Text del 2004
És una obligació i un plaer difondre els coneixements de què disposes perquè algú molt generós te’ls va transmetre.
Una de les característiques i dels trets definidors de la medicina actual és l’existència dels serveis d’urgències i de les unitats de cures intensives. Aquests serveis permeten salvar la vida de molts pacients que arriben o passen per un estat crític als centres hospitalaris. Tanmateix aquestes possibilitats mèdiques també generen controvèrsies al seu voltant per l’ús i abús que la societat en fa i pel nombre de recursos que s’hi ha de destinar.
El dr. Benito es va decantar per aquesta branca de l’atenció mèdica: “és la medicina interna dels malalts greus. La nostra tasca és encarregar-nos dels pacients els òrgans vitals dels quals es troben en una situació crítica amb la qual cosa pot perillar la seva vida. En aquest context, la nostra missió és intentar recuperar la funcionalitat d’aquests òrgans per salvar i donar esperança aquests pacients. La complexitat de la nostra especialitat obliga que disposem d’una àmplia cultura mèdica i, d’unes certes habilitats tècniques ja que la utilització de la tecnologia és inherent a la nostra feina.”
Abans d’haver-se decidit per aquesta especialitat havia escollit la medicina com a futura dedicació professional quan només tenia 13 anys, allunyant-se de la tradició familiar empresarial: “M’atreia el vessant humà i altruista de la nostra activitat.”
Per tal de formar-se, va optar per la Universitat Autònoma de Barcelona: “La gran diferència de les primeres promocions de metges sortides de l’Autònoma era que el número d’alumnes era força menor i que el professorat havia estat seleccionat per tal de transmetre unes determinades actituds i valors a més dels asèptics coneixements cientificomèdics. Això va determinar que els metges que ens hi formaren tinguessin un segell especial.”
Aquests valors es tradueixen en la seva tasca quotidiana en els següents principis ètics: “Com a intensivistes no hem de crear mai ni falses expectatives als familiars ni hem d’aplicar tractaments que no portaran enlloc. És imprescindible tenir un contacte fluid i continuat amb els pacients i amb la família, si s’escau per les condicions del malalt, perquè són ells els que en última i crítica instància han de decidir. Hem de defugir de la concepció benèfica i paternalista tradicional de la medicina segons la qual els metges són els professionals que disposen de tota la informació i, per tant, els únics que tenen capacitat per prendre decisions sobre el futur dels seus pacients.”
Durant les pràctiques mèdiques com a estudiant universitari, es va interessar per la medicina interna, pas previ i cap a la seva especialització en medicina intensiva: “ Al acabar la llicenciatura en medicina, vaig ingressar en el programa de residents aleshores en vigor a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau on em vaig formar durant tres cursos i on vaig obtenir una plaça de metge adjunt poc temps després.”
Per al dr. Benito el que caracteritza aquesta institució enfront d’altres és: “la història, el tarannà i l’estil d’un centre en què els seus treballadors s’han implicat i s’han responsabilitat en tot moment, fins i tot en les èpoques més crítiques.”
Paral·lelament va començar a investigar per tal d’aprofundir en les possibilitats de ventilació dels malalts. Això li portà a experimentar en gossos nous sistemes ventilatoris i a començar una tesi doctoral que acabaria gràcies a les seves estades a hospitals francesos durant els anys 1980 al 1984: “Per formar-se i optimitzar la preparació sanitària és imprescindible sortir a l’exterior i observar altres maneres de practicar la medicina.”
Arran d’aquesta investigació el dr. Benito es va anar subespecialitzant en la branca respiratòria de l’atenció dels malalts que es troben en una unitat de cures intensives: “Els metges de la unitat teníem una formació comuna però ens vam anar especialitzat en diferents àrees, tot i que la nostra unitat era reconeguda exteriorment per la seva tasca en ventilació mecànica i en la substitució artificial de la respiració. Per a mi aquesta subespecialització no va ser gratuïta sinó que va respondre al fet que les crisis respiratòries són els fracassos orgànics més freqüents en els malalts.”
Entre 1990 i 1995 el dr. Benito va assolir el difícil repte d’assumir la direcció mèdica del centre: “Vaig aprendre força i, sobretot, vaig adquirir una visió panoràmica i crítica de la nostra professió. És important distribuir de manera adequada i ètica els serveis mèdics públics que han d’intentar respondre a les demandes i necessitats dels pacients en tot moment. Crec, però, que sovint es valora de manera massa crítica el sistema hospitalari públic.”
Quan va decidir posar fi a aquesta funció administrativa, es va tornar a incorporar al servei de cures intensives de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Des del 2003 dirigeix el servei d’urgències d’aquest centre: “Vivim en una cultura que es regeix pel paràmetre de la immediatesa. Desitgem que les nostres necessitats siguin respostes de forma instantània. Cal que els pacients passin per un triatge que determini quin és el veritable grau d’urgència per tal d’atendre de forma immediata els que realment arriben en una situació crítica. És evident que es fa un abús dels serveis d’urgències. No és la nostra tasca fer educació o divulgació. Però és comprensible des del punt de vista de l’usuari: en unes poques hores obtenen resultats i diagnòstics que altrament trigarien mesos. Això comporta una degradació progressiva del sistema sanitari públic. Un 60% dels malalts ingressats als centres hospitalaris provenen dels serveis d’urgències.”
És indiscutible que “els serveis d’urgències estan en una fase d’expansió perquè el seu col·lapse intermitent ha ocasionat una pèrdua de benestar i intimitat per al malalt, la qual cosa actualment s’està intentant eradicar. L’allargament de l’esperança de vida ha fet que molts pacients acudeixin als nostres serveis de manera periòdica perquè el seu estat de salut general és molt precari.”
Els serveis d’urgències estan atesos per personal dedicat i molt qualificat, i els metges provenen d’especialitats com medicina interna, cirurgia, traumatologia, anestesiologia, radiologia, i metges de família, entre d’altres.
Des del 1988 el dr. Benito es professor titular de la Universitat Autònoma de Barcelona, concretament de patologia general: “És una obligació i un plaer difondre els coneixements de què disposes perquè algú molt generós te’ls va transmetre. La tasca docent comporta el contacte amb les noves generacions de facultatius i també la cooperació i l’ajut a altres països menys desenvolupats que el nostre.”
