiques més antigues. Sovint es confon aquesta disciplina amb la idea d’un cirurgia que busca només l’estètica corporal quan va molt més enllà. L’objectiu fonamental de la cirurgia és la correcció de processos congènits, adquirits, tumorals o simplement evolutius que requereixi reparació o reposició o bé que afecti la forma o la funció corporal. La cirurgia plàstica esdevé vital com a complement de la cirurgia general restaurant i millorant la funció però també l’aparença. Qualsevol part del nostre cos pot requerir en algun moment cirurgia. El doctor Benito Ruiz és un dels màxims representant d’aquest país en el camp de la cirurgia plàstica, reparadora i estètica. Una intensa trajectòria professional en aquest àmbit el porta a parlar amb coneixement de causa sobre l’especialitat que indica que “permet tornar a la normalitat o millorar la normalitat existent en els teixits de l’envoltura corporal, pell i teixits tous. La cirurgia plàstica i reparadora s’encarrega de normalitzar mentre que l’estètica tracta de millorar.”
Segurament quan era petit i ja deia als seus pares que de gran volia ser metge encara no sabia que la seva especialitat seria la cirurgia plàstica però sí que tenia clar que volia desenvolupar una labor assistencial i mèdica. “Vaig estudiar de valent per poder treure una nota alta i entrar a la facultat de medicina de València. Una vegada allà vaig tenir un cert desencís al veure que la formació no era tal com havia imaginat, especialment els primers dos cursos. Entre tercer i quart de medicina vaig començar a decantar-me per la cirurgia. Primer vaig estar un temps d’intern al departament d’oncologia mèdica de l’Hospital Clínic de València. Volia realitzar una medicina més pràctica i que resolgués patologies. La cirurgia em va semblar que resolia més que l’entelèquia dels medicaments enfront el càncer. Com alumne intern de cirurgia general vaig estar anant des de quart de carrera cada matí a quiròfan per veure com feien les intervencions.”
Després va arribar el MIR, la prova clau per poder realitzar l’especialitat escollida. Va ser el número u de la seva promoció i el 24 de l’Estat espanyol fet que li va permetre escollir. “Tenia clar que volia fer cirurgia i em va semblar interessant la plàstica: permet dissenyar, pensar en abstracte, raonar com reconstruir, planificar geomètricament. Aquesta part de creativitat de l’especialitat va ser un reclam a l’hora de decidir-me. Vaig cursar-la a l’Hospital de la Fe de València i vaig completar la formació amb estades a hospitals americans i europeus on vaig veure altres cultures mèdiques, formes de treballar i de veure un mateix problema. A Estats Units vaig veure per primera vegada grans cirurgians treballar en equip per assolir els millors resultats. De fet, la cirurgia plàstica en un hospital és un àmbit de col·laboració amb la resta d’especialitats mèdiques. A l’Hospital de la Fe vaig rebre una lliçó magistral de mans del doctor Montañana. Ell em va ensenyar humanitat i a tenir seguretat fent allò que es domina.” A l’Hospital de la Fe va iniciar junt amb un company d’especialitat la unitat de microcirurgia i després va incorporar-se a un servei de cirurgia plàstica de Burgos per treballar en microcirurgia. Finalitzada la tesis doctoral va traslladar-se a l’Hospital Clínic de Barcelona.
Tant la cirurgia estètica com la cirurgia reparadora són parts de la cirurgia plàstica, especialitat denominada cirurgia plàstica, estètica i reparadora. “Mentre que la cirurgia estètica es realitza per millorar les estructures normals del cos amb intenció d’augmentar l’atractiu del pacient i la seva autoestima, la cirurgia plàstica reparadora procura restaurar o millorar la funció i l’aspecte físic en les lesions causades per accidents i cremades. Col·laborem amb els traumatòlegs en temes d’extremitats inferiors i cirurgia de la mà. Pel que fa a les fractures reparem també músculs per recuperar la seva funcionalitat. Treballem amb els ginecòlegs per fer reconstruccions de mama, amb els otorrinos, amb els dermatòlegs per tractaments d’oncologia cutània, amb cirurgians generals… i en definitiva amb totes les especialitats mèdiques.”
Durant el segle XX la importància psicoterapèutica de la cirurgia plàstica es va demostrar després de la Segona Guerra Mundial: les víctimes de guerra van poder recuperar la funció de les parts del seu cos lesionades i es va poder reparar la desfiguració externa. “Tractem de reduir al màxim el cop psicològic que deixa un tractament oncològic. La nostra tasca és complementària a la d’un cirurgià general i a la d’un oncòleg, però indispensable. Els comitès d’hospital compten cada vegada més amb la nostra col·laboració amb l’objectiu de curar i reduir l’impacte psicològic i social de la cirurgia oncològica.”
Les intervencions extremadament complexes en cirurgia plàstica i reparadora li donen molta confiança per realitzar la cirurgia estètica i al revés. “Al treballar en estètica tinc una visió molt més àmplia i puc aplicar aspectes de la cirurgia plàstica i reparadora. Les dues es complementen. En un lifting s’ha de saber vascularització, anatomia facial… Quan es realitza cirurgia en cara, reparadora, a vegades cal aplicar tècniques de lifting perquè el resultat final sigui estèticament correcte.”
En el marc de la seva consulta privada desenvolupa una tasca molt propera envers el pacient: “Sobretot cal escoltar i intentar detectar problemes que pugui haver-hi darrera de la seva petició de cirurgia estètica. Aquest àmbit de la cirurgia s’ha desenvolupat molt els darrers anys i han aparegut moltes clíniques que la realitzen de forma massa mecànica i sense posar-hi prou esperit mèdic. A la consulta mai s’ha de deixar de ser metge perquè hi ha moltes coses per indagar.”
Dues preguntes bàsiques que fa als seus pacients són, què espera millorar del seu cos? I, què espera de la cirurgia? “ En cirurgia estètica cal portar al terreny de la realitat les expectatives del pacient i caçar les seves aspiracions amb el que el metge realment pot oferir. La gent cada vegada està més informada sobre aquestes intervencions però a vegades no vol escoltar les recomanacions del metge ni vol sentir a parlar dels seus riscos.”
L’augment de mames i l’aixecament de mames (pexia) són les principals peticions que es reben a la consulta seguides de la liposucció i del rejoveniment facial, sobretot de liftings. Precisament en augment de mames, el doctor Benito Ruiz va ser guardonat l’any 2002 per la introducció d’una nova tècnica. Amb tot, el doctor recomana que el pacient estigui ben informat i sigui conscient de les limitacions de les intervencions buscant un concepte de bellesa que abogai per l’harmonia de la persona, l’equilibri, “i no busqui imitar els estàndards de bellesa actuals.”
Com en tota cirurgia, les mans del cirurgià continuen sent l’arma bàsica per desenvolupar unes intervencions eficients i sense riscos. Els nous avenços tecnològics, farmacològics i les noves tècniques d’anestèsia han potenciat l’actuació de la cirurgia plàstica, reparadora i estètica, un àmbit fonamental de la medicina actual per restaurar aquelles parts del cos que ho requereixen.
